Rimat / Rimau

Reepíleg en prosa

2011-04-25T18:53:00.010+02:00

La FACAO no n'ha eixit guaire ben parada de les seues querelles contra Manel Riu. A la FACAO li han caigut tres meravelloses multes tres de 500 euros cadascuna: una per a Julián Naval, una altra per a Enric Naval i una altra per a Raúl Vallés.

Vinga, som-hi, la cançó de les meravelloses tres multes tres. A la una, a les dos i a les tres...

FACAO Meravigliao,
che meraviglia
sto FACAO Meravigliao.
FACAO con tre gustao:
Delicassao, Spregiudicao
e Depressao.

Va, prou, siguem respectuosos amb els tres facaoers que han sigut multats amb 500 euros per barba. Germans, preguem. En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, Amén.

Epíleg en prosa

2006-07-07T23:47:00.001+02:00

Fa un any, el 7 de juliol de 2005, encetava jo el blog Rimat / Rimau amb estos versets inaugurals, santferminers i bilingües (català / aragonès):

"A San Fermín pedimos, por ser nuestro patrón..."

Avui reobro el blog per uns moments, just el temps per dir un parell de cosetes en prosa, i lego me'n vaig.

La primera coseta és sobre allò que se diva a eixos versets inaugurals. Doncs bé, el Congrés de l'Aragonès se celebrarà la setmana que vine (i allí hi faré cap), Marcelino l'inaugurarà i... encara no tenim cap Llei de Llengües (i lo que mos vagarà!).

La segona tine a veri amb una trucada que vaig rebre poc després d'haver tancat el blog. La conversa va anar així:

XXX: Hola, Guineu?

Guineu: Home, XXX, quant de temps sense parlar amb tu! Què expliques? Com vos va als polítics aragonesos?

XXX: Bé, bé, escolta, que tinc ací al meu costat a YYY, que vol parlar amb tu.

Guineu: YYY? Però, però, vols dir l'YYY autèntic? I vol parlar amb mi? Però si no me coneix molla!

XXX: Ui si te coneix!, més del que te penses! Ara te'l passo.

(Pausa. Telèfon que canvia de mans.)

YYY: Guineu?

Guineu: Sí, sic jo.

YYY: Tu ets el Guineu que fa el blog Rimat / Rimau?

Guineu: Home, sí, el feva, però ara ja l'he tancat.

YYY: No, si ja ho sé, jo te llegisco sovent.

Guineu: Que tu me llegeixes sovent?

YYY: Doncs sí. I m'agradava molt, sobretot els versets sobre la FACAO i, en particular, la sèrie aquella dels "Homenots de la FACAO". ¡Quins collons que tins amb el comptador eixe de "Han passat / Han pasau tants dies / diyas" que has posat a la dreta! A més, això d'escriure en català i aragonès, i en vers, eva una molt bona idea. Per què has tancat el blog, home?

Guineu: Me donava massa faena.

YYY: Una llàstima, perquè estava molt bé.

Guineu: Moltíssimes gràcies. Mira, tornar-lo a obrir no el tornaré a obrir, però faré una cosa si tu en fas una altra.

YYY: Dis-me.

Guineu: Hi posaré un rader post, una espècie d'epíleg en prosa amb tot un recull dels posts relacionats amb la FACAO. I tu t'has de comprometre a fer tots els possibles perquè a la pròxima legislatura ixca la Llei de Llengües d'una vegada, que tu tins molta influència. Trate feit?

YYY: Trate feit. Vinga, a veri si mos vem un dia d'estos. Adéu, Guineu.

Guineu: Adéu, YYY.

(Fi de la conversa.)

Jo cumplisco ara mateix la meua part del trate. YYY, a veri si tu cumpleixes la teua part.

La FACAO a Rimat / Rimau

0. Himnes de la FACAO

Himne oficiós de la FACAO

"Un concurso alegre"

Sevillana facaoera

"Yo soy aquel cabrito..."

1. Els Homenots de la FACAO (i l'homenet)

Homenots de la FACAO (1): Héctor Castro

Homenots de la FACAO (2): Jorge Borrás

Homenots de la FACAO (3): Raúl Vallés

Homenots de la FACAO (4): Julián Naval

Homenots de la FACAO (5): Ángel Hernández

Homenots de la FACAO (coda): cinc contra un

L'homenet de la FACAO i The Man of La Mancha

2. Antonio Viudas Camarasa (i les seues acadèmies)

Viudas Camarasa, recitador convidat

"Avui me sinto Alonso de Ercilla" (Guineu)

Auca de l'Academia de la Lengua Aragonesa (ai, academias clonicas d'un llugar!)

3. La FACAO de viatge per la Feria del Libro Aragonés i per l'Instituto de Estudios Altoaragoneses

Prosas profanas y bersez sacros (u coxis)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (3)

Beluns y belatros

Las zirezas

4. Gent que tine rampells facaoers

No cal FACAO, ja nya CHA!

El dotor Badía y míster Enrique

5. César Vidal i la FACAO

Lleyenda d'el Zésar Bisionario

Les coses, clares; i la xocolata, espesa

6. Panistra de fruites facaoeres diverses

"Que vine la Llei de Llengües!!!!!!"

Querellas de Guineu-Segismundo

Facaganadors de concursos (poema en versicles absolutament lliures)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (4)

Zaguer post / Darrer post

2006-05-01T09:03:00.000+02:00

La Guineu prene el sombrero
ta dir-tos que aquí tos dixo
-no to'n fez guaire per ixo-
iste mensache zaguero.
Yo n'he gozau el primero
de las moflas y seriezas
que, sallint como zirezas,
p'el blog han feito camín;
pero ora que ya en dam fin
remero dos no-fatezas.

1. Primera no-fateza (en aragonés, que é l'altra llengua miya, la que alto u baixo he aprendiu perque me feba goyo)

Foto mosical (Ixo cantaran plenas de goyo las monchas carmelitas de Viña del Mar si "Habemus Aragoniam" bel diya, prou que sí!)

¿É posible que ñaiga un Aragón
que no seiga como iste que ñai ora?
¿Bendrá diya -no güe, no pas maitín-
en que d'implaz se i charre aragonés?
¿Ie bibirem tamién en catalán
-sin amolar, quietez en nuestra Francha-?

Cuan, fent güellos guerchez, enta la Francha
se mos miran d'adintro d'Aragón
y sienten un chalfego catalán,
somiziegos beluns se tornan ora
y les tremola l'esmo aragonés
pensant que catalans serem maitín.

Belatros se demandan si maitín
-antiparti d'istorias de la Francha-
s'ascuitará el fierizo aragonés,
"mancilla del Gran Reino de Aragón",
difuera d'els llugars one chaz ora
amagau molto més que el catalán.

Aquéls? Sienten medrana a'l catalán
(ya ayere la sentiban -y maitín?-)
y encá ne sienten més cuan beyen ora
que talment una Llei dixe a la Francha
ablar, seguntes éls, en Aragón
la llengua de qui é mal aragonés.

Istes? Tanto les da l'aragonés,
pero de Cataluña el catalán
les plega como abiso ta Aragón
y s'entrefilan que pasau maitín
Aragón será odiau -segunda Francha?-,
u seiga que ya estam prou ben per ora.

Istes y aquéls aquí continan ora,
mientres s'amorta el pobre aragonés,
mientres dezaga morirá la Francha,
mientres aragonés y catalán
no aduben a esbregar ta bel maitín
l'espuenda barzalera d'Aragón.

Ya tenim Aragón? No pas per ora.
Maitín se i charrará en aragonés?
Campará el catalán astí en la Francha?

Els bersez rezitaus

Bels testos complementarios:

Una sextina, de Jaime Gil de Biedma
Una altra sextina, de Joan Brossa
Belatra sextina, inspiradora d'el tetulo
Qué é una sextina?
La sextina en debuixo

2. Segunda no-fateza (en catalán, la miya llengua materna, la d'el miyo llugar, una llengua d'Aragón, si mos dixan)

A dalt, la Conca de Tremp i la Conca Dellà (Pallars, Catalunya); al mig, Viacamp (Ribagorça, Aragó); a baix, Montllobar (entre dos aigües)

Un maití de febrer,
quan encara no s'haiga feit ben clar
–sol d'hivern tardaner–
i cruixa sota els peus la maitinada
coberta de gel prim i de rosada,
pujaré a Montllobar.

Quan la llum vulga ser
–a l'est Pallars, amb boira de fossar;
a l'oest l'espiller
fitó de Viacamp, claror de fada–
guia de les Nogueres renovada,
pujaré a Montllobar.

I, pensant que al rader
de la boira ningú no fa enterrar
el meu català fer
–i la mateixa llengua està enrunada
on s'emmiralla cínica l'albada–,
ploraré a Montllobar.

Orgull i satisfacció

2006-04-24T11:36:00.000+02:00

Luis Borrás (FACAO) competint en orgull i satisfacció amb Toni Albà

Si orgullós i satisfeit
se sinte don Luis Borrash,
ací tine un link en flash
i una cançó amb mala lleit.

A. El link en flash

Jo vull ser Rei!
(Els subtítols, amb "Porcel" traduït com "Peñafiel", també tinen gràcia)

B. La cançó amb mala lleit

Facão três listas (Teixeirinha)

Eu mandei fazer, no ano passado,
um facão três listas aço temperado
pra fazer parelha com relho trançado
por que novamente fui desafiado.
Agora é um outro, do pelo mais duro;
esse não é velho, é um cara maduro.
Diz que vem armado pra brigar seguro;
o que eu faço nele pros meus fãs eu juro:
o relho por cima e o facão por baixo
e esse cara macho corto a laço e furo.

