Rimat / Rimau

diumenge, de juliol 31, 2005

"Que mos coneguen tots!"

Luisa Fernanda Rudi
Foto musical (Chariots of Fire?)

Rudi destacó que con la inauguración de la sede de Tamarite [del PP] se da un importante paso hacia delante, “para certificar nuestra presencia en esta comarca”.

Luisa Fernanda Rudi als lliterans
gira visita en plenes vacacions,
tot perpetrant allà inauguracions
com les que feva Paco amb els pantans.

Amb la benedicció dels capellans,
la seu pepera naix entre ovacions
i Rudi fa unes breus declaracions:
"Que mos coneguen tots els comarcans!".

"Ja els coneixem -comenten fluix alguns-;
al món ribagorçà... que en són de fins!,
en saben més de llengües que els mossens!

Si tot fos com L'Estall -llocs buits i bruns,
runes de català sense veïns-
feliç viuria el gran Toni Lagüens."

José Antonio Lagüens, portaveu del PP ribagorçà: "En La Ribagorza sólo hablan catalán los catalanes".

divendres, de juliol 29, 2005

Dézima ferborosa y francholina

Yurena Ámbar Tamara
Foto musical

Yurena, antes Tamara, quiere volver a triunfar

Tamara-Ámbar-Yurena,
Deus vobiscum, en gutiámbar;
Yurena-Tamara-Ámbar,
birchen triple, gratia plena.
Si un altro nome d'eszena,
Ámbar-Yurena-Tamara,
nezesitaz dimpués d'ara,
que tos clamez Francha imploro
ta que toz digan a coro:
"La Francha resiste encara!"

dijous, de juliol 28, 2005

Seguidilles de don Baldragas

Don Baldragas













Vos vull contar la història
de don Baldragas.
Si algú ja la coneix,
coneix la Franja.

Va nàixer a Vall-de-roures,
Areny o Fraga:
"I cent generacions
han feit ma casa!".

És ell l'únic que vine
de bona raça:
"Aquell teniva el iaio
a una altra pàtria".

La "pàtria" forastera
comença clara:
"Allà on jauen les bogues
de la contrada!".

Baldragas és tan pur
que prou se'n vanta:
"Conec des que eva xic
la llengua plana!".

És clar que vol la llengua
ben batejada:
"La cosa que parlem
no és catalana!"

És clar que va a la ràdio
i no la parla:
"Jo hi parlo en espanyol,
açò és Espanya!".

És clar que és regidor
en llengua estranya:
"Al nostre Ajuntament
se parla en plata!".

És clar que parla fi
amb sa canalla:
"La dona és de Candasnos,
cal respectar-la!".

És clar que sap com cal
fer l'ensenyança:
"Mostrar la nostra llengua?,
llengua alemanya!".

És clar que tot sovent
diu a la Plaça:
"La meua llengua more,
quina desgràcia!".

I ací acaba la història
de don Baldragas.
Ara la coneixeu,
açò és la Franja.

Les Seguidilles de Lecinyena en midi. Si voleu cantar, l'ordre per cantar els versos de cada estrofa és 1r, 2n, 2n, 3r, 4t, 3r, 4t

As Seguidillas de Leziñena en midi. Si queriz cantar, l'orde ta cantar os bersos de cada estrofa é 1º, 2º, 2º, 3º, 4º, 3º, 4º

dimecres, de juliol 27, 2005

Cuatro cosetas (ditas con la zella en Arkada)

Arkada!!!!!!!!

A canzión Aragón / La cançó Aragó

A letra d'a canzión / La lletra de la cançó

Primera: charraz de fabla
cuan a Fraga, é ben sabiu,
fez catalán de corriu
cual Machinet con la tabla.
Francis, Hugo, Buil y Ramos:
melampos furtamarchamos.


Segunda: d'els cromañons
no teniz que dir-ne mal;
digaz-ne d'el neanderthal,
d'el que els cuatro soz uns clons.
Ramos, Francis, Hugo y Buil:
buenos cantals ta el branquil.


Terzera: me fez redir;
¿"Aragón ye nazión" cuela
y "Aragó és nació" amuela
perque é molto fragatí?
Buil y Ramos, Francis y Hugo:
iste?, panto; aquel?, tarugo.

