Trompetes de fames totals

Música i... a cantar! / Mosica y... a cantar!

Viuiva jo apartat de festes i tiberis;
serè, contemplatiu, com fan als monasteris.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.
Els amics assenyats han sabut fer-me entendre
que a l'home del carrer ma vida eva de vendre
i que, per no tombar en un oblit complet,
deueva anar contant fins el més xic secret.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Ben lluny de contencions, silencis necessaris,
¿caldrà que, per raons de jocs publicitaris,
vaja contant amb qui, i en quina posició,
me dedico a l'estupre i la fornicació?
Si faig públics els noms, quantes Santes Bernardes
seran ràpidament les porques més petardes!,
quants grans amics veré mirar-me de gairó!,
quants bous dispararan contra mi el pistoló!

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Passant d'exhibicions, tancat sense frontisses,
tinc unes actituds guairebé malaltisses
i no ensenyo els meus picarols reproductors,
si no és a les amants o també als meus doctors.
I ara, per desfermar soroll i escandalera,
he de tocar el tambor fent servir ma manguera?;
ara l'he d'ensenyar més ostensiblement?,
com fa un escolanet amb el Sant Sacrament?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Una dona afamada, i que sovent me deixa
fer-li quatre refrecs al seus jardins amb reixa,
prou me va encomanar, sobre uns sofàs ben cars,
bestioles com mosquits, però molt més vulgars...
I ara, per fer merder, per podre guanyar fama,
¿he de tacar l'honor de l'esmentada dama
cridant des del teulat i a les televisions:
"Per la Ministra tinc ladilles als collons!"?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Encara rai -per Déu!- que visco en harmonia
amb mossèn Delavall, xantre de canongia:
ell se fa l'indolent, i jo sic el dolent;
ell me deixa dir "cony", per mi pot dir l'"amén".
I ara, d'acord amb ell, ¿diré que una vesprada
vaig trobar-lo amorrat al pou de ma estimada
cantant un Laudes dolç, mentre ella amb les dos mans
buscava santament pulces de capellans?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


¿Amb qui -me cago en tot!- muixaré la titola
per tal que poc després la Fama vinga sola?
¿Caldrà, de tant en tant, que un afamat pendó
se pose al mateix lloc on tinc el guitarró?
Per excitar la gent i la premsa rastrera,
qui me voldrà deixar que puge al seu darrera?
¿I qui me deixarà, tenint-me compassió,
el mont de Venus seu per fer d'escalador?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


¿I si fos molt millor, per fer sonar trompetes,
que jo fes, com fan molts, la vida dels marietes?
¿I si mogués el cul com les xicotes fan:
cap ací, cap allà, i mariconejant?
Però, pel que jo sé, tampoc això aprofita
als pobres maricons que ajunten tita amb tita;
la seua glòria, en fi, no hi guanya guaire més:
obrir tots els forats avui ja no val res.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Un cop he feit el tomb dels trucs més remarcables
que per fer-se famós són ben recomanables,
preferisco seguir tancat entre parets
i gratar-me el panxot fent el blog dels versets.
Si a la gent li fan goig, n'escriuré tants com siga;
i si no en volen més, ja no cal que n'escriga.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


La lletra original, ací / A letra orichinal, aquí