Rimat / Rimau

divendres, d’agost 26, 2005

Homenots de la FACAO (4): Julián Naval

Introducció al Fuero de Jaca
Introducció de Mauricio Molho a la seua edició crítica del Fuero de Jaca (Saragossa, Escuela de Estudios Medievales, 1964)

¡Mira, Julián, que remiro,
llisco, tallo i escorcollo
l'edició del senyor Molho...
i el que pretens no ho albiro!
Dic jo que algun tiroliro
provençal del "trobar leu"
t'ha feit confondre la veu
com quan, fugint de la Norma,
presentes la Plataforma
amb Caja i amb Sentandreu.

Escrit per / Escribiu per Guineu a les / a ras 4:22 p. m.

8 Comentaris / Comentarios:

  • hola guineu, sóc el becari:

    a) les ordenançes de Pedro II per Huesca surten mencionades al apartat c de la pàgina que has pensat

    b) la versió on-line que estàs mirant té 733 pàgines. El meu pare devia de mirar la versió en paper, que devia estar dividida en dos toms. La pàgina 40 del tom II no és la mateixa que la pàgina 40 del tom únic que tu has llinkat.

    Pues va a ser que et cal anar al oculista :)

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Anònim; dia i hora / diya y ora dissabte, d’agost 27, 2005 6:02:00 p. m.  

  • Hola, becari! Tria terreny de joc i discutirem: Neop@tria o Rimat?

    Escrit per / Escribiu per Blogger Guineu; dia i hora / diya y ora diumenge, d’agost 28, 2005 3:41:00 a. m.  

  • Rimat millor, peró.....qué és lo que vols discutir?

    Com a no trobis la edició en paper i la escanejis......

    O aixó o mirar-se les 733 pàgines una per una :P


    P.S.: he descobert el botó de "altres" :)

    P.P.S.: al 1º missatge volia dir "la pàgina que has penjat"

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Anònim; dia i hora / diya y ora diumenge, d’agost 28, 2005 11:49:00 a. m.  

  • D'acord, a Rimat doncs.

    Primer donem la referència bibliogràfica precisa (Vallés, a l'article en què cita les paraules de Julián Naval, porta un ball de dates i noms prou inexacte):

    El fuero de Jaca, 2 vols. (1: Edición crítica por M. Molho. 1964, facsímil; 2: Estudios, por M. L. Arnal Purroy, A. M. Barrero García, V. Bielza de Ory, J. Delgado Echeverría, M.C. García Herrero, M. A. Martín Zorraquino, M. Molho, F. Monge Casao, A. Sesma Muñoz) 2003 – 1.102 pp.

    http://www.porticolibrerias.es/c/A674HFDE.pdf

    Bé, eixa edició (que la va fer el Justícia d'Aragó) és facsimilar (en el volum I) de l'edició de Molho de 1964; o siga que és una "fotocòpia" amb la mateixa numeració de pàgines (com també ho és l'edició digital de l'enllaç que jo he posat). Com que és al volum I on ixen els documents (el II només és d'estudis contemporanis sobre el Fuero), entenc que d'astí ix la frase famosa i que això de "volum II" que diu Vallés és una confusió (o tal vegada quan Vallés diu "texto recogido en el Fuero de Jaca recopilado por Muricio [sic] Molho" també s'equivoca). Seria molt millor podre parlar del que va dir Julián Naval en persona, pero l'article seu que fa uns mesos estava a la pàgina de la FACAO ha desparegut.

    Una vegada situats en el volum I de Molho (edició facsimilar de 2003, o volum únic de l'edició de 1964, o reproducció que apareix a l'enllaç que he posat als meus versets, tot és el mateix), miro els manuscrits de les ordenances de Pere II (que són els manuscrits O1 i O2) i m'és igual si la frase de Julián Naval hi és o no (“Als presentz, als que son per venir, for durable que totz los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d’esta terra sian salps e segurs de totz lurs enemicx, e aquel que enuayara ad altre o fará de mays ad algún d’els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia-se d’el”): el que miro és el tipus de llengua que s'utilitza i, efectivament, se correspon amb el de la frase de Naval (tot i que caldria verificar quina transcripció n'ha feit Julián).

    Ara bé, eixa llengua no és aragonès ni és català: és provençal (occità) medieval (o fins i tot, català medieval farcit de provençalismes). Per exemple, el començament de la compilació O establida per Molho:

    "Lo seynnor Rey don Pedro, filtz del Noble Rey don Alfons, en la ciutat d'Osca lodable cort aiustada de tot lo Regne d'Aragón, ço es a saber de uispes: de don Garcia uispe d'Osca, de don Ramon uispe de Çaragoça e de don Garcia uispe de Taraçona, de postatz encara e de caualers e de moltz proomnes, dona et establi aquestos fueros que son dios escritz per gouernament de totz los ommes abitantz en lo regno d'Aragón a totz temps. Dono lo dit Rey aquestos fueros..." (Pàgina 165 digital, 235 de la numeració de Molho)

    O siga, que no discutisco que hi estiga o no la frase de Julián (la dono per bona); el que passa és que tant la frase de Julián com la resta de frases de O (O1 i O2) són provençals. I Això ja ho diu precisament Molho a la Introducció (que per això l'he posat com a il·lustració dels versets): "A1, A2, Az, O1 y O2 proceden de Aragón. Están redactados en provenzal cis-pirenaico aragonés". Per entendre què vol dir "provenzal cis-pirenaico" cal llegir la "Advertencia preliminar" de Molho (pàgines 7, 8 i 9 de l'edició digital, pàgines IX, X i XI de l'edició de Molho).

