Epíleg en prosa

Fa un any, el 7 de juliol de 2005, encetava jo el blog Rimat / Rimau amb estos versets inaugurals, santferminers i bilingües (català / aragonès):

"A San Fermín pedimos, por ser nuestro patrón..."

Avui reobro el blog per uns moments, just el temps per dir un parell de cosetes en prosa, i lego me'n vaig.

La primera coseta és sobre allò que se diva a eixos versets inaugurals. Doncs bé, el Congrés de l'Aragonès se celebrarà la setmana que vine (i allí hi faré cap), Marcelino l'inaugurarà i... encara no tenim cap Llei de Llengües (i lo que mos vagarà!).

La segona tine a veri amb una trucada que vaig rebre poc després d'haver tancat el blog. La conversa va anar així:

XXX: Hola, Guineu?

Guineu: Home, XXX, quant de temps sense parlar amb tu! Què expliques? Com vos va als polítics aragonesos?

XXX: Bé, bé, escolta, que tinc ací al meu costat a YYY, que vol parlar amb tu.

Guineu: YYY? Però, però, vols dir l'YYY autèntic? I vol parlar amb mi? Però si no me coneix molla!

XXX: Ui si te coneix!, més del que te penses! Ara te'l passo.

(Pausa. Telèfon que canvia de mans.)

YYY: Guineu?

Guineu: Sí, sic jo.

YYY: Tu ets el Guineu que fa el blog Rimat / Rimau?

Guineu: Home, sí, el feva, però ara ja l'he tancat.

YYY: No, si ja ho sé, jo te llegisco sovent.

Guineu: Que tu me llegeixes sovent?

YYY: Doncs sí. I m'agradava molt, sobretot els versets sobre la FACAO i, en particular, la sèrie aquella dels "Homenots de la FACAO". ¡Quins collons que tins amb el comptador eixe de "Han passat / Han pasau tants dies / diyas" que has posat a la dreta! A més, això d'escriure en català i aragonès, i en vers, eva una molt bona idea. Per què has tancat el blog, home?

Guineu: Me donava massa faena.

YYY: Una llàstima, perquè estava molt bé.

Guineu: Moltíssimes gràcies. Mira, tornar-lo a obrir no el tornaré a obrir, però faré una cosa si tu en fas una altra.

YYY: Dis-me.

Guineu: Hi posaré un rader post, una espècie d'epíleg en prosa amb tot un recull dels posts relacionats amb la FACAO. I tu t'has de comprometre a fer tots els possibles perquè a la pròxima legislatura ixca la Llei de Llengües d'una vegada, que tu tins molta influència. Trate feit?

YYY: Trate feit. Vinga, a veri si mos vem un dia d'estos. Adéu, Guineu.

Guineu: Adéu, YYY.

(Fi de la conversa.)

Jo cumplisco ara mateix la meua part del trate. YYY, a veri si tu cumpleixes la teua part.

La FACAO a Rimat / Rimau

0. Himnes de la FACAO

Himne oficiós de la FACAO

"Un concurso alegre"

Sevillana facaoera

"Yo soy aquel cabrito..."

1. Els Homenots de la FACAO (i l'homenet)

Homenots de la FACAO (1): Héctor Castro

Homenots de la FACAO (2): Jorge Borrás

Homenots de la FACAO (3): Raúl Vallés

Homenots de la FACAO (4): Julián Naval

Homenots de la FACAO (5): Ángel Hernández

Homenots de la FACAO (coda): cinc contra un

L'homenet de la FACAO i The Man of La Mancha

2. Antonio Viudas Camarasa (i les seves acadèmies)

Viudas Camarasa, recitador convidat

"Avui me sinto Alonso de Ercilla" (Guineu)

Auca de l'Academia de la Lengua Aragonesa (ai, academias clonicas d'un llugar!)

3. La FACAO de viatge per la Feria del Libro Aragonés i per l'Instituto de Estudios Altoaragoneses

Prosas profanas y bersez sacros (u coxis)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (3)

Beluns y belatros

Las zirezas

4. Gent que tine rampells facaoers

No cal FACAO, ja nya CHA!

El dotor Badía y míster Enrique

5. César Vidal i la FACAO

Lleyenda d'el Zésar Bisionario

Les coses, clares; i la xocolata, espesa

6. Panistra de fruites facaoeres diverses

"Que vine la Llei de Llengües!!!!!!"

Querellas de Guineu-Segismundo

Facaganadors de concursos (poema en versicles absolutament lliures)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (4)

Zaguer post / Darrer post

La Guineu prene el sombrero
ta dir-tos que aquí tos dixo
-no to'n fez guaire per ixo-
iste mensache zaguero.
Yo n'he gozau el primero
de las moflas y seriezas
que, sallint como zirezas,
p'el blog han feito camín;
pero ora que ya en dam fin
remero dos no-fatezas.

1. Primera no-fateza (en aragonés, que é l'altra llengua miya, la que alto u baixo he aprendiu perque me feba goyo)

Foto mosical (Ixo cantaran plenas de goyo las monchas carmelitas de Viña del Mar si "Habemus Aragoniam" bel diya, prou que sí!)

