Rimat / Rimau

divendres, de juliol 07, 2006

Epíleg en prosa

Fa un any, el 7 de juliol de 2005, encetava jo el blog Rimat / Rimau amb estos versets inaugurals, santferminers i bilingües (català / aragonès):

"A San Fermín pedimos, por ser nuestro patrón..."

Avui reobro el blog per uns moments, just el temps per dir un parell de cosetes en prosa, i lego me'n vaig.

La primera coseta és sobre allò que se diva a eixos versets inaugurals. Doncs bé, el Congrés de l'Aragonès se celebrarà la setmana que vine (i allí hi faré cap), Marcelino l'inaugurarà i... encara no tenim cap Llei de Llengües (i lo que mos vagarà!).

La segona tine a veri amb una trucada que vaig rebre poc després d'haver tancat el blog. La conversa va anar així:

XXX: Hola, Guineu?

Guineu: Home, XXX, quant de temps sense parlar amb tu! Què expliques? Com vos va als polítics aragonesos?

XXX: Bé, bé, escolta, que tinc ací al meu costat a YYY, que vol parlar amb tu.

Guineu: YYY? Però, però, vols dir l'YYY autèntic? I vol parlar amb mi? Però si no me coneix molla!

XXX: Ui si te coneix!, més del que te penses! Ara te'l passo.

(Pausa. Telèfon que canvia de mans.)

YYY: Guineu?

Guineu: Sí, sic jo.

YYY: Tu ets el Guineu que fa el blog Rimat / Rimau?

Guineu: Home, sí, el feva, però ara ja l'he tancat.

YYY: No, si ja ho sé, jo te llegisco sovent.

Guineu: Que tu me llegeixes sovent?

YYY: Doncs sí. I m'agradava molt, sobretot els versets sobre la FACAO i, en particular, la sèrie aquella dels "Homenots de la FACAO". ¡Quins collons que tins amb el comptador eixe de "Han passat / Han pasau tants dies / diyas" que has posat a la dreta! A més, això d'escriure en català i aragonès, i en vers, eva una molt bona idea. Per què has tancat el blog, home?

Guineu: Me donava massa faena.

YYY: Una llàstima, perquè estava molt bé.

Guineu: Moltíssimes gràcies. Mira, tornar-lo a obrir no el tornaré a obrir, però faré una cosa si tu en fas una altra.

YYY: Dis-me.

Guineu: Hi posaré un rader post, una espècie d'epíleg en prosa amb tot un recull dels posts relacionats amb la FACAO. I tu t'has de comprometre a fer tots els possibles perquè a la pròxima legislatura ixca la Llei de Llengües d'una vegada, que tu tins molta influència. Trate feit?

YYY: Trate feit. Vinga, a veri si mos vem un dia d'estos. Adéu, Guineu.

Guineu: Adéu, YYY.

(Fi de la conversa.)

Jo cumplisco ara mateix la meua part del trate. YYY, a veri si tu cumpleixes la teua part.


La FACAO a Rimat / Rimau


0. Himnes de la FACAO

Himne oficiós de la FACAO

"Un concurso alegre"

Sevillana facaoera

"Yo soy aquel cabrito..."


1. Els Homenots de la FACAO (i l'homenet)

Homenots de la FACAO (1): Héctor Castro

Homenots de la FACAO (2): Jorge Borrás

Homenots de la FACAO (3): Raúl Vallés

Homenots de la FACAO (4): Julián Naval

Homenots de la FACAO (5): Ángel Hernández

Homenots de la FACAO (coda): cinc contra un

L'homenet de la FACAO i The Man of La Mancha


2. Antonio Viudas Camarasa (i les seues acadèmies)

Viudas Camarasa, recitador convidat

"Avui me sinto Alonso de Ercilla" (Guineu)

Auca de l'Academia de la Lengua Aragonesa (ai, academias clonicas d'un llugar!)


3. La FACAO de viatge per la Feria del Libro Aragonés i per l'Instituto de Estudios Altoaragoneses

Prosas profanas y bersez sacros (u coxis)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (3)

Beluns y belatros

Las zirezas


4. Gent que tine rampells facaoers

No cal FACAO, ja nya CHA!

El dotor Badía y míster Enrique


5. César Vidal i la FACAO

Lleyenda d'el Zésar Bisionario

Les coses, clares; i la xocolata, espesa


6. Panistra de fruites facaoeres diverses

"Que vine la Llei de Llengües!!!!!!"

Querellas de Guineu-Segismundo

Facaganadors de concursos (poema en versicles absolutament lliures)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (4)

7 Comentaris / Comentarios:

  • Un polític de gran influència i ribagorçà... no em crec que t'ha cridat Marcelino X-D Ha ha ha.

    Guineu, crec que a una colla de gent aragó ja mos ha desencantat, i les promeses de "si, si, si, la legislatura vinent" ja mos han dixat de convencer. Si la fan, mos farem contents. Però com no hi confiem, haurem d'encetar altres camins. Una pena de país.

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Anònim; dia i hora / diya y ora dissabte, de juliol 08, 2006 12:11:00 p. m.  

  • Huai, huai, huai!!!! guineu forever

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Putxinel·li; dia i hora / diya y ora diumenge, de juliol 09, 2006 1:28:00 p. m.  

  • Tú has cumpliu, prou bien. Mister YYY no cumplirá, te l'aseguro. Sobre iste tema nos han mentiu muitas begadas, amagan informazión publica (encuestas pagadas con diners publicos) e se'n riden d'es dreitos lingüisticos de muitos ziudadanos aragoneses, mesmo fendo burlas publicas. YYY no cumplirá (nunca no ha cumpliu). Asinas que t'animo a que replanteyes iste epilogo e denunzies a es berdaders enemigos d'as nuestras luengas, es que ha puento fer e s'han negau reiteradamén, con engaños, menitiras e abusos.

