Rimat / Rimau

divendres, de novembre 18, 2005

El descregut

Georges Brassens et son confesseur
Georges Brassens (à gauche) et l'un de ses confesseurs (à droite) penchés sur la fenêtre en attitude pieuse; impasse Florimont, chez Jeanne.

Com Sant Pere o Jesús, jo tinc la meua creu:
estic desesperat perquè no crec en Déu.

Qui pogués tindre fe, la fe d'un carboner,
la fe per ser feliç i per ser ben somer.

Un veí d'astí baix, Monseñor Escrivá,
m'ha donat un consell per creure en Déu demà:

"Resa, prega, fill meu, mans juntes, de genolls;
si fas veri que creus, creuràs lego a borbolls"

Místic i agenollat, prego buscant remei
(en castellà, això sí): "Creo en el Opus Dei".

Als cafès i als carrers, al tren i a l'autobús,
crido: "Me entrego a Dios, no cataré parrús".

Un feit miraculós: penjada d'un trist clau,
me trobo una sotana; me la poso i... au!

La sotana pareix bragueta de coll alt,
però ixco a predicar per terra i per asfalt.

S'escunça que a un carrer nya iaies formant grup;
prenent-me per mossèn, volen de mi un scoop:

"Vós", me diuen a mi, "que n'esteu al corrent,
reciteu-mos pregàries d'eixes del jovent."

Repasso els meus versets i, amb misticisme gran,
"Dezima ferborosa" i "Llei de llengües" van.

Les molt bruixes, llavors, no volen comunió
volen donar-me al piu la santa extremunció.

Se'm llancen al damunt per cometre l'abús
de deixar-me capat: "No tastaràs parrús!"

Això ja ho diva jo, però no eva pensat
en fer-me escolanet del cor de Montserrat.

Sentint tot el soroll, tres monges del Carmel
s'apropen per plorar: "No li toqueu ni un pèl!

nya tants desorientats, tants metrosexuals,
tants que per ornament tinen els genitals,

tants, per parlar ben clar, que són mig maricons,
que patirà el figuer si anem podant collons."

Amb eixos arguments, amb eixe malparlar,
les iaies van pensant i me deixen marxar.

Però, ho juro per Déu, no penso resar mai:
si la fe vine, bé; si no vine, això rai!

No he matat, no he robat, no me mou l'interès,
i, a més, no dic "negrot" ni "orienaragonès".

Si per astí nya un Déu, segur que ja ha sabut
que no faig guaires mals, sent com sic descregut.


Versets en català ribagorçà

La músiga original


La lletra original

3 Comentaris / Comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

<< Home