O velho e o filho do relho trançado
vieram na briga e eu deixei marcado.
Calaram a boca com o lombo coçado,
agora é a vez do meu facão listado.
Esse outro cara é mais macho e tem crista,
e ele quem se gaba, bom propagandista.
Diz que atira bem e não é curto de vista,
ele é valentão e eu sou repentista.
Meu relho te pega, corta e abre rombo;
estreio em teu lombo meu facão três lista.

Eu vou bater forte na hora da briga;
te marco nas costa e ponteio a barriga.
Tu é ordinário e deus não me castiga;
o facão te pega e de mim tu desliga.
Pra marca do relho recomendo sal,
pra marca do três lista é outro material:
põe erva de bicho que é medicinal
ou procure a porte de algum hospital.
Valentão que eu pego chora e me obedece,
e jamais esquece o facão especial.

Guardei teu recado e a tua proposta;
respondo cantando, não sei se tu gosta.
O que me interessa é te dar a resposta,
depois te marcar com três lista nas costas.
Quem manda recado eu jamais esqueço,
quero que anote o meu endereço:
eu moro na glória e medo eu não conheço,
e sabe os lugares onde eu apareço.
Meu facão três lista no dia se solta
e mondo de volta com couro do avesso.

Romanze budista

2006-04-19T19:01:00.000+02:00

Istorieta dibuixada per Forges en 1976 (como si ese pensau en el debate aragonés sobre grafías). Clicaz-ie ta beyer-la enamplada.

Chazeba con calentura,
con els güellos zarradez,
medicau per tres budistas
el parlache aragonés.

Mientres l'idioma alentaba
amonico y con chuflez,
els tres monches discutiban
sobre remeyos d'Orient.

La uno se diba Slai-lama;
l'altro, A-ra-pocha-os-reglez;
y l'altro albéitar de llenguas,
Muyt-meydievals-nos-cal-ser.

"Yo veigo", diba Slai-lama,
"que mos equivocarén
si no le dan(m?) pa cená
muriciegos chovenez."

"A o rabés, yo me prexino",
diba A-ra-pocha-os-reglez,
"que amenista alazetals
muriziegos chobenez."

"Desbarratz!", diba el budista
Muyt-meydievals-nos-cal-ser,
"muyto farán por curança
muriçiegos jovenetz."

Els dos huellos/güellos/uellos
ba ubrir l'idioma alabez
perque, en notar que moriba,
ba mirar de responder.

Pero las fuerzas mancaban
y le ba sallir només
l'esprito p'el terzer güello
entonant el mantra "prrret".

El mantra "prrret"

Polifonies occitanes (i 3): Vilafranca de Roergue

2006-04-17T00:01:00.000+02:00

Feu clic al damunt de la foto i vereu el camí polifònic

3
Mil dos-cents cinquanta-dos:
naix Vilafranca, bastida
que els "capétiens" fan a mida
per eixamplar França un tros.

Mil sis-cents quaranta-tres:
medit per les lleis de França,
Joan Petit pateix venjança
i, tros de torna, fa el pes.

Auròst tà Joan Petit (Nadau)

Auròst tà Joan Petit

En país de Vilafranca,
Que s'i lhevèn per milièrs,
Contra lo gran rei de França,
En mila sheis cents quaranta tres.

Mes òc, praubòt, mes òc praubòt,
En mila sheis cents quaranta tres.

Entà har guèrra a la talha,
Qu'avèn causit tres capdaus,
L'un Laforca, l'aute Lapalha,
Joan Petit qu'èra lo tresau.

Mes òc, praubòt, mes òc, praubòt,
Joan Petit qu'èra lo tresau.

Per tota l'Occitania,
Que'us aperavan crocants,
N'avèn per tota causida,
Que la misèria o la sang.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Que la misèria o la sang.

E qu'eston per tròp d'ahida
Venuts per los capulats,
Eths que vivèn de trahida,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.

Que'us hiquèn dessús l'arròda,
E que'us croishin tots los òs,
D'aqueth temps qu'èra la mòda
De's morir atau tròç a tròç.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
De's morir atau, tròç a tròç.

E qu'estó ua triste dança,
Dab la cama, e lo pè, e lo dit,
Atau per lo rei de França,
Atau que dancè Joan Petit.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Atau que dançè Joan petit.

E l'istuèra qu'a hèit son viatge,
Qu'a pres camins de cançon,
Camins de ronda taus mainatges,
Mes uei que sabem, tu e jo.

Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Mes uei que sabem, tu e jo.

Polifonies occitanes (2): Tolosa

2006-04-13T16:31:00.000+02:00

Feu clic al damunt de la foto i vereu el camí polifònic

2
Ombres Blanches i Privat,
l'Utopia i l'ABC,
Esquirol i Trinité,
el Flo Beaux-Arts i el mercat:
un octaedre estimat
que, si adés s'avergonyiva
de l'occità -oculta riba
d'escola amb regust amarg-,
ara pot, amb son fill Sarg,
donar fe de llengua viva.

Una cançó de Sarg

Polifonies occitanes (1): Val d'Aran

2006-04-10T00:13:00.000+02:00

Feu clic al damunt de la foto i vereu el camí polifònic

1
Quan ix de la Vall d'Aran,
repassa mots la Guineu
(camalhons, Canejan, nhèu...)
i escolta els adius de Joan.

Com en els adius de Joan,
fa molt temps (Canejan, nhèu,
camalhons...) esta Guineu
va estimar la Vall d'Aran.

Adius a la Val d'Aran (Nadau)

Adius a la Val d'Aran

Enten, enten, l'accordeon,
Dus pas de dança, ua cançon,
Eth haro que s'a alugat,
Sant Joan, Sant Joan, se n'ei tornat.

Val d'Aran, cap de Gasconha,
Luenh de tu, que'm cau partir,
Val d'Aran, cap de Garona,
Luenh de tu, que'm vau morir.

Era passejada, un ser d'estiu,
E com te va ? adiu, adiu !
Un tròç de pan, un còp de vin,
Parlar deth temps, damb eth vesin.
(Repic)

Es cueires luden sus eth bufet,
Totis es records ena paret,
Non se pot estancar eth temps,
Mès Aranés, tostemp, tostemp.
(Repic)

Tornar a pujar enquià era nhèu,
Un darrèr còp eth cap en cèu,
Setiat dessús eth gran calhau,
Guardar eth sorelh en gran portau.
(Repic)

Companhs de Les e de Bossòst,
De Salardú, de Vilamòs,
Brembatz-vo'n plan deth praube Joan
Qui a estimat tant era Val d'Aran.
(Repic)

Zient diyas

2006-04-08T01:20:00.000+02:00

Zient diyas de querellas anunziadas per la FACAO (y mai no presentadas)

Zient diyas sin ir ta par
de chuzgaus, nian per la ulor,
me'ls comentarán millor
Mieg', Delerm y Benabar.

1 David Miège

2 Bénabar

Bon Anniversaire (Bénabar)

3 Vincent Delerm

Charlotte Carrington (Vincent Delerm)

Charlotte Carrington

Charlotte Carrington
fait souvent des projets
qui tombent à l'eau (*):
partir au mois de juillet,
camper à Concarneau,
manger chez moi à l'automne,
bouquiner des bouquins,
aller s'acheter un pull,
refaire le papier-peint...
Des projets qui s'annulent.

Charlotte Carrington
doit faire un court-métrage,
un régime végétarien,
la monnaie pour le péage.
Charlotte Carrington
fait souvent des projets
qui tombent à l'eau:
tomber amoureuse en mai
de son copain Bruno.

(*) Fam. [En parlant d'un projet] Tomber à l'eau. Ne plus avoir lieu, ne plus avoir d'aboutissement. (U seiga, quedar en caldo de borrañas bella cosa.)

Senyoretes humoristes que me visiten

2006-04-05T22:15:00.000+02:00

Senyoretes humoristes que me visiten

Ja me voldria morir!:
l'humor a la blogosfera
s'ha posat d'una manera
que no s'hi pot competir.
¿Què he d'escriure o què he de dir
si vine a veri el meu blog
(o per mi o per Willy Fog)
una escola femenina
que amb tocs d'ironia fina
me fa sentir trist bulldog?

Johnny Guineu

2006-04-03T21:45:00.000+02:00

Johnny Guineu y Marcevienna Iglesias

Johnny Guineu:
¿Cuántas Lleis de Llenguas creyes
que has trafegau p'els caixons?

Marcevienna Iglesias:
Tanticuantas a muntons
tú en demandes u en soneyes.

J. G.:
No te'n baigas!

M. I.:
...................Sigo aquí.

J. G.:
No me puez dir cosa buena?

M. I.:
Prou, si es tú qui me l'ordena.

J. G.:
Minte-me ben, Marceví.

Di-me que en istas añadas
siempre has quiesto fer la Llei.

M. I.:
Ixo he quiesto -prou se bei-
y sin de malas chugadas.

J. G.:
Di-me que ora la farás;
que l'Estatut ya no endizca.

M. I.:
Cozerem ora ixa pizca
si dixa chera Artur Mas.

J. G.:
Di que é trilingüe Aragón.

M. I.:
"Tres pelos tiene mi barba"

J. G.:
Y els tres pelos son la garba
d'one fem pan; ai, copón!

La mosica d'el film Johnny Guitar

La pelicula orichinal de Nicholas Ray

El dialogo orichinal entre Johnny Guitar y Vienna

"Son mmm días son, mmm nada más..."