    I què dic jo als meus versets? Que no entenc què pretén demostrar Naval: que nya textos aragonesos escrits en provençal?, que el provençal medieval i el català medieval se pareixeven?, que eixes textos provençals medievals se pareixen en molts aspectes als dialectes catalans actuals (el de la Catalunya Nord -"son per venir" "lurs"-, valencià i barceloní -"venir"-, català occidental -"sian" (sigan, siguen)-, català oriental -"son e seran"-)?, que eixes textos se pareixen molt al català actual en general (franjolí i no franjolí)? Tot això és cert i està ja demostrat. D'astí la pregunta dels versets: Julián, què pretens (què vols demostrar)?

    De totes maneres, la part més greu vine quan trobem a Julián Naval presentant en nom de la FACAO la Plataforma que els facaoers han constituït amb el falangista Sentandreu i amb l'agressor Caja. Però no ho he volgut posar com a il·lustració del blog (i saps que nya fotos dels tres juntets que hauria pogut penjar, becari).

    Ja està, becari, per a mi no ets un "Homenot de la Facao", perquè, com que ets un bon xic i tins intel·ligència sobrada, sé que algun dia, de la mateixa manera que jo deixaré de fumar, tu deixaràs el vici de la FACAO.

    Escrit per / Escribiu per Blogger Guineu; dia i hora / diya y ora diumenge, d’agost 28, 2005 4:54:00 p. m.  

  • El meu pare m'ha ensenyat el segon tom de la edició de 2003 (abaix et poso al referencia). El número de pàgina 40 és correcte, i a més et dona la referencia (B 123), que es pot trobar a la pàgina 307 de la edición on-line, prop del final.

    A més, com que la frase està al document B, i no als O1 i O2 com jo em pensava, segons Molho estaria escrit en el "romanze provenzal cis-pirenaico navarro", no en el aragonés.

    El que el meu pare diu és que aquí parlem el mateix idioma que es parlava desde Pamplona fins Barcelona: el aragonés. I que, per tant, la llengua de la franja no prové de Catalunya sino que ja hi era a tot Navarra i Aragó desde el principi. Després caldrà comparar amb textos de la mateixa época escrit en "català".

    I ara espero que no em diguis que el provenzal navarro i el provenzal aragonés no són pareguts, quan tu mateix els has confós :(

    I, per descontat, és igual que sigui provenzal o no, qual l'important del argument és que siguin la mateixa llengua, no el seu origen :P

    P.D.: si us plau, a mi no em diguis "hagués pogut penjar aquella foto del teu pare", com si em perdonesis la vida.Aixó dis-li al meu pare. Jo no sóc responsable de les fotos que ell es faci.

    Referencia del llibre: "El Fuero de Jaca", editat pel Justicia de Aragó, Facsímile (sic) "Difusión del Derecho Pirenaico (Fuero de Jaca) en el reino de Aragón, de Mauricio Molho, edición original cedida por la Real Academai de Buenas Letras de Barcelona". ISBN obra completa: 84-89510-44-X, ISBN tomo II: 84-89510-46-6, depósito legal: Z-350/03, tirada 1000 ejemplares.

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Anònim; dia i hora / diya y ora dilluns, d’agost 29, 2005 3:02:00 p. m.  

  • Ja t'he dit, becari, que la frase a que feva al·lusió Julián Naval (de qui no he dit mai si eva pare, nebot o fill de qui siga; no me faigues dir el que no he dit) la donava per bona. Ara, Vallés dóna molt malament la referència:

    "Por eso ahora, como nos ha enseñado el ilustre maestro de Tamarite, Julián Naval, debemos leer el documento diplomático concedido por Pedro II a la ciudad de Huesca en 1196 titulado “Omnes d’Osca” y que dice así: “Als presentz, als que son per venir, for durable que totz los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d’esta terra sian salps e segurs de totz lurs enemicx, e aquel que enuayara ad altre o fará de mays ad algún d’els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia-se d’el” Texto recogido en el Fuero de Jaca recopilado por Muricio Molho, Tomo II página 40, y editado por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escuela de Estudios Medievales. Instituto de Estudios Pirenaicos, y editado por el Justicia de Aragón en 1954."

