Zaguer post / Darrer post

La Guineu prene el sombrero
ta dir-tos que aquí tos dixo
-no to'n fez guaire per ixo-
iste mensache zaguero.
Yo n'he gozau el primero
de las moflas y seriezas
que, sallint como zirezas,
p'el blog han feito camín;
pero ora que ya en dam fin
remero dos no-fatezas.

1. Primera no-fateza (en aragonés, que é l'altra llengua miya, la que alto u baixo he aprendiu perque me feba goyo)

Foto mosical (Ixo cantaran plenas de goyo las monchas carmelitas de Viña del Mar si "Habemus Aragoniam" bel diya, prou que sí!)

¿É posible que ñaiga un Aragón
que no seiga como iste que ñai ora?
¿Bendrá diya -no güe, no pas maitín-
en que d'implaz se i charre aragonés?
¿Ie bibirem tamién en catalán
-sin amolar, quietez en nuestra Francha-?

Cuan, fent güellos guerchez, enta la Francha
se mos miran d'adintro d'Aragón
y sienten un chalfego catalán,
somiziegos beluns se tornan ora
y les tremola l'esmo aragonés
pensant que catalans serem maitín.

Belatros se demandan si maitín
-antiparti d'istorias de la Francha-
s'ascuitará el fierizo aragonés,
"mancilla del Gran Reino de Aragón",
difuera d'els llugars one chaz ora
amagau molto més que el catalán.

Aquéls? Sienten medrana a'l catalán
(ya ayere la sentiban -y maitín?-)
y encá ne sienten més cuan beyen ora
que talment una Llei dixe a la Francha
ablar, seguntes éls, en Aragón
la llengua de qui é mal aragonés.

Istes? Tanto les da l'aragonés,
pero de Cataluña el catalán
les plega como abiso ta Aragón
y s'entrefilan que pasau maitín
Aragón será odiau -segunda Francha?-,
u seiga que ya estam prou ben per ora.

Istes y aquéls aquí continan ora,
mientres s'amorta el pobre aragonés,
mientres dezaga morirá la Francha,
mientres aragonés y catalán
no aduben a esbregar ta bel maitín
l'espuenda barzalera d'Aragón.

Ya tenim Aragón? No pas per ora.
Maitín se i charrará en aragonés?
Campará el catalán astí en la Francha?


Els bersez rezitaus

Bels testos complementarios:

Una sextina, de Jaime Gil de Biedma
Una altra sextina, de Joan Brossa
Belatra sextina, inspiradora d'el tetulo
Qué é una sextina?
La sextina en debuixo

2. Segunda no-fateza (en catalán, la miya llengua materna, la d'el miyo llugar, una llengua d'Aragón, si mos dixan)

A dalt, la Conca de Tremp i la Conca Dellà (Pallars, Catalunya); al mig, Viacamp (Ribagorça, Aragó); a baix, Montllobar (entre dos aigües)

Un maití de febrer,
quan encara no s'haiga feit ben clar
–sol d'hivern tardaner–
i cruixa sota els peus la maitinada
coberta de gel prim i de rosada,
pujaré a Montllobar.

Quan la llum vulga ser
–a l'est Pallars, amb boira de fossar;
a l'oest l'espiller
fitó de Viacamp, claror de fada–
guia de les Nogueres renovada,
pujaré a Montllobar.

I, pensant que al rader
de la boira ningú no fa enterrar
el meu català fer
–i la mateixa llengua està enrunada
on s'emmiralla cínica l'albada–,
ploraré a Montllobar.