2006-03-30T19:52:00.000+02:00

Així estava la qüestió el 19 de març de 2006; i, a dia d'avui, tampoc no se'n sap res encara, de les querelles anunciades

Doncs, au, que cante el de la menció i que mos ho traduïsca, així sabrem quants dies even passat el 19 de març. I que se note la menció en Filologia Italiana una mica més que amb les citacions de Tagliavini. Ara, potser eixa menció eva una "menció" de les Mencions. Bé, al cas; a cantar i traduir:

Fog la scommessa ha fatto già
ed in tempo tornerà
dal giro del mondo.
Fog, strano tipo come lui
non si incontra quasi mai nella città.
Ecco qui, c'è Rigodon
e Tico la mascotte.
Dolce, dolce venere
è Romy la più bella.
Ora la storia avanti va,
niente più la fermerà
e tutti pronti si va via.

Gira, gira insieme a noi,
ottanta giorni, e poi
il mondo noi l'avremo visto.
Tutto qui si fermerà,
aspetteranno solamente noi.
Gira, gira insieme a noi,
ottanta giorni, e poi
il mondo non si fermerà.
Gira e va,
gira il mondo e va,
e mai, mai si fermerà.
E va, gira il mondo e va,
e mai, mai si fermerà.

Qui l'avventura nascerà,
il coraggio ci vorrà
per affrontarla.
E Rigodon poi salverà
Romy dalla brutta fine pronta già.
Tico sì ci porterà
la sua fortuna.
Romy, che sta insieme a noi,
sarà la gioia degli occhi tuoi.
Ora la storia avanti va,
niente più la fermerà
e tutti pronti si va via.

(Tornada.)

I no mos oblidéssem pas que este dissabte cal drapejar ben fort al Zentro Zibico La Almozara de Saragossa.

Eixe és l'inici de l'autèntica volta al planeta. Planeta Franja, evidentment.

El dotor Badía y míster Enrique

2006-03-26T12:50:00.000+02:00

Enrique Badía (Alcalde de Fonz p'el PAR): un Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde de casa nuestra

Seguntes qué ubios me fique
y el mal que tienga en l'anzía,
yo seigo el dotor Badía
u seigo míster Enrique.

Si en llebantar-me a'l maitino
l'anzía no me fa mal,
charro eSLAbau prou talcual
bestiu de cañimo fino.
Y, encá que un poco abadino
l'aragonés d'aigua fría,
yo seigo el dotor Badía.

Pero, cuan rabio, no ñai
qui me saque d'el quefer
de bestir dril facauer
y escazilar como mai.
Alabez firmo, ixo rai!,
que se'n baiga tot a pique
y seigo míster Enrique.

Bersez en aragonés ribagorzán

Les coses, clares; i la xocolata, espesa

2006-03-22T16:07:00.000+01:00

Xocolata ben espesseta

La xocolata espessa

21 de març de 2006, César Vidal espès, espès (versió de dos minuts)

21 de març de 2006, César Vidal espès, espès (versió de sis minuts)

Villena, Blanco i Vidal...,
Vidal, Villena i Blanco...;
amb la COPE, més o manco,
guairebé ho veig tot igual.
Des que escolto en el dial
les mentides més extremes,
ja no sé qui escriu poemes
ni qui fa de secretari
ni qui, amb el posat de frari,
els facaus fica en problemes.

Les coses clares

Els autèntics i molla satírics versets sobre Irene Villa, que avui, amb l'alto el foc d'ETA, tinen encara més sentit.

L'exposició "La llengua catalana a l'Aragó"

ASCUMA, Associació Cultural del Matarranya (membre d'ICF, no d'ICFP)

Iniciativa Cultural de la Franja (ICF)

Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP)

La FACAO vista pels mateixos facaoers

Visita guiada a la cara oculta de la FACAO

Los Draps

2006-03-21T20:26:00.000+01:00

Caràtula del nou disc del grup franjolí (i matarranyenc) Los Draps, disc que se presentarà al llarg de 2006 en diferents concerts

0. El dia D

1. El parte

Parte oficial de música, del Cuartel Musical del Guineuísimo, correspondiente al día de hoy, 1° de abril de 2006, III Año Musical

En el día de hoy, cautivo y desarmado el público zaragozano, han alcanzado las tropas drapaires sus últimos objetivos musicales. La cacofonía ha terminado.

Ribagorza, 1º de Abril de 2006, Año de la Drapería.

El Guineuísimo... Guineu

2. La Guineu
Uns versets de la Guineu

3. El drapaire

4. El fogaire
Unes proses del fogaire

Lleyenda d'el Zésar Bisionario

2006-03-18T19:14:00.000+01:00

13 de marzo de 2006, César Vidal a punto de brendar un poquet de FACAO dimpués de rematar la sezión "Noticias de la Cultura" d'el suyo programa La Linterna (cadena COPE)

1. La introduzión

En un Burgos salmantino de tedio y plateresco, en una Salamanca burgalesa de plata fría, Francisco Franco Bahamonde, dictador de mesa camilla, merienda chocolate con soconusco y firma sentencias de muerte.

Ista é la primera frase de la nobela Leyenda del César Visionario de Francisco Umbral. Talment caldría cambear "dictador" per "locutor", y "chocolate" per "FACAO", y "Francisco Franco Bahamonde" per... Resumint: a'l Zésar, el que é d'el Zésar (Bisionario).

2. Las parolas de César Vidal (con bonus tracks)

3. La primera replica de Guineu

Quiesto don César Vidal,
si ese preso la molestia
de mirar qui eba la bestia,
n'ese informau como cal.
Pos sepa que ixe animal,
mesmo a qui pasa y no grita,
da calzies de mula guita
-per eixemplo a Manel Riu-
y ta yo, que l'he cruixiu...
ya me'ls dará santa Rita!

4. La segunda replica de Guineu

La "Silba d'Irene Villa", "silba" que no "canzión" (qué n'im de mal en metrica, don César), no eba gota una satira (qué n'im de mal en compresión leutora, don César); sino que eba l'espresión de dos duelos fundos de berdat que yo ba sentir: la uno fa quinze añadas y l'altro fa poco.

5. La coda mosical (de l'esponsorao d'el nuestro blogao, au!)

Bllaus verídics

2006-03-15T17:00:00.000+01:00

Verídica llengua blava (que no blavera)

Bllau verídic 1

Aprofitant l'ocasió,
investiga el doctor Veny
amb un franjolí ferreny
la palatalització.

Li fa el Mestre entusiasmat
"On posau sa sopa, al·lot?";
i contesta el bon xicot
"O a la sopera o al PLLAT".

Quan el doctor Veny s'exclama
"No juguiareu amb so foc!",
respon l'altre a poc a poc
"Si nya foc, és que nya FLLAMA".

I Veny "Sa porta tancada...",
i el franjolí "Sempre en CLLAU";
"I voltros amb què caçau?",
"En BLLAT i una cana ASCLLADA".

"Només manca a mon bagul",
diu Veny, "es color des cel";
diu l'altre "D'estrel a estrel,
el color sempre és... AÇUL!".

(Coda apòcrifa de Joan Veny)
"Idò!, ja m'has dat pel..."

Bllau verídic 2

Pa amb toia com amanida;
de segon, palanca amb sorna;
i per postres -tot retorna-,
pantojada refregida.

Las zirezas

2006-03-12T00:25:00.000+01:00

Un par de zirezas d'el tiempo de las zirezas

Charraba un diya el conde Lucanor con Patronio, el suyo consellero, d'ista traza:

-Patronio, he beyiu una contradizión que no sé cómo se puet interpretar. ¿Cómo é posible que l'IEA y la Feria de Monzón digan que, mesmo en casa suya, no les ha quedau altra que permitir las baldragadas d'els facaoers y que, d'altra man, el Conzello d'Almazellas els aiga puesto forachitar sin de problemas de la suya Fira de l'Aigua?

-Señor conde Lucanor -ba dir Patronio-, ta que podésez entender que no ñai guaire contradizión en ixo, molto goyo me faría que sabésez el que ba pasar-le a un comprador inozent que teniba conzieto de zirezas.

El conde le ba demandar cómo eba aquello.

-Señor conde Lucanor -ba dir Patronio-, ñeba una begata un bendedor que diba a un inozent comprador: "Zirezas quiers? No en tiengo gota, pero en ista epoca tampoco no en trobarás en dengún puesto més". Y, chusto a'l canto, ñeba un altro bendedor que en teniba tres caixas plenas a caramuello. Alabez, l'inozent comprador ba dir a'l bendedor zirezaire: "¿Cómo é que tú tiens zirezas si el bendedor d'astí m'ha dito que no ne ñeba en el mundo?". Y el bendedor zireraire ba contestar: "En custión de mercaderías, las zirezas son como els güegos; u se'n tiene u no se'n tiene".

-Ah, copón! -ba dir el conde Lucanor.

Y la Guineu, como que ba tenir ista istoria per una falordia ben educatiba, ba dezidir posar-la en iste blog y ba fer-ne istes bersez que dizen asinas:

Qui t'embolica con chuegos
ni tien zirezas ni güegos.

"Yo soy aquel cabrito..."