Cuarta: no ñai més bersez,
que ni siñora ni mula
no me fan la rima chula
y furos tos posarez.
Hugo, Buil, Ramos y Francis:
no ñai faltada con "-anzis".

dimarts, de juliol 26, 2005

Himne oficiós de la FACAO

La Facao i els seus amiguets
La Facao i els seus amiguets
Una manifestació de la FACAO a Saragossa amb Democracia Nacional.
Una manifestazión d'a FACAO en Zaragoza con Democracia Nacional.


Música i a cantar / Mosica y a cantar

Que nyaiga Llei de Llengües no pot ser!
No pot ser!
Que nyaiga tres idiomes no pot ser!
No pot ser!
Que siguen els tres dignes no pot ser!
No pot ser!
Fem manis amb els fatxes?
Això sí que pot ser!

El curaçao,
el curaçao,
el curaçao inspira idees de FACAO.

El curaçao,
el curaçao,
el curaçao inspira idees de FACAO.

El curaçao,
el curaçao,
el curaçao inspira idees de FACAO.

Fem manis amb els fatxes?
Això sí que pot ser!

Lalà lalalalà,
no pareixem ja una secta;
lalà lalalalà,
perquè som mig centenar.

Lalà lalalalà,
esta cançó no és perfecta;
lalà lalalalà,
en castellà cal cantar.

diumenge, de juliol 24, 2005

Els tanques al carrer u els tanques en el bar?

A cucha, tanque militar; a dreita, tanque de biera













A bier si l'aclaram:
¿els tanques a'l carrer
u els tanques en el bar?


Mos dize Boadella
que é molto menister,
sacar bieras granizas
de pubs, bars y cafés.
Yo l'he entendiu prou claro:
els tanques?, a'l carrer.

Leyent, me trobo lluego
guardias munizipals
que fican a'ls baretos
els carros militars.
Que el sepan els pistolos:
els tanques?, en el bar.

Dimpués mos torna a dir
usía el coronel
que cal paseyar bieras,
de a litro, si puet ser.
Sallgam con aigua d'ordio:
els tanques?, a'l carrer.

Y, per si isto ha siu poco,
mos multan si mostram
per plazas de Nabarra
els pánzers de l'Irak.
Ya ñai aparcamiento:
els tanques?, en el bar.

A bier si l'aclaram:
¿els tanques a'l carrer
u els tanques en el bar?

divendres, de juliol 22, 2005

Fray Josepho

Fray Josepho?

És un frare que creu que el gai és tifa,
que a la SER qualsevol programa atufa,
que Espanya no mereix portar cap llufa
i que és art català el de l'enganyifa.

És un monjo abstemiós -no sé si esnifa-,
encisat pel Nadal -"¡La fe s'arrufa!"-,
martell de disidents -"Si encenc l'estufa..."-,
misogin ferm -patir-lo no és tarifa?-.

Amb rítmics peus i alguna sinalefa,
la ploma d'este llec mai s'escarxofa
si pot traure la fel i dir: "Me'n befo".

I, encara que els guarnisca de sanefa,
els versos, saltirons de vil baldofa,
mos mostren que és un carca Fray Josepho.

dijous, de juliol 21, 2005

No te'n faigas, Rubalcaba

Rafael Hernando, diputau d'el PP, dimpués d'intentar agredir a Rubalcaba

"Yo es que te pego, leche, que te pego!",
diz embotau el rei de l'abelleta
entre que bandoleya la maneta
con trazotas d'amante en el buñego.

Y en Chile bel dreitano plega lluego
a fer gala de rasmia pinocheta
mirant d'esboldregar la fiera jeta
del fato que ta Augusto no fa el chuego.

La custión é chirar sin fin la taba
ta que siempre el "rezibe" caiga chusto
en meyo d'una cara sozialista;

per ixo, no te'n faigas, Rubalcaba,
si estarnar-te han queriu la cara a gusto:
es cara de soziata?, l'amenista.

dimecres, de juliol 20, 2005

Jesús Moncada

Jesús Moncada














Camins on nyeva matxos dia i nit,
matxos que adés tibaven sirgues muts,
sirgues que arrossegaven vells llaüts,
llaüts que transportaven el lignit,

lignit que l'Ebre duva en un sentit,
Ebre que s'ensopiva en els assuts,
assuts que avui ja són pantans crescuts,
pantans que dels camins n'han feit oblit;

oblit que Nelson fa que s'esvaïsca,
Nelson que viu records a dins d'un llibre,
llibre que del passat diu vida densa,

passat que empeny perquè l'idioma vibre,
idioma que un Jesús escriu i arrisca,
Jesús que eva Jesús i és Mequinensa.

dimarts, de juliol 19, 2005

"Se respetará, aceptará y no se restringe el uso del chapurriau... aunque..."

