Me cago en Déu (lo Baco)!
Una de les 12 caricatures de Mahoma publicades pel diari danès Jyllands-Posten el 30 setembre 2005
Dibuix de la portada del France-Soir de l'1 de febrer de 2006 (a l'interior se reproduïven les 12 caricatures polèmiques). Un sant li diu a Mahoma: "No rondines, Mahoma. Ací tots hem sigut caricaturitzats". Punxeu sobre la imatge per veri-la ampliada
"La decisió no ha s'ha feit esperar guaire. El mateix dia de la reproducció a les pàgines de France-Soir de les 12 caricatures que representaven Mahoma -unes caricatures que ja even causat una important controvèrsia a Dinamarca-, el propietari del diari, l'home de negocis franco-egipci Raymond Lakah, n'ha acomiadat dimecres 1 de febrer a la tardi el director, Jacques Lefranc."
Potser sí que eixos dané-
se van passar de la ròs-
fent que fos bomba la clòs-
del Profeta fa alguns mé-.
Però, si uns pobres francé-
no en poden fer ni una bró-
de com s'ha emprenyat Mahó-,
jo n'aprenc, retallo els vèr-
i no dic renecs pervèr-
contra l'Església de Ró-.
Nota: Per problemes informàtics de darrera hora no puc posar esta vegada els "versets recitats"
Escrit per / Escribiu per Guineu a les / a ras
6:29 p. m.
2 Comentaris / Comentarios:
Es nota que ets un home que no s'ha contagiat de la follia que corre pel món. Si tots tinguessin el teu sentit comú menys barbaritats es farien.
Jo no veig insults en la caricatura ni veig res: un senyor amb un turbant, que pot ser qualsevol, Lawrence d'Aràbia inclús, amb un turbant i una metxa.
Si un té malícia al seu cap veurà malícia, jo no veig ni malícia ni res.
Qui vulgui veure al profeta a la caricatura el veurà. Qui li vulgui donar importància l'hi donarà.
O mirem les coses amb sentit comú o aquest món poc futur té.
Salutacions, Guineu
Escrit per / Escribiu per
Anònim; dia i hora / diya y ora dimecres, de febrer 08, 2006 4:44:00 a. m.
Salutacions, alaró, i gràcies.
En totes estes coses de "respectar" i "no respectar", d'"ofendre" i "no ofendre", crec que alguns se'n van del camí per culpa de no fer una distinció prèvia. Una cosa és allò que mos fa ser com som sense haber-ho triat (el lloc de naixement, el color de la pell, la llengua materna, les limitacions i/o habilitats físiques...) i una altra és tot allò que triem ser (creients d'una religió, partidaris d'una ideologia política, membres d'un club de miniaruristes...). Aquells que blasmen algú per qüestions del primer grup cauen, en molts casos, en el terreny del que sí pot ser irrespectuós, ofensiu o, fins i tot, democràticament inadmissible. En canvi, criticar/caricaturitzar els "clubs" del segon grup (o la gent que hi pertany) no solament és molt saludable (al cap i a la fi és tracta de "clubs d'opinió" i les opinions no són dogmes no criticables), sinó que, a més, només se pot sentir ofès i poc respectat qui no hi creu fermament; i "no creure-hi fermament" és un problema de la feblesa del creient o de la feblesa de la ideologia, no de qui en fa crítica.
Au, rotllo acabat.
Merci una vegada més, alaró.
Escrit per / Escribiu per
Guineu; dia i hora / diya y ora dimecres, de febrer 08, 2006 4:08:00 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home