2006-03-09T01:58:00.000+01:00

La FACAO familiar (350 g)

La mosica:

La lletra:

Yo soy aquel cabrito
del Aragón Oriental
que sonriendo cantaba
la canción de la FACAO.

Y, como verán ustedes,
les voy a relatar
las múltiples cualidades
de este producto sin PAR.

Siempre es la FACAO
desayuno y merienda;
siempre es la FACAO
desayuno y merienda ideal.
¡La FACAO! ¡La FACAO!

La toma el futbolista
para entrar goles;
también la toman
los buenos nadadores;
si la toma el ciclista,
se hace el amo de la pista;
y, si es el boxeador,
¡pum, pum!, golpea que es un primor.

Siempre es la FACAO
desayuno y merienda,
siempre es la FACAO
desayuno y merienda ideal.
¡La FACAO! ¡La FACAAAAAO!

Cabdell ciutadà

2006-03-06T16:43:00.000+01:00

Arcadi Espada i Albert Boadella, Muertos de risa, dissabte 4 de març de 2006 al Tívoli

Si de franjolí no abdico,
m'ensopego amb Federico.

Si fujo del caqui o vert,
me cau al damunt Albert.

Si me n'ixco del meu radi,
fins allà m'enriste Arcadi.

I ara m'arriba l'estadi
-superant a Job en punts-
en què a veri'm vinen junts
Federico, Albert i Arcadi.

Arcadi Espada zipejat (i muerto de risa)

Arcadi Espada losantitzat (no tan muerto de risa, però també tine gràcia)

Beluns y belatros

2006-03-02T01:24:00.000+01:00

Beluns y belatros

Beluns ban enta els teyatros
cuan quieren montar comedias;
pero, ta fer cacopedias,
a l'IEA ban belatros.

Ràdio 4

2006-02-28T07:35:00.000+01:00

Ràdio 4

Quan jo eva xic i el meu catre
a Lleida hi teniva un niu,
eva vist un adhesiu:
"Volem sentir Ràdio Quatre!".
¿I ara no habré de sobatre
qui creu corcada eixa branca?
Per molt que me diguen panca,
cridaré, amb permís del Cel:
"Càgon Carmen Caffarel!,
Ràdio Quatre no se tanca!".

Un vídeo, collons!

El web per a demanar que no se tanque Ràdio 4

Silba d'Irene Villa

2006-02-27T17:17:00.000+01:00

Irene Villa

Me n'acordo, eba otubre.
Juan Luis Guerra cantaba
d'un campo a'l que el café, plobent, recubre.

El peito me brincaba:
dezaga, indezisions; debant, treballo.
L'agüerro -tranca y ubre-
m'ixufrinaba café, café en orballo.
Qué lluego se ba fer tot menudallo!:
la notizia plegaba,
y las fotos de tú, de tú y tu mare.
Ixo... no... no... Per qué?
Y deseyo que seiga el que no é
y que el plober d'agüerro astí se pare.

Quinze añadas dimpués, Madrid, febrero;
plobe en las abenidas;
beigo imáchens de chents que chilan fuerte;
siento un chilo esclatero
que demanda la muerte
ta qui en conzenzia esplora altras sallidas.
Y te beigo. No chilas -chilo inerte,
parolas desabridas-,
pero astí estás, y l'aigua a yo me surte:
"Ixo... no... no... Per qué?".
Que torne la plobida de café
y que el plober d'ibierno no mo'l furte.

Una altra opinión

Nota: Encá estigo com bels problemas teunicos y no puedo posar els "bersez rezitaus"

Se canta, que cante!

2006-02-24T15:06:00.000+01:00

Occitània
I les nostres montanyes? S'abaixaran algun dia?

Se canta, himne occità

Devath ma fenèstra
i a un aucelon;
tota la nuèit canta;
canta sa cançon.

Se canta, que cante!,
canta pas per ièu,
canta per ma mia
qu'es al luènh de ièu.

Aquelas montanhas
que tan hautas son
m'empachan de veire
mas amors ont son.

Se canta, que cante!,
canta pas per ièu,
canta per ma mia
qu'es al luènh de ièu.

Baissatz-vos, montanhas!,
planas, auçatz-vos!,
perqué posqui veire
mas amors ont son.

Se canta, que cante!,
canta pas per ièu,
canta per ma mia
qu'es al luènh de ièu.

Aquelas montanhas
tan s'abaissaran
que mas amoretas
se raprocharan.

Se canta, que cante!,
canta pas per ièu,
canta per ma mia
qu'es al luènh de ièu.

Una altra versió

I una altra

I una altra

I encara una altra

I una coseta diferent, dels més grans d'Occitània

I el "monterrosenco", que hi tine afició i afició

Sevillana facaoera

2006-02-20T15:30:00.000+01:00

Caravana de la FACAO

Música:
Sevillana rociera

Lletra:
La caravana avanza
(¡qué calor!)
por arroyos y "vereas";
pero hay un buey que se cansa
(¡ay, qué dolor!)
y al dar el paso cojea.

El alcalde de carretas
alza su sombrero.
El carretero repara.
Y, entre la jara y el verde romero,
el "Simpecao"(*) se para.

(*) "Sin pecao" Antonio Viudas Camarasa... quan li convine; però "amb FACAO" sempre, encara que ell no ho diga guaire.

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (5)

2006-02-17T16:02:00.000+01:00

Blun, a cucha; Istebeta, a dreita. Personaches y nomes fitizios inspiraus en ista foto feita per niqmad

Blun: (Asabelo de goyoso.)
¿Sapes que si mo'n im enta Aragón,
de catalán y aragonés de crabas,
no n'abrá d'aprender nuestro ninón?

Istebeta:
Cómo?

Blun:
............... Asinas é. Qué t'esperabas?
Que en Aragón son constituzionals
y no s'embescan con llenguotas fabas.

Istebeta:
Y per qué?

Blun:
............... Perque els guarda d'ixes mals
Marcelino, que els tien como presiegos
y respeta els Prinzipios Nazionals.

Istebeta:
Aragón, gran país... ta els muriziegos!

(Istebeta, como altras begatas, salle galeyant ta escapar-se de Blun, que l'enriste meyo afogau.)

Bersez en..., en..., escuitaz-los y ya el sabrez

Chiradas anteriors d'Istebeta y Blun:

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (1)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (2)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (3)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (4)

Pujaré a Montllobar (canzone in morte)

2006-02-12T16:45:00.000+01:00

A dalt, la Conca de Tremp i la Conca Dellà (Pallars, Catalunya); al mig, Viacamp (Ribagorça, Aragó); a baix, Montllobar (entre dos aigües)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (4)

2006-02-08T23:20:00.000+01:00

Blun, a cucha; Istebeta, a dreita. Personaches y nomes fitizios inspiraus en ista foto feita per niqmad

Blun: (Brincant de contento, como asobent.)
Iste disate he gozau
como no el feba fa diyas.

Istebeta:
Ya sabeba que el tantrismo
t'eba de dar nueba bida.

Blun: (Llicherament encarrañau, pero sin esbarrar-se d'el suyo discurso.)
He estau con els CCC;
sin faltas y en armonía.

Istebeta:
U seiga, que has aprendiu
acurdión y ortografía.

Blun: (Asabelo d'encarrañau.)
No, señorica, que sem
els que chuntos fem faixina
en Cívica Convivencia
Catalana.

Istebeta:
.................. Caja & Cía?

Blun:
Ixo mesmo; y lo millor,
la "Cía" que i asistiba:
don Alejo, la Falange
y els de "Stop la Traiduría!".

Istebeta:
¿Y no i estaba un mesache
de la facaoería?
¿U bel miembro d'ACALALA:
la FACAU con trazas finas?

Sent sozios de Plataforma,
prou ben que i acudirían;
si no, serían uns fillos...
y éls només son una FILLA.

Blun: (Un poquet farto de las cantaladas d'Istebeta.)
No el sé, pero sé que ñeba
una zagala ben pincha
que aplaudiba a don Alejo
y que Eva Miquel se diba.

Istebeta:
Oi!, si la beye su pare,
dende CiU le cantaría:
"Si yo tenise un buixet,
cuánta broza llimpiaría!"

(Istebeta salle galeyant ta escapar-se de Blun, que l'enriste meyo afogau.)

Nota: Continan els problemas audio-informaticos y no puedo posar els "bersez rezitaus"

Chiradas anteriors d'Istebeta y Blun:

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (1)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (2)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (3)

Me cago en Déu (lo Baco)!

2006-02-03T18:29:00.000+01:00

Una de les 12 caricatures de Mahoma publicades pel diari danès Jyllands-Posten el 30 setembre 2005

Dibuix de la portada del France-Soir de l'1 de febrer de 2006 (a l'interior se reproduïven les 12 caricatures polèmiques). Un sant li diu a Mahoma: "No rondines, Mahoma. Ací tots hem sigut caricaturitzats". Punxeu sobre la imatge per veri-la ampliada

"La decisió no ha s'ha feit esperar guaire. El mateix dia de la reproducció a les pàgines de France-Soir de les 12 caricatures que representaven Mahoma -unes caricatures que ja even causat una important controvèrsia a Dinamarca-, el propietari del diari, l'home de negocis franco-egipci Raymond Lakah, n'ha acomiadat dimecres 1 de febrer a la tardi el director, Jacques Lefranc."

