El testament

Georges Brassens et Joha Heymman ('Püppchen'), dont il a eu l'honneur de ne pas lui demander sa main. C'est à dire, qu'ils se sont toujours aimés, mais sans qu'il l'ait jamais epousé.

Ací està la cançó original, la lletra original i una sorprenent versió cantada pel mateix Brassens en castellà.

Estaré tan trist com un salze
quan Déu me diga fent l'amic:
"És el moment; apura el calze,
ves allà dalt, mira si hi sic".
Llavors, del cel i de la terra
faré un comiat trist i dolgut.
¿Encara lluca per la serra
el roure o pi del meu taüt?

Si cal que vaiga al cementeri,
prendré el camí de les Mencions;
veré la Torre Santiveri,
deixaré el món a reculons.
Me banyaré a Boca la Roca,
encara que no siga estiu;
covaré els ous com si fos lloca
del galliner de Talorriu.

Abans que puga dir floretes
a guapes dones de l'infern,
seré espeleòleg de faldetes
d'eixes que escalfen a l'hivern.
Diuint "m'estima"-"no m'estima",
esfullaré els meus crisantems:
no vull corona retxa o prima
quan el meu cos se'n vaiga als fems.

Vull que la viuda de ma casa
no se depile en tot un any,
que a mi les viudes cama rasa
m'agraden menys que un bon xampany.
Al cap d'un any ja pot casar-se
amb un xicot escanyolit
a qui li vaiga bé posar-se
els meus calçons i el meu vestit.

Que ell s'engoïsca de ma dona,
que ell de tot se'n faiga l'hereu;
però que no -no és cosa bona-
que no se faiga dir Guineu.
Encara que jo siga noble,
encara que jo sic tranquil,
si don Guineu li diu el poble
seré el dolent de Cantervil'.

Ací jau una fulla morta,
esta és la meua voluntat;
podeu decorar-me la porta:
amb un "Guineu ja l'ha palmat".
He mort sense odi, ni una engruna;
teniva ganes d'un nou llit.
Ve-te'm a la fossa comuna,
fossa comuna de l'oblit.