    El text apareix, com tu dius, al "TOMO I" de la reedició de 2003, 2003, 2003 (que és el volum facsimilar de la de 1964, 1964, 1964, i que és la mateixa de l'edició digital, edició digital, edició digital). Al pobre Vallés l'ha embolicat Julián, pel que veig, perquè tu, que has parlat amb ell, dius que Julián continua donant com a referència la pàgina 40 del volum II que, suposo, deu ser on algun estudiós (el volum II NO contine el "Fuero de Jaca", sinó estudis SOBRE el "Fuero de Jaca") cita eixa frase (Arnal Purroy?, Zorraquino?, el mateix Molho?). Tenint la font primera (l'edició de Molho de 1964, volum I de la de 2003, edició... me canso), no sé per què Naval insisteix. Tot això seria senzill de discutir si no haguésseu eliminat de la pàgina FACAO l'articlet de Julián (me pareix que eva el mateix on s'empatollava en la història de les transcripcions de Sistac).

    Bé, com que la frase l'he donat sempre per bona, voleva veri d'on veniva i me pensava, com tu, que de O (O1 i O2). Tot i no trobar-la-hi, vaig veri que la llengua utilitzada a O se corresponeva amb la de la frase i que eva provençal (mai he dit que fos provençal cis-pirenaic aragonès o cis-pirenaic navarrès, això ho diu Molho, que jo no arribo a eixes fineses). Ara me dius tu que és del manuscrit B (ja eva hora que algú donés el document exacte!), doncs també me serveix, també és provençal (cis-pirenaic navarrès en este cas, segons Molho).

    Arribats a este punt convindria repassar, ho torno a dir, el que diu Molho a la "Advertencia preliminar" (pàgines 7, 8 i 9 de l'edició digital, pàgines IX, X i XI de l'edició de Molho). Perquè el que diu és que eixe provençal cis-pirenaic NO eva la llengua de Navarra i Aragó, sinó d'alguns burgs repoblats. Punxa ací.

    I arribem al cap del carrer: ¿Julián Naval vol demostrar amb una frase del Fuero de Jaca (podria citar tot el manuscrit B, o els manuscrits O1 i O2, o els manuscrits A1 i A2, tots estan en la mateixa llengua -provençal, amb lleugeres variants-) que des Pamplona fins a Barcelona se parlava el mateix idioma i que eixe idoma és l'aragonès o, en paraules de Vallés, " afirmar, con el texto en la mano, que esto no es catalán, sino aragonés"? D'on ho treu això? Fins i tot si substituim "aragonès" per "provençal", tampoc veig per on anem; perquè Molho diu que eixe provençal no s'esteneva ni tan sols més enllà d'algunes viles (Pamplona, Estella; Jaca...).

    I, fins i tot, si algú arribés a demostrar (demostrar com Déu mana) que des de Pamplona fins a Barcelona se parlava la mateixa llengua (bé, sí, el llatí i el llatí romancejat més tardi), ¿què mos diria això sobre el que se parla a la Franja? Demostraria l'existència del facaorienaragonès? Continuo pensant que les sonoritats provençals han enlluernat a Julián Naval i ha vist el que no existeix. O siga:

    ¡Mira, Julián, que remiro
    llisco, tallo i escorcollo
    l'edició del senyor Molho...
    i el que pretens no ho albiro!
    Dic jo que algun tiroliro
    provençal del "trobar leu"
    t'ha feit confondre la veu...


    Sobre fotos de Naval, l'agressor Caja i el falangista Sentandreu presentant junts la Plataforma, astí les tins:

    "Presentación de plataforma constitucional y autonómica en Valencia 20/02/2004

    Veig a Castro, a Caja i a Sentandreu. ¿Mos podries dir, com vas fer a Neop@tria, qui és Julián Naval? És que així penjaré la foto i te quedaràs més tranquil. No voldria per res del món que quedés la sensació que t'estic perdonant la vida, home!

    Escrit per / Escribiu per Blogger Guineu; dia i hora / diya y ora dimarts, d’agost 30, 2005 2:22:00 p. m.  

  • Sí, guineu, el meu pare es refereix a una cita que fa un estudiós al tomo II. Després ho miro i et dic qui era.

    Em sembla que el meu pare no va citar el Tomo II perqué va ser incapaç de desxifrar la referéncia "B 123" al tom I. Probablement perqué, de fet, ni se la debia de mirar.

    El document del meu pare feia exactament la mateixa referéncia que el Jorge Borrás, de manera que va donar la referéncia malament el meu pare, no el pobre Borrás, que la va copiar correctament.

    El meu pare ha dit que te escrivirà un article. T'avisaré quan estigui fet. Disculpa per tardar tant en contestar.

    Escrit per / Escribiu per Anonymous Anònim; dia i hora / diya y ora divendres, de setembre 02, 2005 5:30:00 p. m.  

  • Ara he vist que cada vegada que jo diva "Vallés" en el meu anterior post eva d'haver dit "Borrás".A la Marina, el que és de la Marina; i a la Falange, el que és de la Falange.

    Sobre això de no dexifrar les referències o no mirar-les... Home, home, no fa guaire per a un "inbestigadó istóric" com Naval.

    Escrit per / Escribiu per Blogger Guineu; dia i hora / diya y ora divendres, de setembre 02, 2005 6:42:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home