Potser sí que eixos dané-
se van passar de la ròs-
fent que fos bomba la clòs-
del Profeta fa alguns mé-.
Però, si uns pobres francé-
no en poden fer ni una bró-
de com s'ha emprenyat Mahó-,
jo n'aprenc, retallo els vèr-
i no dic renecs pervèr-
contra l'Església de Ró-.

Nota: Per problemes informàtics de darrera hora no puc posar esta vegada els "versets recitats"

Auca de l'Academia de la Lengua Aragonesa (ai, academias clonicas d'un llugar!)

2006-01-31T23:58:00.000+01:00

Antonio Viudas Camarasa, direutor de l'Academia de la Lengua Aragonesa (ai, academias clonicas d'un llugar!), reportacheyau (puestar que seiga cronica clonica y no reportache) per l'"heraldín". Punchaz-ie y leyez (y ploraz)

La mosica autentica de Crónicas de un pueblo

Auca

S'ha fundau una Academia:
ACALALA (y no é "codemia").

Güe, ya tienen direutiba;
maitín, fuella informatiba.

É l'uno d'éls (H)Éctor Castro,
facauer que dixa rastro.

Belatro é Raúl Vallés,
que a'ls belgas me'ls tien a'l bies.

Y tamién mosen Pociello,
que en isto ya é gato biello.

Y la manda dende casa
el "morito" Camarasa.

Ixo sí, prenen l'ambista
d'el mundo renaixentista.

Si i adiben a Borrás,
Renaiximiento tiendrás.

Y con Hernández ñabría
renaixer ta cada día.

Que ya ba dir-lo Orson Well's:
"Qui renaixese como éls!"

Bersez en aragonés ribagorzán

Cap al congrés!

2006-01-27T16:29:00.000+01:00

El congrés, amb cançó lleugerament foteta; punxeu-hi

Qui vulga que esta Guineu
el convide a prendre un beure,
tres jornades del seu lleure
vull veri'l al costat meu.
Quaranta eurets són poc preu
per qui, fent de congressista,
dóna un impuls optimista
a una llengua de les tres
que Aragó tine. I, a més,
que tinc pensat passar llista!

Versets en català ribagorçà

Carta soneteyada a don Óscar Latas Alegre

2006-01-24T16:32:00.000+01:00

SAROÏHANDY, Jean-Joseph: Misión lingüística en el Alto Aragón, edición y estudio de Óscar Latas Alegre, Xordica Editorial y Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2005

Quiesto don Óscar: Yo, gran descreyiu,
he tornau a creyer. No en relichions,
sino en miraglos que, enzetant caixons,
resuzitan un mundo ya perdiu.

Un mundo que amagau eba bibiu
en faixos de bersez y narrazions;
y güe, en las ixordigas, son chordons
que, per bustet, ta cutio han resurtiu.

Y, mesmo, Jean-Joseph Saroïhandy,
Capitán Tan de monts -como Alcover-,
s'i lluze fent cartetas en grausino.

Pero con fame m'he quedau astí;
que l'agosto d'el seis, biCapdeller,
m'ha dau gana d'un llibro setembrino.

Estrambote:
Que bella Zorraquino
me flora ixe setiembre... m'encrabita!;
¿per qué bustet, don Óscar, no l'edita?

Bersez en aragonés ribagorzán

No cal FACAO, ja nya CHA!

2006-01-20T17:58:00.000+01:00

Punxeu sobre la imatge i obtindreu el text ampliat

A la CHA de Benavarri
no li va que el nostre idioma
porte el català al genoma
i a Gayúbar li diu "Arri!".
Si fan sidral i xivarri
quan s'escriu en català,...
no cal FACAO, ja nya CHA!

Si nya un Consell per defendre
el "català" d'eixe lloc,
la CHA proposa un retoc
perquè este nom pot ofendre.
Sabent que per vots cal vendre
el nom comú ací i allà,...
no cal FACAO, ja nya CHA!

"Jo ho poso tal com ho dic",
diva qui apreneva a escriure;
i la CHA, per fer-mos riure,
se fica el boli al melic.
I si, per veri'l menys xic,
cal l'"Español", Gran Germà,...
no cal FACAO, ja nya CHA!

Qualsevol "chunter" s'emprenya
amb qui diga, escriga o pense
que el nostre "benabarrense"´
és sabata i no espartenya.
Si és dolent dir -CHA ho ensenya-
"català ribagorçà",...
no cal FACAO, ja nya CHA!

Quan la llengua catalana
estira el seu caparró,
ix la CHAconstitució,
mostra "drets" i l'abatana.
Amb un CHArrem que això mana
-per cert, tot en castellà-...
no cal FACAO, ja nya CHA!

Versets en català ribagorçà

El CHArrem en qüestió sencer:
Full 1
Full 2
Full 3
Full 4

El suplement "Arròs Bullit" del butlletí ARO:
Full únic

Antonio Royo Villanova

2006-01-17T23:23:00.000+01:00

Dos viñetas de l'Auca de l'Estatut de Catalunya , de la rebista L'Esquella de la Torratxa, 1932

"...los [funcionarios de la Diputación de Barcelona] que saben el castellano y redactan en catalán, no lo hacen por ignorar el castellano, y yo entiendo que eso es un hecho ofensivo para la Nación." (Antonio Royo Villanova, senador aragonés p'el Partiu Liberal, 1915)

La fuent completa, asabelo d'interesant

Contra la llenguota toba
de chent basta, fiera y faba,
en el quinze ya roñaba
el senador Villanova.
Yo creigo -y no é dar-le coba-
que si naixe en Graus... Rediós!,
"Lleón" no, que no ñai dos;
pero, escuitant ixes truenos,
l'esen clamau a lo menos...
el "Gatet d'el Barrichós".

Bersez en aragonés ribagorzán

Fez bella petizión aquí, omes!

Facaganadors de concursos (poema en versicles absolutament lliures)

2006-01-10T01:00:00.000+01:00

Guilhotina de facão em aço especial, pintura epóxi, corte preciso em 3 tamanhos. Área de corte: 30,5 - 35,5 - 46,0 cm

¿Segons la FACAO
(grans defensors de la conservació
de l’autenticitat local
autènticament autèntica
i no desautentitzada),
en “orienaragonés” lliterà
d’Altorricó
se diu...

exacto o esacto?,
beure o ver?,
ademés o además?,
güelta o buelta?,
així o anchí?,
ú o güé?,
paix o pareix?,
pareixiben o paixiben?,
paixibe o pareixibe?,
estrañ o extrañ?,
allabóns o allabontes?,

ceniza o cendra?,
una antra o un’antra?,
apareixcut o aparegut?,
encá o encara?,
(per a temporals de simultaneïtat) al+infinitiu o en+infinitiu?,
después o dimpués?,
desde o dende?,
enseguida o deseguida?,
u o o?,
tengut o tingut?,
detengut o detingut?
lloc o llugá?,
bechilán o bichilán?,
escoltá o ascoltá?,
encesa o encesta?,
esperá o asperá?,
silenci o silencio?,
sigut o sigue?,
amportá o emportá?
asquena o esquena?,
derichit o derechit?,
olbidá o aulbidá?
sa+femení o son+femení?,
esmorzá o almorzá?,
decidir o decedir?,
descutir o discutir?,
historia o istoria?;
i...
barrizal o barrizal?,
tapujos o tapujos?,
puebllerina o puebllerina?,
acongojamén o acongojamén?.

Tot serveix
i no nya autèntica
autenticitat autèntica
d'altorriconenc autènticament
autèntic
"orienaragonés"
autèntic.

Versets en català ribagorçà

(Música adient per a la lectura dels dos textos que han inspirat l'anterior poema versicular. Qui vulga estalviar-se haver de llegir-ho tot que tire de control+f i que vaiga buscant les paraules.)

1. DETRÁS D’UN ESPILL CREBAT, Luis Borrás Dolz, Altorricó (La Llitera, Huesca). Coganadó del IV Concúrs Lliterari en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod” (VII Concúrs Lliterari en Lliterá “Lo Timó”) (2005).

-No anteng per qué tinc que contagüe una’antra begada, ya li bay contá tot als seus compáñs, pot preguntali a n’ells lo que necesite sabre. -Ells només ban cubrí l’abís de la Central, lo que lis ba di a la tienda no se pot considerá coma una decllaració oficial, ara e diferén, ara quedará constancia de tot lo que digue, per aixó necesito que ú torne a contá. -Busté pense que sic culpablle, ¿berdat? Pense que yo’l bay matá. -Encá no á sigue formalmen acusat de re. -Sí, ya, pero güé pense. Pense que bay sé yo. -Bueno… beurá… li siré sincé. La segua posició e bastán defícil, pa qué negagüe. En primé lloc biu sol, no ña dengú per tan que pugue corroborá la segua cuartada, dengú que pugue confirmá que ba pasá tota la nit d’aí sense moure’s de casa. En segundo lloc, busté e l’únic que pot així beneficiat de la mort del siñó Gabasa. Que nantros sabiem no ña familia, no ña eredés, dengú. Només busté coma únic emplleat se quedaré en la tienda. Y en tercé lloc… -U sigue, que yo’l bay matá. -Compensrá que’ls feits que coneguem asta’l momén no li faboreixen lo més mínim y después además está ixa historia que conte, ixa istoria que… -Pero, ¿es que no ú béu? Ya li bay espllicá als seus compáñs, ¿per qué no me bolen creure? Ba sé ixo ome lo que’l ba matá… ixo… té’l seu retrato al debán… míre’l, ba sé ell qui ú ba fé, no yo. -Ya, pero aixó e precisamen lo més defícil de creure, ¿no li pareix? Per aixó buy que ú torne a contá tot, desde’l principi, despacio, sense omití cap detalle. -Está be, pero sirá la última begada.

