Pujaré a Montllobar (canzone in morte)

A dalt, la Conca de Tremp i la Conca Dellà (Pallars, Catalunya); al mig, Viacamp (Ribagorça, Aragó); a baix, Montllobar (entre dos aigües)

Un maití de febrer,
quan encara no s'haiga feit ben clar
–sol d'hivern tardaner–
i cruixa sota els peus la maitinada
coberta de gel prim i de rosada,
pujaré a Montllobar.

Quan la llum vulga ser
–a l'est Pallars, amb boira de fossar;
a l'oest l'espiller
fitó de Viacamp, claror de fada–
guia de les Nogueres renovada,
pujaré a Montllobar.

I, pensant que al rader
de la boira ningú no fa enterrar
el meu català fer
–i la mateixa llengua està enrunada
on s'emmiralla cínica l'albada–,
ploraré a Montllobar.

Nota: Encara amb problemes tècnics; no puc posar els "versets recitats"