¿É posible que ñaiga un Aragón
que no seiga como iste que ñai ora?
¿Bendrá diya -no güe, no pas maitín-
en que d'implaz se i charre aragonés?
¿Ie bibirem tamién en catalán
-sin amolar, quietez en nuestra Francha-?

Cuan, fent güellos guerchez, enta la Francha
se mos miran d'adintro d'Aragón
y sienten un chalfego catalán,
somiziegos beluns se tornan ora
y les tremola l'esmo aragonés
pensant que catalans serem maitín.

Belatros se demandan si maitín
-antiparti d'istorias de la Francha-
s'ascuitará el fierizo aragonés,
"mancilla del Gran Reino de Aragón",
difuera d'els llugars one chaz ora
amagau molto més que el catalán.

Aquéls? Sienten medrana a'l catalán
(ya ayere la sentiban -y maitín?-)
y encá ne sienten més cuan beyen ora
que talment una Llei dixe a la Francha
ablar, seguntes éls, en Aragón
la llengua de qui é mal aragonés.

Istes? Tanto les da l'aragonés,
pero de Cataluña el catalán
les plega como abiso ta Aragón
y s'entrefilan que pasau maitín
Aragón será odiau -segunda Francha?-,
u seiga que ya estam prou ben per ora.

Istes y aquéls aquí continan ora,
mientres s'amorta el pobre aragonés,
mientres dezaga morirá la Francha,
mientres aragonés y catalán
no aduben a esbregar ta bel maitín
l'espuenda barzalera d'Aragón.

Ya tenim Aragón? No pas per ora.
Maitín se i charrará en aragonés?
Campará el catalán astí en la Francha?


Els bersez rezitaus

Bels testos complementarios:

Una sextina, de Jaime Gil de Biedma
Una altra sextina, de Joan Brossa
Belatra sextina, inspiradora d'el tetulo
Qué é una sextina?
La sextina en debuixo

2. Segunda no-fateza (en catalán, la miya llengua materna, la d'el miyo llugar, una llengua d'Aragón, si mos dixan)

A dalt, la Conca de Tremp i la Conca Dellà (Pallars, Catalunya); al mig, Viacamp (Ribagorça, Aragó); a baix, Montllobar (entre dos aigües)

Un maití de febrer,
quan encara no s'haiga feit ben clar
–sol d'hivern tardaner–
i cruixa sota els peus la maitinada
coberta de gel prim i de rosada,
pujaré a Montllobar.

Quan la llum vulga ser
–a l'est Pallars, amb boira de fossar;
a l'oest l'espiller
fitó de Viacamp, claror de fada–
guia de les Nogueres renovada,
pujaré a Montllobar.

I, pensant que al rader
de la boira ningú no fa enterrar
el meu català fer
–i la mateixa llengua està enrunada
on s'emmiralla cínica l'albada–,
ploraré a Montllobar.

Orgull i satisfacció

Luis Borrás (FACAO) competint en orgull i satisfacció amb Toni Albà

Si orgullós i satisfeit
se sinte don Luis Borrash,
ací tine un link en flash
i una cançó amb mala lleit.

A. El link en flash

Jo vull ser Rei!
(Els subtítols, amb "Porcel" traduït com "Peñafiel", també tinen gràcia)

B. La cançó amb mala lleit


Facão três listas (Teixeirinha)

Eu mandei fazer, no ano passado,
um facão três listas aço temperado
pra fazer parelha com relho trançado
por que novamente fui desafiado.
Agora é um outro, do pelo mais duro;
esse não é velho, é um cara maduro.
Diz que vem armado pra brigar seguro;
o que eu faço nele pros meus fãs eu juro:
o relho por cima e o facão por baixo
e esse cara macho corto a laço e furo.

O velho e o filho do relho trançado
vieram na briga e eu deixei marcado.
Calaram a boca com o lombo coçado,
agora é a vez do meu facão listado.
Esse outro cara é mais macho e tem crista,
e ele quem se gaba, bom propagandista.
Diz que atira bem e não é curto de vista,
ele é valentão e eu sou repentista.
Meu relho te pega, corta e abre rombo;
estreio em teu lombo meu facão três lista.

Eu vou bater forte na hora da briga;
te marco nas costa e ponteio a barriga.
Tu é ordinário e deus não me castiga;
o facão te pega e de mim tu desliga.
Pra marca do relho recomendo sal,
pra marca do três lista é outro material:
põe erva de bicho que é medicinal
ou procure a porte de algum hospital.
Valentão que eu pego chora e me obedece,
e jamais esquece o facão especial.

Guardei teu recado e a tua proposta;
respondo cantando, não sei se tu gosta.
O que me interessa é te dar a resposta,
depois te marcar com três lista nas costas.
Quem manda recado eu jamais esqueço,
quero que anote o meu endereço:
eu moro na glória e medo eu não conheço,
e sabe os lugares onde eu apareço.
Meu facão três lista no dia se solta
e mondo de volta com couro do avesso.

Romanze budista

Istorieta dibuixada per Forges en 1976 (como si ese pensau en el debate aragonés sobre grafías). Clicaz-ie ta beyer-la enamplada.

