Bllaus verídics
Verídica llengua blava (que no blavera)
Bllau verídic 1
Aprofitant l'ocasió,
investiga el doctor Veny
amb un franjolí ferreny
la palatalització.
Li fa el Mestre entusiasmat
"On posau sa sopa, al·lot?";
i contesta el bon xicot
"O a la sopera o al PLLAT".
Quan el doctor Veny s'exclama
"No juguiareu amb so foc!",
respon l'altre a poc a poc
"Si nya foc, és que nya FLLAMA".
I Veny "Sa porta tancada...",
i el franjolí "Sempre en CLLAU";
"I voltros amb què caçau?",
"En BLLAT i una cana ASCLLADA".
"Només manca a mon bagul",
diu Veny, "es color des cel";
diu l'altre "D'estrel a estrel,
el color sempre és... AÇUL!".
(Coda apòcrifa de Joan Veny)
"Idò!, ja m'has dat pel..."
Bllau verídic 2
Pa amb toia com amanida;
de segon, palanca amb sorna;
i per postres -tot retorna-,
pantojada refregida.
Escrit per / Escribiu per Guineu a les / a ras
5:00 p. m.
1 Comentaris / Comentarios:
I per què l'"açul" serà "açul"? Per a certs camps lèxics tinc la teoria de les caixes, però astí no funciona. Per exemple, els vegetals que arriben de lluny en caixes tinen molts números per a tindre nom en castellà: "naranjas", "plátanos", "fresses". Tot el que no arriba en caixes, tine moltes possibilitats de tindre nom català: blat, ordi, civada, mangranes, cireres, armelles, raïm, oli, garrofes, bròquil, prèssics, prunes... i mançanes, que és com se diuen de Fraga a Castilló (de Farfanya) i de Borges a Siscar, de tota la vida.
Escrit per / Escribiu per
Guineu; dia i hora / diya y ora dijous, de març 16, 2006 8:37:00 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home