-Adebán, l’ascolto. -Lo siñó Gabasa ba comprá ixo maldito armari chun en unes altres coses a una casa de Sabinós, fará uns tres mesos, més u menos. Lo lote lo formaben los mueblles d’un dormitori, una cabecera, dos mesetes de nit, una cómoda, un pall de sillonéts… y algo més… no recordo qué; bueno, no importe, lo lote complleto estará anotat al llibre d’inbentari de la tienda, güé pot busté comprobá si bol. Además, pa’l cas lo més importán de tot e l’armari, encá que pa sé més exactos lo més importán de tot e lo que bam trobá después, adintro de l’armari. Lo diya que bam aná a recullí los mueblles, lo siñó Gabasa estabe de mol bon umor, més parladó que de costum. Pel camí me ba contá que’ls mueblles eren exeléns y que además estaben en mol bon estat, los abíe consguit per un preu redícol gracies a la segua amistat en lo secretari del Chusgat de Cuatrecorz, anchí que estabe contén perque pensabe que sacaríe alenos lo triplle de lo que li abíen costat. Un negoci redó. Per lo que bay entendre allabontes se tratabe d’una benta ordenada pel Chusgat, pareix sé, la típica erencia en chudici pel mich y tots ixos líos, un’antra istoria d’odios y discordies entre charmáns de les que’l siñó Gabasa ne sacabe algún profit. En principi re nou. Sin embargo, a n’esta istoria ñabíe algo més, algo que’l siñó Gabasa no m’abíe contat y que no bay sabre asta que bay está adintro de la casa y ú bay beure en los meus propis ulls. Y es que a n’aquella casa ba ñaure un incendi. Cuan bam arribá lo siñó Gabasa no ye ba entrá, se ba quedá a la porta parlán en lo secretari del Chusgat, pero no me bay podre enterá be de lo que parlaben perque bay está tot lo rato entrá y aixín de la casa bechilán la carga dels mueblles al camión. De pasada me ba pareixe ascoltá algo d’una benganza, un asesinato, una mort extraña, no sé, lo secretari l’ay contabe al siñó Gabasa en beu baixa, mich en secret, coma si tingués po de que algú pugués asoltagüe. Pero ya li dic que no me bay podre enterá be perque sol escoltaba trozos perdúts de la conbersació cuan pasaba per debán d’ells. Lo de l’incendi ere berdat, aixó l’ay puc confirmá, pero ere un incendi mol raro. Per fora no se notabe re, lo terrat, los muros, l’esterió de la casa estaben intactos, perfectos. No ere coma un incendi normal agón lo foc güá destruit tot. A n’esto no. A n’esto lo foc no abíe aixit a fora, se tenibe que entrá adintro pa sabre que allí abíe ñagut un incendi. A l’interió de la casa no i quedabe re, estabe complletamen buida y deserta, només se bíen algúns puyáls de cendres asparchíts per enterra, enormes taques negres que marcaben lo puesto exacto agón antes ye ba está un mueblle, lo puesto que ban ocupá a cada abitació antes de que’s cremesen. Lo curiós e que adintro s’abíe cremat tot menos l’abitació agón y’estaben los mueblles que mos amportábem. Aquella abitació estabe intacta, lo foc no abíe entrat allí, ere coma si una barrera inbisiblle agués detengut lo foc frente a la porta del dormitori, coma si algo li agués impedit entrá. Estabe clla que aquell incendi abíe sigue probocat, dirichit per algú que abíe bolgut cremagüe tot excepto lo que ñabíe adintro d’aquella abitació. U almenos íxa ba sé la sensació que ma doná. Pero aixó no ere lo més raro, ojalá, lo pió ba sé lo que bay beure después y aixó e reyalmen lo que me ba espantá. Al principi no ú bay beure, estaba tan distragut colocán la carga dels mueblles del dormitori que no me n’abía fixat, anábem en prisa, boliba així d’allí cuan antes, lo d’aquell incendi ya ere lo bastán raro coma pa aname fixán en los detálls, pero de repén me bay doná cuenta, ba apareixe d’improbís, sense asperagüe, coma algú que porte tems obserbanmos en silenci sense que mos donem cuenta. Y es que les paréts estaben intactes, llimplles, bllanques, no ñabíe marques, no ñabíerastro del foc, re, pero no obstán se i bíe algo refllejat a n’elles, algo raro, confús. Me bay acercá pa beureu més de cerca. A n’algunes paréts se i bíen unes taques allargades, estrañes, deformes, unes sombres pintades que me recordaben algo. Me ibay fixá milló, despacio, aquell perfil, pareixiben uns brazos, unes mans, un cap… Li aseguro qu bay sentí auténtic pánic cuan ú bay entendre, cuan bay descubrí que aquelles taques estrañes eren en reyalidat siluetes, sombres umanes, perfectes, sanceres. Algunes estaben quietes, parades, de peu, mirán potsé, unes altres teniben postures estrañes, en los brazos en alt, pareixiben asustades, pareixiben boldre fuyí d’algo. Adintro de la casa no ñabíe dengú, estaba yo sol, dengú que pugués proyectá a les paréts aquell recuerdo calcinat del seu cos, sin embargo, les segües sombres estaben allí, a cada abitació, refllejades a la paret, quietes, mudes, detingudes al tems pareixiben boldre di algo, espllicá algo sobre aquell incendi, algo potsé, sobre ixa mort terriblle de la que parlabe’l secretari. Bay acabá de comprobá la carga lo més deprisa que bay podre y mon bam aná enseguida. Cuan tornábem en coche a la ciudad no li bay contá re al siñó Gabasa, allabontes només boliba olbidame de lo que abía bist, y no torná allí mai. No sé lo que ba deure de pasá adintro d’aquella casa, pero li aseguro que tampoc buy sabreu, ya tinc suficién en lo que bay beure. Cuan bam arribá a la tienda del siñó Gabasa ba boldre rebisá enseguida los mueblles. Recordo que seguibe de mol bon umor, satisfeit per la compra. La berdat e que’ls mueblles estaben en mol bon estat y eren peces excepcionáls, mueblles cás pa una simplle casa de lloc. Només teniben mol polbo y la fusta un poc seca, llimpllá y encerá y llistos pa puyá a la tienda. Pero, a ‘aurí l’armari pa rebisalo per dintro bam descubrí que la lluna de lam porta estabe trencada. No sabía cóma abíe pogut sucedí, a la casa a l’examiná los mueblles estabe be, anchí que bay pensá que ba deure’s de trencá durán lo traslado u al descargá los mueblles a la tienda. Bueno, no bay boldre pensá en añs de mala sort ni buscali cap espllicació estraña, simpllemen l’espill estabe trencat y s’auríe de cambiá, anchí que a n’aquell mateix instán mos bam posá a sacalo y allabontes ba sé cuan la bam trobá, cuan ba apareixe ixo maldito retrato. A la porta per dintro, detrás de l’espill, ñabíe algo amagat, ocult a simplle bista. Ere una beta de seda morada, amplla, descolorida y bruta, estabe cllabada en forma de creu, y al centro sugetabe en forza un petit paquet de tela negra. Pareixibe’l ritual precís y exacto d’un conchuro macabro. Per un instán mos bam quedá miranlo, sense di re, sense atrebimos a tocalo. Ba sé’l siñó Gabasa lo que lo ba desclava, lo que ba trencá’l precinto de la tela cruzada y ba agafá’l paquet negre, lo ba desfé y’l ba aurí. Adintro ye bam trobá una fotografía antigua, en bllanc y negre, feita en targeta postal, de pasta dura, la mateixa fotografía que té ara busté al debán, la fotografía a la que apareéis l’ome que ba matá al siñó Gabasa. Recordo que allabontes li bay di que tot alló me pareixibe mol raro y que lo milló ere que se desfés del retrato. Tiralo per qué, me ba di, ¿es que acás tens po? Allabontes li bay di que no, me bay callá, no bay tindre balor pa reconeixeli que sí, que teniba po, que estaba asustatat. Pa tranquilizame bay pensé que potsé estaba exagerán les coses y que només se tratabe d’una aprensió, d’una superstició puebllerina y absurda, així que me bay callá y no li bay di re. Lo siñó Gabasa no ba tirá la fotografía, al contrari, tot alló de que aparegués adetrás d’un espill, enbolicada en una tela negra y cllabada en una creu morada ba pareixe dibertilo. Aquella especie de conchuro no’l ba impresioná lo més mínim, anchí que ba buscá un marc que li anés be y la ba colocá ademún de la mesa del seu despach, coma si fosen uns familiás bolgúts, uns antepasáts dels que sentise orgullos. Ojalá m’agués feit cas y l’agués destruit allabóns, si ú agués feit ara estaríe biu. Puc descríureli la fotografía de memoria, encá que no la estiga beiguén, encá que no la tinga al debán. L’ay bist moltes begades, la bía cada begada que entraba al despach del siñó Gabasa, sempre demún de la segua mesa. Además, ya mai podré olbidala. Mai. E uno d’ixos retratos feits per un fotógrafo ambulán, dels que antiguamen anaben a les festes dels llocs gananse la vida inmortalizán a la chen, cargán en la segua cámara y’l seu decorat. De fondo se beu la fachada d’una especie de palacio colonial, en un chardí romántic y lánguit. No e més que un telón pintat, lo bocí de l’encenari d’un teyatro barat que’l fotógrafo colocabe detrás pa donali un fondo bonico al retrato. Mirels, piasen siñós rics posán a la porta de la segua casa. Y’están ix’ome y ixa dona, ella está asentada, l’ome de peu, chun a ella, en una má apoyada al seu ombro. Se pariesen, desde’l primé momén bay está segú de que són mare y fill, tenen la mateixa cara, lo mateix gesto terriblle, siniestro, la mateixa mirada que se cllabe, biolenta y freda. Ella está tota bestida de negre, de dol rigurós y sebero, tétrica y fúnebre, coma una mala sombra. Ell está bestit de soldat, en l’uniforme impecablle y les sabates brutes, orgullos y altibo, presumit y bravucón. Un nene bonico. Desde la primera begada que’ls bay beure me ban doná un estrañ acongojamén. Als dos ixo mateix gesto rotún, esquinat y cruel, d’una dureza estrema. La dona paix un corb bell, lúgubre, aspra y sebera, arrogán y despiadada sense limits. Lo fill e carn de la segua carn, eredé fiel de la segua estirpe, en ixa barbadu aguda y desafián, orgull de la familia, repentinat y fanfarrón. En una má apoyada a l’ombro de sa mare y entre’ls dits asomán lo puro, signo distinguit y exquisit de siñorico en los diyes de festa, y en l’altra má agarrán en forza la negra empuñadura d’una enorme y allargada bayoneta que penche de la correya de l’uniforme. Ixa enorme bayoeta, negra y llarga, ixa maldita bayoneta… Ban pasá’ls diyes y les alegres perspectibes del siñó Gabasa respecto del negoci que abíe suposat la compra d’aquells mueblles no se cumpllíen. Ell pensabe que’s bendríen enseguida, eren bones peces, e berdat, pero no ba sé així. Los mueblles no agradaben, los clliéns que entraben a la tienda no’s fixaben en ells, pasaben de llarg, coma si no existiguesen. Ba arribá incllús a rebaixá’l preu inicial, algo que no fíe mai, pero tampoc ba serbí de re. Se ban posá a l’escaparate de la tienda, de recllam, a un lloc ben bisiblle, pero re. Ere coma si tinguesen una maldició, dengú s’interesabe per ells, dengú asta que un diya ba apareixe aquella dona. Ba entrá a última ora de la tardi, cerca de l’ora de tancá, uns diyes antes de l’asesinato del siñó Gabasa. Se ba posá a mirá’ls mueblles en mol detenimén uno per uno, lo lote complleto de la casa de Sabinós, los tocabe, los