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Anònim; dia i hora / diya y ora dilluns, de juliol 10, 2006 10:19:00 a. m.  

  • -Per al primer anonymous:
    El polític no tine per què ser necessàriament ribagorçà. La conversa l'he escrit en català ribagorçà, però això no vol dir que la conversa fos en català ribagorçà. Quim Monzó diva que a les seues novel·les hi eixiven personatges que parlaven en castellà (i ell ho escriuiva tot en català) i, continuava, a les novel·les d'Eduardo Mendoza nyaurà personatges que parlaran en català (i Eduardo Mendoza escriu les seues novel·les en castellà). I tins raó amb això del desencant, dels polítics d'Aragó mos vinen massa decepcions.

    -Per a Putxinel·li
    Merci. I a veri si tornes a obrir el teu blog, home!

    -Ta F²
    Merci. Y ya el sé prou tot ixo, F²; pero per una begata més, encá només seiga una de solenca (que ni an la mereixerían), quiero confiar-ie.

    Escrit per / Escribiu per Blogger Guineu; dia i hora / diya y ora dilluns, de juliol 10, 2006 2:10:00 p. m.  

  • En primeras, en leyer iste post, pensé que yera un final glorioso ta Rimat/Rimau, un gran blog.

    Pero, estoi con F2, dimpués he beyiu con total claredá que ya no tenemos denguna confianza en que os nuestros politicos autúen en
    relazión a las luengas d'Aragón como se merexen.

    Qué más da ya una trista, e
    ipotetica, Lai de Luengas. O importán ye. y yera, plasmar en o
    Estatuto a coofizialidá d'aragonés y catalán d'Aragón de forma espresa
    y sin dandaleos. Ixo no s'ha feito.
    Ixo yera o sustanzial.

    No establir a coofizialidá en o
    Estatuto d'as nuestras luengas suposa, a lo menos en o caso de l'aragonés, a suya sentenzia definitiba de muerte. Asinas lo replecamos toz. Y os nuestros politicos tendrán que sentir durante muito tiempo, años, o que nusatros, os que imos defendendo con orgüello o nuestro bienamau aragonés, tenemos que dizir, toda la berdá y solamén a berdá: que han bendiu, ellos, a nuestra luenga y a nuestra alma, l'aragonés, a o diaple.

    Pero yo afirmo debán de Marcelino, d'os nuestros politicos y de qui calga, con toda la dignidá d'a que soi capaz, que moriré por l'aragonés, que luitaré dica la estenuazión por l'aragonés, que dica que me quede un siñalín d'aliento onraré a os que lo charran y lo han charrau. Moriré con l'aragonés en os míos labios.

    Ya no confiamos en dengún. As mentiras fan mal, muitismo mal, as mentiras que proposan fer cosetas por a nuestra luenga, y tan y mientres, con traiduria, en os intes dezisibos, li dan una estocada de muerte por a espalda.

    L'aragonés y o catalán d'Aragón no son coofizials en o Estatuto. Qué más da una Lai de Luengas. Nusatros queremos a plena dignidá ta las nuestras luengas. No queremos as miojas de debaxo d'a mesa. No queremos ser os cans d'Aragón, ni una raza de malditos.
    Tenemos dreitos y los queremos. Y luitaremos por ellos.

    Tenemos dignidá. Y por as nuestras bocas s'espresa o esmo inmenso d'a dignidá de chenerazions y chenerazions d'aragoneses que charroron ista luenga que güe charramos y que no queremos que s'amorte. Somos os zaguers representans d'a dignidá d'o nuestro pueblo. No reblaremos.

    Moriremos con l'aragonés en o esmo y en as bocas, moriremos ta que l'aragonés nunca no s'amorte.
    Luitaremos sin descanso dica la fin. L'aragonés ye o tesoro d'o nuestro corazón.

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Mistralenco; dia i hora / diya y ora dimarts, de juliol 11, 2006 11:56:00 p. m.  

  • Perdón, Guineu, por a duplizidá d'o mío post. Pensaba que no s'eba publicau y he primiu o campo de "publicar" dos begadas.

    Guineu, te queremos y siempre nos cuaca leyer-te.

    Entabán, quiesto y dignismo amigo.
    Perén asperamos y asperaremos as tuyas parolas.

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Anònim; dia i hora / diya y ora dimecres, de juliol 12, 2006 12:01:00 a. m.  

  • Mistralenco, en tiens asabelo, de ragón, tot son promesas que no plegan a concretar-se mai, y é zierto que l'estatuto eba el llugar one caleba proclamar

    1) el nome de las llenguas (aragonés y catalán) y

    2) la suya cofizialidat (con un adibiu tipo "de las trazas y en els territorios que establisca una futura Lai de Luengas").

    Con tot y con ixo, yo encá me quiero creyer, per zaguera begada, que se fará una Lai de Luengas dezent. Y digo dezent perque, dimpués de tantas añadas d'espera, sería una gan burlla una Lai ta cumplir l'espedient y prou, u seiga plena de parolería y sin de consecuenzias reyals. Bueno, a bier que mos biene, que no n'estigo guaire seguro y per intes tiengo sensazions como las tuyas.

    Y moltismas grazias per aber dito que te cuacan las miyas parolas.

    Escrit per / Escribiu per Blogger Guineu; dia i hora / diya y ora dissabte, de juliol 15, 2006 6:26:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home