Chazeba con calentura,
con els güellos zarradez,
medicau per tres budistas
el parlache aragonés.

Mientres l'idioma alentaba
amonico y con chuflez,
els tres monches discutiban
sobre remeyos d'Orient.

La uno se diba Slai-lama;
l'altro, A-ra-pocha-os-reglez;
y l'altro albéitar de llenguas,
Muyt-meydievals-nos-cal-ser.

"Yo veigo", diba Slai-lama,
"que mos equivocarén
si no le dan(m?) pa cená
muriciegos chovenez."

"A o rabés, yo me prexino",
diba A-ra-pocha-os-reglez,
"que amenista alazetals
muriziegos chobenez."

"Desbarratz!", diba el budista
Muyt-meydievals-nos-cal-ser,
"muyto farán por curança
muriçiegos jovenetz."

Els dos huellos/güellos/uellos
ba ubrir l'idioma alabez
perque, en notar que moriba,
ba mirar de responder.

Pero las fuerzas mancaban
y le ba sallir només
l'esprito p'el terzer güello
entonant el mantra "prrret".

El mantra "prrret"

Polifonies occitanes (i 3): Vilafranca de Roergue

Feu clic al damunt de la foto i vereu el camí polifònic

3
Mil dos-cents cinquanta-dos:
naix Vilafranca, bastida
que els "capétiens" fan a mida
per eixamplar França un tros.

Mil sis-cents quaranta-tres:
medit per les lleis de França,
Joan Petit pateix venjança
i, tros de torna, fa el pes.


Auròst tà Joan Petit (Nadau)

Auròst tà Joan Petit

En país de Vilafranca,
Que s'i lhevèn per milièrs,
Contra lo gran rei de França,
En mila sheis cents quaranta tres.

Mes òc, praubòt, mes òc praubòt,
En mila sheis cents quaranta tres.

Entà har guèrra a la talha,
Qu'avèn causit tres capdaus,
L'un Laforca, l'aute Lapalha,
Joan Petit qu'èra lo tresau.

Mes òc, praubòt, mes òc, praubòt,
Joan Petit qu'èra lo tresau.

Per tota l'Occitania,
Que'us aperavan crocants,
N'avèn per tota causida,
Que la misèria o la sang.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Que la misèria o la sang.

E qu'eston per tròp d'ahida
Venuts per los capulats,
Eths que vivèn de trahida,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.

Que'us hiquèn dessús l'arròda,
E que'us croishin tots los òs,
D'aqueth temps qu'èra la mòda
De's morir atau tròç a tròç.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
De's morir atau, tròç a tròç.

E qu'estó ua triste dança,
Dab la cama, e lo pè, e lo dit,
Atau per lo rei de França,
Atau que dancè Joan Petit.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Atau que dançè Joan petit.

E l'istuèra qu'a hèit son viatge,
Qu'a pres camins de cançon,
Camins de ronda taus mainatges,
Mes uei que sabem, tu e jo.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Mes uei que sabem, tu e jo.

Polifonies occitanes (2): Tolosa

Feu clic al damunt de la foto i vereu el camí polifònic

2
Ombres Blanches i Privat,
l'Utopia i l'ABC,
Esquirol i Trinité,
el Flo Beaux-Arts i el mercat:
un octaedre estimat
que, si adés s'avergonyiva
de l'occità -oculta riba
d'escola amb regust amarg-,
ara pot, amb son fill Sarg,
donar fe de llengua viva.

Una cançó de Sarg

Polifonies occitanes (1): Val d'Aran

Feu clic al damunt de la foto i vereu el camí polifònic

1
Quan ix de la Vall d'Aran,
repassa mots la Guineu
(camalhons, Canejan, nhèu...)
i escolta els adius de Joan.

Com en els adius de Joan,
fa molt temps (Canejan, nhèu,
camalhons...) esta Guineu
va estimar la Vall d'Aran.


Adius a la Val d'Aran (Nadau)

Adius a la Val d'Aran

Enten, enten, l'accordeon,
Dus pas de dança, ua cançon,
Eth haro que s'a alugat,
Sant Joan, Sant Joan, se n'ei tornat.

Val d'Aran, cap de Gasconha,
Luenh de tu, que'm cau partir,
Val d'Aran, cap de Garona,
Luenh de tu, que'm vau morir.

Era passejada, un ser d'estiu,
E com te va ? adiu, adiu !
Un tròç de pan, un còp de vin,
Parlar deth temps, damb eth vesin.
(Repic)

Es cueires luden sus eth bufet,
Totis es records ena paret,
Non se pot estancar eth temps,
Mès Aranés, tostemp, tostemp.
(Repic)

Tornar a pujar enquià era nhèu,
Un darrèr còp eth cap en cèu,
Setiat dessús eth gran calhau,
Guardar eth sorelh en gran portau.
(Repic)

Companhs de Les e de Bossòst,
De Salardú, de Vilamòs,
Brembatz-vo'n plan deth praube Joan
Qui a estimat tant era Val d'Aran.
(Repic)