acariciabe, ere coma si los reconegués. Cuan me bay acercá asta ella sol me ba preguntá en molta impertinencia y descaro que d’agón los abíem sacat. Me bay quedá parat, sense sabre qué dili. En la mateixa impertinencia me ba preguntá si yo era’l dueño, li bay di que no. Buy parlá en ell, me ba di, ¿agón está? La bay acompañá asta la porta del despach del siñó Gabasa y ba entrá sense gritá, sense demaná permís, en ixo aire soberbio y totpoderós que gastabe. Antes d’anamen lo únic que me doná tems a ascoltá ba sé coma sense preámbulo ni rodeo algún li dibe al siñó Gabasa que’ls mueblles de l’escaparate eren seus. Después ya no me ba doná tems a ascoltá més. Se ban quedá los dos sols al despach mol poc tems perque ella ba així deseguida, mol airada y furiosa ba pasá debán meu, sense despedise, sense mirame, en ixo gesto arrogán y soberbio pintat a la cara. A l’així se ba quedá parada a l’escaparate, detinguda coma una estampa, mirán los mueblles. An’aquell momén, mentres la bía parada detrás del cristal bay tindre la sensació de que la segua cara me sonabe d’algo, que l’abía bist a n’algún lloc y no sabía agón. Allabontes, derrepén, me bay doná cuenta. Aquella dona, salbán la diferencia d’edat y la manera en que anabe bestida, ere la mateixa dona que la de la fotografía, la mateixa dona que estabe asentada bestida de negre només que més chobe. Eren iguáls, esactes, idéntiques. Y chust a n’aquell momén, cuan la bay reconeixe, cuan bay sabre qui ere, ba chirá’l cap y me ba mirá fixamen, mantinguén la mirada, desafianme, en ixo mateix gesto desgarrat y biolén que té la dona de la fotografía y al momén me ba somriure, una sonrisa cruel, despiadada, una gañota de burla inhumana. No bay podre mantíndreli la mirada. Aterrorizat me bay doná micha buelta y me’n bay aná rápidamen al fondo de la tienda, tremolán, fuyín de la segua mirada, d’aquella sonrisa que chelabe la sang. Cuan bay podre tranquilizame y reuní lo balor suficién bay torná asta la entrada, la dona se n’abíe anat. Per un momén bay pensá que ella mai abíe estat allí, que tot me gü’abía imaginat, inbentat, així que bay aná asta’l despach del siñó Gabasa. Estabe asentat a la mesa tan tranquil, rebisán uns papés. Li bay preguntá per aquella dona, re, me ba di, una descarada que diu que’ls mueblles de la casa de Sabinós són seus, que los y’abía robat, que se’ls tornés u que m’atingués a les consecuencias, li ay dit que no y se n’á anat. Anchí que ere berdat, aquella dona abíe estat a la tienda, no me gü’abía inbentat. Pero tampoc esta begada li bay di re, re de que aquella dona y la de la fotografía eren la mateixa, que teniben la mateixa mirada, lo mateix gesto, que m’abía asustat, que teniba po. Bay procurá tranquilizame pensán que lo de la recllamació ya mos abíe pasat antes. En altres ocasións abíe entrat chen a la tienda diguén que ixo cuadro u ixo mueblle eren seus, que los y’abíen robat, que mos amenazaben en denunciamos y portamos a chudici, pero después mai pasabe re. Només que esta begada teniba la sensació de que siríe diferén, que aquella dona parlabe en serio, que cumplliríe la segua amenaza. Ú bay beure escrit a la segua mirada, a n’aquella mirada freda, cruel y biolenta. Chust al diya siguién de la besita d’aquella dona ba sé cuan la porta ba empezá a aurise sola. La primer begada ni siquiera me bay espantá, la bay tancá y bay torná tranquilamen a la megua mesa, bay pensá que auríe sigue lo ben y no li bay doná més importancia. Al diya siguién ba torná a pasá. La campaneta de la porta ba torná a soná, yo estaba al fondo de la tienda, a la megua mesa, me bay llebantá y me bay acercá asta la entrada pensán que auríe entrat algún cllién. Pero no. Me bay trobá en la porta auberta y la tienda buida. Na abíe entrat dengú. Bay així al carré, al cel ni un núbel, ni pizca de ben, només la densa caló de churiol y’l carré desert. No, no abíe sigue lo ben. Aí bay está tota la tardi pendén del reloch, escoltán pasá les ores lentamen, una detrás de l’altra, temén lo momén en que arribasen les buit, temén lo momén en que la porta tornés a aurise de nou. No bay dixá de mirá’ls arbels del carré, de comprobá en terror que re los mobíe, que a fora no corrige lo més mínim ben. Estaba tab asustat que bay pasá’l forrallat de la porta. La bay tancá, estic completamen segú. A l’escoltá les buit campanadas al reloch me bay quedá de peu al fondo de la tienda, parat, sense sacá a bista de la porta, bechilán. No sé cóma ba sucedí, bay deure de despistame un instán, apenes un segundo pa mirá’l reloch, no sé, pero chust a n’ixo momén, cuan no estaba mirán, la campaneta de la porta ba brincá a l’aire, ba estallá en forza, nítida y brillán, anuncián una besita. Me bay asustá tan que bay gritá y bay pegá un salt, bay torná la mirada enta la porta y bay podre obserbá cóma s’auribe lentamen del tot sense que dengú aparegués detrás, cóma s’auribe la porta sense que dengú la esanteés, sense que dengú entrés a la tienda, sense beure a dengú. Només les segües sombres. Elles sí que ban entrá a la tienda. Me bay quedá rígit, tenso, aterrat beiguenles pasá per debán de yo, allargades y fugaces, caminán entre’ls mueblles, reflejanse a les paréts, perfectes y silencioses. Una debán, la més baixa y decidida. L’altra detrás, mol cerca, esbelta y recta. Eren dos, estic segú. Ban pasá sense dudá, segures de lo que fíen. Sense un sol rodeo se’n ban aná directes asta’l despach del siñó Gabasa, ere coma si coneguesen lo camí, coma si ya aguesen estat antes a la tienda. Ban aurí la porta y ban desapareixe adintro, tancán en una portada brutal y rotunda que ba fé tremolá los cristáls de la lámpara. Lo únic que bay pensá en aquell momén ba sé en anamen, així corguéns sense di re, fuyí, escapá, olbidame de lo que abía bist. Pero allabontes bay sentí al siñó Gabasa parlan al seu despach. Me bay acercá asta la porta despacio, lentamen, sentín coma me tremolabe’l cos sancé, escoltán la segua beu adetrás de la porta. Bay boldre pensá que estaríe parlán en algú per teléfono, bay boldre engañame pensán que tenibe que está sol, perque adintro del meu cap me repetiba una y una antra begada que dengú abíe entrat, que dengú podibe está en ell. Només aquelles sombres que abíen pasat debán meu. Només unes sombres. Me bay quedá un momén escoltán, sentinlo parlá. Me ba pariese que discutibe en algú, en beu alta, coma si algú estigués en ell al despach. Lo sentiba negá en insistencia, dili a n’algú que no una y una antra begada, que aquélls mueblles eren seus, que’ls abíe comprat legalmen y que no pensabe tornalos. No bay entrá. No me done bergoña dilay, no bay entrá perque teniba po, molta po, anchí que l’únic que bay fé ba sé anamen, així fuyín, anamen lo més deprisa que bay podre asta la megua casa y no móurem d’allí en tota la nit, intentá olbidá tot lo que abíe pasat. Intentá dormí sense conseguigüe. Esto maití, cuan ay arribat a la tienda la persiana no estabe baixada, ay pensat que’l siñó Gabasa auríe arribat antes y auríe aubert, no m’á paregut raro, no ere la primer begada, així que ay entrat y me n’ay nat directo asta’l seu despach, la porta estabe tancada, ay gritat, no contestabe, ñabíe no obstán una linia de llum per deball de la porta, tenibe que está dintro, ay tornat a gritá, no contestabe. Ay aubert la porta una mica y l’ay tornat a gritá, la llum estabe encesta pero no l’ay bist, desde la porta ay percibit una auló estraña, adintro del despach fíe auló a tabaco, a fum, fíe auló a puro, ixa auló agridolza inconfundiblle del puro, ú recordo be perque aquella auló m’á llamat l’atenció, perque’l siñó Gabasa no fumabe. A l’intentá aurí la porta del tot á chocat en algo, á sonat un golpe sec, macís, ñabíe algo al detrás. Ay intentat espanteala pa aurila una mica més pero no ay pogut, ere algo pesat, gran. Ay entrat pel güeco que quedabe y al mirá adetrás pa beure qué ñabíe ay trobat al siñó Gabasa tumbat al terra, detrás de la porta, boca adal, en los ulls y la boca mol aubérts, coma si tingués un grit detengut a la gola, un grit d’espán que no ba arribá així, que se l iba quedá posat adintro del cos. Estabe mort. Tenibe’l pit cubert de sang. Al costat esquerro tenibe cllabat asta’l fondo un cochillo enorme, estret y llarg coma un estoc, només se bíe la empuñadura, metálica y negra, que asomabe’l cap coma’l mánic d’un bastó. Sense tocá m’ay acercat rápidamen asta la mesa pa gritá a la policía y allabontes l’ay bist. A un cenicero de la mesa ñabíe apllastada en rabia una punta de puro, una colilla apagada en furia y prisa. Algú que fumabe abíe estat allí. Algú que fumabe puros abíe besitat al siñó Gabasa la tardi anterió. Ay tengut unpresentimén orriblle, una sospecha irracional que m’á feit buscá angustiosamen la fotografía ademán de la mesa, aquella maldita fotografía que bam trobá adintro de l’armari de Sabinós. L’ay bist enseguida, lo bell marc de pllata estabe agón sempre, chun al teléfono, donanme l’asquena. L’ay agarrat en cuidado y lentamen li ay donat la buelta, la fotografía continuabe allí, igual que sempre, en aquella dona y’l seu fill en la mateixa postura. Ella seguibe asentada, en les mans pálides y fines cruzades a la falda, en lo seu dol rigurós y tétric. Ell de peu, al seu costat, d’uniforme, en una má apoyada al seu ombro y l’altra penchada a la correya del dit pulgá, repentinat y fanfarrón en la segua eterna cara de nene bonico. Pareixibe la mateixa y sin embargo ay peribit algo distín, diferén. L’ay mirat milló y m’ay donat cuenta: eren los seus gestos, la expresió de la segua cara abíe cambiat, ixo gesto du y despiadat, ixo aire altané cargat de desprecio y superioridad que teniben cuanbam trobá la fotografía abíe cambiat, s’abíe transformat. Ara’ls dos teniben ixa micha sonrisa, torscuda y cruel que’ls cruce la cara, ixo brillo als ulls repite de bictoria y de triunfo, de satisfacció, ixo gesto irónic y burlón que tenen ara y que antes no teniben. Pareixiben conténs, orgullosos d’algo. Una alegría que donabe po. En un primé momén no m’ay donat cuenta, no anteng cóma se m’á pogut pasá, ú teniba al debán y no ú bía, pero derepén ú ay descubert, á aparegut debán dels meus ulls bruscamen, en l’espán y l’angustia d’una pesadilla que’s torne real, rotunda y nítida. Lo puro no y’estabe. Lo puro que antes tenibe a la má que apoyabe a l’ombro de la dona abíe desaparegut, y en l’altra má ya no sujetabe com antes la empuñadura de la bayoneta, ara la tenibe penchada de la correya, només quedabe la baina, buida y güeca a lo llarg del pantalón. Ixa bayoneta negra, enorme y llarga coma un estoc abíe desaparegut y ells estaben miranme en ixa sonrisa torscuda y cruel que’ls cruzabe la cara, en ixo brillo als ulls de bictoria y triunfo, de satisfacció y orgull.

