Pastorada de pastorades a Benavarri

Cartell musical (L'arrastrat, dels Palitrocs de Benavarri, interpretat per Hato de Foces)

Breu història

La Pastorada de Benavarri és una més de les moltes que nyeva a molts llocs de la Ribagorça i de la Llitera als segles XVIII i XIX. A principis del segle XX se va anar perdent el costum de representar-les, però al 1954 a Benavarri se va recuperar esta tradició que s’eva perdut cap al 1920. Des de llavors, el 8 de juny, després de la processó i la missa, se recita davant de la imatge de Sant Medardo la Pastorada nova de cada any. Encara que des dels anys 80 s’ha reprès a alguns altres llocs la tradició de representar pastorades, podem dir que la de Benavarri és l’única que pot celebrar 50 anys de continuïtat.

Estructura de la Pastorada

La Pastorada és una xica peça teatral: l’amo d’un ramat d’ovelles i el pastor que en tine cura se retroben a la plaça Major de Benavarri i comenten en vers les anècdotes que han passat al lloc durant l’any precedent i, si convine, també se comenten els esdeveniments mundials. Algunes parts de l’obra són fixes: brindis, lloances al sant, comiat...; però tant el text d’eixes parts com el de les anècdotes és nou cada any. I, sobretot, és un text secret fins al dia 8 de juny; d’astí que un dels encants de l’acte siga descobrir qui del lloc “ix a la Pastorada”.

Cinquanta anys de Pastorada

En motiu dels cinquanta anys de pastorades (1954-2004), se representarà el dissabte 20 d’agost una “Pastorada de pastorades” en textos procedents de tots els anys passats i comptant en actors que l’han interpretat en diferents moments de la història. Així mateix, se publicarà un llibret, que estarà a la venda a partir del dissabte 20, en tots els fragments recitats a la “Pastorada de pastorades”.

El futur de la Pastorada de Benavarri

AMO:
Fa un any que no sentim la Pastorada,
fa un any que els palitrocs no hem vist llucir.
Com sempre, bé ha calgut toda una anyada
per podre tornar a tindre avui ací
els totxos de madera ben pintada
i els versos que entre bromas hem de dir.
Si algun any mos faltessen las dos cosas,
seria com si un ram no tingués rosas.

Els palitrocs sempre voldran ballar
els joves, si mos queda població;
però, si more el nostre català,
¿qui a la plaça estarà d’espectador
per sentir narracions que no entendrà?
¿I qui voldrà fer d’Amo i de Pastor
recitant versos d’una llengua morta
que un atre temps va tindre vida forta?

Segur que Sant Medardo per molts anys
aidarà perquè vigan gent i llengua,
si comprenem que està en las nostras mans
intentar que no nyaiga cap més mengua.
I deixem estas cosas importants
(qui no ho ha entès, difícil que ho entenga),
que toca començar a contar la història
de las feitas que el temps deixa en memòria.

(De la Pastorada de 2005)

La Pastorada de 2004

La Pastorada de 2005

Algunes explicacions sobre els usos lingïístics a la Pastorada