No deixez morir a mía boz, Ánchel, Raúl, Xavier, José Antonio...

Ixa boz tamién é mía,
encara que no la charre,
y per molto que desbarre
cuan escrigo poesía.
Y el digo ben orgulloso,
perque creigo en la banqueta,
de tres garras, chicoteta,
que fan Aragón goyoso.
Si s'escunza que la fabla
se mos rompe per la inquina,
el banquet cruixe y s'inclina
y del fuego se fa tabla.
Orgullo y filolochía
no fan buen recau d'abiento;
fez-tos iste pensamiento,
que ixa boz tamién é mia.
4 Comentaris / Comentarios:
Bentrobat! amic.
Et visitaré sovint.
Fins aviat.
Escrit per / Escribiu per
Tagarinet; dia i hora / diya y ora dijous, de juliol 14, 2005 12:39:00 a. m.
Ieeeeeeeeeeeeeep, Taga! Quant de temps! El fusterià més ferreny de val.com, i l'home de la Nucia i Polop.
Escrit per / Escribiu per
Guineu; dia i hora / diya y ora dijous, de juliol 14, 2005 1:24:00 a. m.
Ya se sape que as rabosas son bien agudas. O día que mos beigam te boi a combidar a o que quieras, que te l'has ganau.
Escrit per / Escribiu per
Anònim; dia i hora / diya y ora dijous, de juliol 14, 2005 1:15:00 p. m.
F² (siempre tiengo que copiar-enganchar o tuyo nome), ne tomo nota y te'l faré pagar, ixe combite. Ya ne puets estar ben seguro.
Escrit per / Escribiu per
Guineu; dia i hora / diya y ora divendres, de juliol 15, 2005 12:14:00 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home