Comarca del Baix Aragó

A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.


¿Que viu a La Codonyera
l'estudiós Artur Quintana
i diu, ves quin tarambana,
que és llengua catalanera?
A jo que me deixe en pau,
que jo sé com s'ha de dir.
A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.


¿Que els mestres diuen ben clar
que per aprendre matèria
no convé llengua poc sèria
i hem de parlar en castellà?
Molt bé; només pel sarau
la llenguota ha de servir.
A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.

dilluns, de juliol 18, 2005

Morir per l'ideyal

Georges Brassens
Brassens de nou. Ací teniu la música.
Brassens de nuebo. Aquí teniz a mosica.


Morir per l'ideyal, la ideya é sobrebuena;
qué sofoco, mozet, per no aber-la teniu!
Els que en ixo han estau, infinita cadena,
gritant "Dica morir!" enzima m'han cayiu.
Tanto me ban gritar, que, fent del pasau cuenta,
fico els miyos bersez a chornal d'ixa fe.
Con una salbedat; si no, isto no puet ser:
Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerte lenta
puestar, si é muerte lenta.


Pensant que no ñai pas periglo en qui s'espera,
im enta el més allá paseyant pe'l camín;
pos, si el trango forzam, puestar que uno se muera
per ideyotas que se morirán maitín.
Morir tristura da, pero lego s'abienta
si cuan plegam a Dios podem berificar
que en las ideyas, co, mos bam entibocar.
Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta;
puestar, si é muerte lenta.

Crisóstomos bierez que a'l martirio mos lleban,
pero éls continan prou con bida per astí.
Morir per l'ideyal, si beluns no el sabeban,
é la suya ragón ta eternament bibir.
Ixos suplantarán, si siguen ixa espienta,
lluego a Matusalén en la lonchebidat.
Ta yo que se dirán, si están en soledat:
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta
puestar, si é muerte lenta."


Sectas ñai per astí que mos reclaman fuerte
ta que enta el paredón per ideyas baigam.
Y salle la custión ta els que im dica la muerte.
Morir per l'ideyal? Sí, ben; de cuál ablam?
Y como iguals son toz, u fan traza parienta,
cuan els beye benir con banderoz ben pinchos,
dudant, l'espabilau, chira alredol d'els ninchos:
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta;
puestar, si é muerte lenta."


Si calguese només que ñabese barucas
ta que cambiase el mon, ta tenir-lo apañau;
dimpués d'ixos "Luitem!" que fan cayer pelucas,
a un mon como un Edén ie abríam ya plegau.
Pero, bienga atrasar l'inte en que tot s'asienta,
els dioses tienen set de muerto renobau
y astí está el mal, el mal, siempre recomenzau.
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta
puestar, si é muerte lenta."

Toz els trafucadors, busatros chent charraire,
ya tos podez morir con prisa si querez;
pero a la buena chent no mos incordiez guaire:
alto u baixo, bibir mos cuaca a toz, chiquez.
La muller de la falz no pasa ni una chenta
sin comer-se a beluns, no le cal aduyar.
Danzes de muerte, prou!, solez querem danzar.
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta
puestar, si é muerte lenta."


I ací, la lletra original.
Y aquí, a letra orichinal.

divendres, de juliol 15, 2005

Ràbia Positiva

Ràbia Positiva

A les parets
s'obre el teló
i s'escriu un nou guió


La Ràbia, per un preu mòdic,
proposa Un altre camí
i diu -no sé què vol dir-
que fan "hardcore melòdic".
Per ràdio i per tub catòdic,
mos diran estos xiquets:
A les parets
s'obre el teló
i s'escriu un nou guió


No canten dels sants els goi(g)s;
però, per poc que ho parega,
jo asseguro a qui no ho crega
que són de sucre estos nois.
I, com que són un poc roi(g)s,
taguegen fort els seus drets:
A les parets
s'obre el teló
i s'escriu un nou guió

dijous, de juliol 14, 2005

No deixez morir a mía boz, Ánchel, Raúl, Xavier, José Antonio...

Simbolo de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa
Ixa boz tamién é mía,
encara que no la charre,
y per molto que desbarre
cuan escrigo poesía.

Y el digo ben orgulloso,
perque creigo en la banqueta,
de tres garras, chicoteta,
que fan Aragón goyoso.

Si s'escunza que la fabla
se mos rompe per la inquina,
el banquet cruixe y s'inclina
y del fuego se fa tabla.

