Rimat / Rimau

divendres, de setembre 16, 2005

Els funerals d'antis més

Georges Brassens
Brassens y la suya pipa en el fosal marino de Sète, el "Cimetière Marin" de Paul Valéry (belatro "sétois"). Manimenos, Brassens ba ser enterrau a'l remate en el fosal interior, clamau "du Py", chusto a'l canto d'el molto emozionant Espace Georges Brassens. Ben, la mosica y la letra orichinal.

Els bersez rezitaus

D’un muerto toz els parients antis eban cumplius.
Cuan l’eban amortallau, diban a’ls conoxius:
“La tía Chuana ha moriu; si le cuaca a belún,
que se’n bienga ta plorar chuntos de mancomún”.
Per contra, güe els familiars tienen negras las fiels:
si pillan un calabret, se’l reserban ta éls.
É a causa d’ista ragón que, dende tiempo fa,
d’entierros no se’n bei ni aquí ni astí ni allà;
d’entierros no se’n bei ni aquí ni astí ni allà.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.


Ora els coches d’enterrar ban ascape al fosal
llebant-se-ne a’ls fallexius més luen de lo que cal.
Mesmo no tienen, pobrez!, el plazer de ninons
de beyer bels ereders chafant els cagallons.
Fa diyas uns fosalers que iban a més de zien
no feban més que pensar “Caba, enruna y amén”.
Cuan contra un árbel mediau se me ban estarnar,
en la illesia el finau estaba sin cargar;
en la illesia el finau estaba sin cargar.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.


Antis que bier-me enterrau de la traza més ful,
cuasi millor no tirar de nincho ni atabul;
cuasi millor ser cremau u afogar-se (prou, bai!);
u mesmo, molto millor, no aber de morir mai.
Que torne el tiempo pasau, one els muertos, redint,
diban al duelo “Prenez whisky con pippermint!”;
one, gastant més diners que tochos ñai per Viu,
moriban siempre toz, més ben que eban bibiu;
moriban siempre toz, més ben que eban bibiu.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.

2 Comentaris / Comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

<< Home