Orgullo y filolochía
no fan buen recau d'abiento;
fez-tos iste pensamiento,
que ixa boz tamién é mia.

dimecres, de juliol 13, 2005

Trompetes de fames totals

Georges Brassens

Música i... a cantar! / Mosica y... a cantar!

Viuiva jo apartat de festes i tiberis;
serè, contemplatiu, com fan als monasteris.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.
Els amics assenyats han sabut fer-me entendre
que a l'home del carrer ma vida eva de vendre
i que, per no tombar en un oblit complet,
deueva anar contant fins el més xic secret.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Ben lluny de contencions, silencis necessaris,
¿caldrà que, per raons de jocs publicitaris,
vaja contant amb qui, i en quina posició,
me dedico a l'estupre i la fornicació?
Si faig públics els noms, quantes Santes Bernardes
seran ràpidament les porques més petardes!,
quants grans amics veré mirar-me de gairó!,
quants bous dispararan contra mi el pistoló!

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Passant d'exhibicions, tancat sense frontisses,
tinc unes actituds guairebé malaltisses
i no ensenyo els meus picarols reproductors,
si no és a les amants o també als meus doctors.
I ara, per desfermar soroll i escandalera,
he de tocar el tambor fent servir ma manguera?;
ara l'he d'ensenyar més ostensiblement?,
com fa un escolanet amb el Sant Sacrament?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Una dona afamada, i que sovent me deixa
fer-li quatre refrecs al seus jardins amb reixa,
prou me va encomanar, sobre uns sofàs ben cars,
bestioles com mosquits, però molt més vulgars...
I ara, per fer merder, per podre guanyar fama,
¿he de tacar l'honor de l'esmentada dama
cridant des del teulat i a les televisions:
"Per la Ministra tinc ladilles als collons!"?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Encara rai -per Déu!- que visco en harmonia
amb mossèn Delavall, xantre de canongia:
ell se fa l'indolent, i jo sic el dolent;
ell me deixa dir "cony", per mi pot dir l'"amén".
I ara, d'acord amb ell, ¿diré que una vesprada
vaig trobar-lo amorrat al pou de ma estimada
cantant un Laudes dolç, mentre ella amb les dos mans
buscava santament pulces de capellans?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


¿Amb qui -me cago en tot!- muixaré la titola
per tal que poc després la Fama vinga sola?
¿Caldrà, de tant en tant, que un afamat pendó
se pose al mateix lloc on tinc el guitarró?
Per excitar la gent i la premsa rastrera,
qui me voldrà deixar que puge al seu darrera?
¿I qui me deixarà, tenint-me compassió,
el mont de Venus seu per fer d'escalador?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


¿I si fos molt millor, per fer sonar trompetes,
que jo fes, com fan molts, la vida dels marietes?
¿I si mogués el cul com les xicotes fan:
cap ací, cap allà, i mariconejant?
Però, pel que jo sé, tampoc això aprofita
als pobres maricons que ajunten tita amb tita;
la seua glòria, en fi, no hi guanya guaire més:
obrir tots els forats avui ja no val res.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Un cop he feit el tomb dels trucs més remarcables
que per fer-se famós són ben recomanables,
preferisco seguir tancat entre parets
i gratar-me el panxot fent el blog dels versets.
Si a la gent li fan goig, n'escriuré tants com siga;
i si no en volen més, ja no cal que n'escriga.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


La lletra original, ací / A letra orichinal, aquí

dimarts, de juliol 12, 2005

Dézima cretense

Arcadi Espada (a cucha) y Jon Juaristi (a dreita)

Juaristi y Arcadi Espada,
s'han iu els dos d'escursión
ta trobar repercusión
a la suya gran cruzada.
Ta tenir-la asegurada,
en la FAES han ablau.
Y, ablant, ablant, han contau
que ablar cuasi no podeban,
y ta yo que parixeban
un cretense duplicau.

dilluns, de juliol 11, 2005

"Juan vio el número de los redimidos"





























Nya cançons que, va de veres,
soletes van comentant
certes notícies peperes
si canviem "Josep" per "Juan".

diumenge, de juliol 10, 2005

Estigo como mai

Elíades Ochoa

Estigo como mai m'eba trobau,
tan ben que, entre barucas de bersez,
m'atribo a fer un soneto, sí, chiquez,
con música d'Ochoa aquí al costau:

"Els que guerra asobent m'han procurau
y ya me ban creyer feito trozez
con yo s'han trafucau, prou que el beyez;
estigo como mai, ixo ha pasau."

Ascuito ixas palabras y m'animo,
y pienso que, anque baigan criticant,
no el faigo pas tan mal cuan bersos rimo,

ben que l'aragonés ribagorzán
s'escapa contra més me ie aproximo.
Y prou, que iste soneto está acabant.

Estrambote:
Els cucos charrarán;
sí, Diago, no mos sallgas fuyidero,
que Elíades te'l diz ben esclatero.

dissabte, de juliol 09, 2005

Corrandes (amb tornada) del peu ranquet
















Dansants de palitrocs (amb catxirulo) i actors de la Pastorada: AMO (a l'esquerra, barret amb cintes) i PASTOR (a la dreta, barret sense cintes). Benavarri, anys 50.
____________________________
Danzantes de palotiau (dan cachirulo) y actors d'a Pastorada: AMO (á cucha, somrbrero dan zintas) y PASTOR (á dreita, sombrero sin de zintas). Benabarri, añadas 50.

Va inventar Jorge Manrique
alguna "copla quebrada"
amb molt art i molt palique;
i a la nostra Pastorada,
a peu ranquet (no és cap pique),
se va escriure una tornada.
Ranca o coixa, eixa girada
bé la puc aprofitar:
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.


¿A la Franja, i no faig broma,
tenim micros embruixats
que mos fan canviar d’idioma
quan nya més de quatre gats
fent del corcó una “carcoma”
i “agujeros” dels forats?
¿Mos creurem més refinats
si parlem en castellà?
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.


Mos anuncia Federico
que quan passe el mes d'agost
Ussía, oi que bonico!,
farà que el vi siga most,
que Carod siga "mañico"
i el Pol Sud siga "no frost".
Post-franquisme de poc "post"
per la ràdio difondrà.
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.


A Francha amaga parlaches;
Ussía, feitos cutianos;
pero bi-ha camuflaches
que no ie son parellanos,
que recreyan personaches
sobrios u calamocanos.
Os chemecos no son banos
si sirben ta protestar.
Qui camina china-chana,
fendo camín sin parar,
plega siempre allá an le agana.

divendres, de juliol 08, 2005

Cabdell d'Artieda
Chobillo d'Artieda



-On passarem el juliol?
-Al Sol.
-I si alguna nit és freda?
-A Artieda.
-Què nyabrà per eixe lloc?
-Bon rock.

-Doncs no fem molla el badoc
i, amb dona, filles i gendres,
verem el quinze, divendres,
el Sol, Artieda i el rock.

-D'an ye ixa yaya d'adobas?
-Chanobas.
-Qué le molesta tan bibo?
-L'entibo.
-Y, al remate, se fazió?
-Pos no.

-El tiengo ben claro yo:
á Artieda tenim que ir
ta que mai més calga dir
"Chanobas, entibo no!".

dijous, de juliol 07, 2005

"A San Fermín pedimos, por ser nuestro patrón..."

Marcelino Iglesias Ricou, el presi

Iglesias dóna suport a la celebració del Congrés de la Llengua Aragonesa

A Marcel·lí demano,
per ser el nostre patró,
que a certa Llei de Llengües
li done benedicció.


Está molt bé, Marcel·lí,
que tingues la pretensió
de fer pinya amb els de Chuntos
per les llengües d'Aragó;
però ¿quin servei mos fan
tantes consideracions
si després la Llei de Llengües
està podrint-se al caixó?
A Marcel·lí demano,
per ser el nostre patró,
que a certa Llei de Llengües
li done benedicció.


Ben seguro que el Congreso
tien importanzia mayor
y, a més, el tuyo refirme
mos dará un buen espientón;
pero ¿ta qué tanta foto
y tanta declarazión
si dimpués no fas mai cosa
ta tenir lechislazión?
A Marcel·lí demano,
per ser el nostre patró,
que a certa Llei de Llengües
li done benedicció.


Gora Marcelí!

Queda inaugurat este pantà
Queda inagurau iste entibo

El congost de Montrebei
Este blog pretén només
comentar coses amb conya
fent servir sense vergonya
català o aragonès.

I com que tot se pot dir
en prosa o versos rimats,
jo convido els desfeinats
a que rimen per ací.

///////////////////////

Iste blog quier ser només
espazio ta comentar
emplegando, ye de dar,
catalán u aragonés.

Y como tot se puet dir
fendo prosa u fendo bersos,
si soz galbanoz y dispersos,
podez rimar per aquí.