2. ASESINATO A LA BOIRA, Éctor J. Castro Ariño, Altorricó (La Llitera, Huesca). Ganadó del III Concúrs Lliterari en lliterá "Lo Timó"(2001).

Fíe mol fret y l’ambién ere chélit. Abíe nebat tota la nit. L’inspectó Frago se ba derichí enta l’ostal. Lo lloc estabe desert. Dende que abíe aparegut lo cadáber dengú s’atrebíe a així a no sé que fos compllétamen de diya.

L’inspectó se dibe Ramón Frago Perat. Ere oriundo de la zona pero fíe mols añs que abíe sigut destinat a Madrit, agón estabe considerat coma uno de los millós detectibes d’omicidis. Li quedaben pocs mesos pa chubilase y tenibe la intenció de retirase a n’algún llugá de La Llitera. La noticia d’esto cas li ba sorpendre; un asesinato tan extrañ a n’ixa comarca tan pacífica y aulbidada agón ba beure la llum fíe sisanta y cuatre añs. L’inspectó Frago ere de constitució normal, encá que algo retsia; tenibe los cabélls bllancs canosos y fumabe en pipa. Ere biudo dende fíe cuatre añs y tenibe tres fills, dos chicóts y una chicota. Lo fill gran bibíe a Madrit y tamé ere policía. Son filla ere periodista y estabe casada en un mestre de Zaragoza. Lo fill petit treballabe coma guarda forestal a un lloc del Pirineo de Huesca.

A l’entrá a l’ostal ba demaná la segua abitació y, una begada instalat, se’n ba aná a fé un recorrido pel lloc. Lo lloc no arribabe a les dos mil ánimes. Allí, ni Frago coneixibe a dengú ni dengú coneixibe a Frago fora de los diaris. Eren masa añs fora de la comarca y un llugá masa llun del seu.

L’aparició d’un cadáber als alrededós del panatano una maitinada de boira abíe alterat la bida dels becíns d’ixa localidat. D’esto feit només fíe dos diyes pero pa la chen paixibe una eternidat. Ba caminá un pall d’ores, ba recorre tots los carrés, obserbán tots los detálls, asta los més insignificáns. Ba arribá al llugá agón abíe apareixcut lo cos. Ere un puesto tétric, al costat del gran pantano. La zona ya abíe sigut llimpllada, pero tot y anchí Frago tenibe la esperanza de trobá alguna pista.

La bíctima se dibe Paco, Paco Salat. Ere un becí del lloc, bibíe a una torre. No estabe casat y no tenibe familia. Ere un ome afablle, encá que una mica reserbat y en aires de misteri. No tenibe grans propiedáts, anchí que lo móbil económic del crimen se descartabe. Ademés, al testamén güé dixabe tot a unes monches d’un conbén. Paco Salat fíe sisanta añs lo diya que’s ba trobá lo cos. L’inspectó Frago ba obserbá cuidadosamén lo llugá y li ba gritá l’atenció unes marques fondes que encá í quedaben y que conduciben enta’l pantano. Les ba seguí. A l’arribá a la bora del pantano les chafades acababen en dos rastros allargáts, coma si aguesen arrastrat algo pesat. Eren ya les nou del maití y Frago se’n ba torná chino chano capa’l lloc.
Lo primé que ba fé ba sé anase’n a minchá algo al café de Mulet, a la pllaza Mayó del lloc. Ba esmorzá coma calibe y, pronto, algúns omes que ñabíe al café, lo ban conbidá a chugá al guiñot. Frago ba aceptá gustosamén la inbitació. A la mesa y’estaben cuatre chugán per parelles. Cuan ya fíe una miqueta y la confianza se fíe més gran, lo policía ba empezá a fé preguntes sobre l’incidén de l’altra chornada. Los compáñs de partida de Frago ban parlá sense tapujos del tema. Paco Salat ere un bon ome, pero les males llengües diben que se dube algo brut entre les mans, dengú sabíe que ere, pero l’abíen bist moltes nits cerca del pantano en algúns forastés. Dengú abíe bist de cerca als acompañáns de Paco, pero sí que abíen bist que arribaben y marchaben del pantano en unes barquetes, mol simplles, sense motor. A la men de l’inspectó Frago enseguida se li ban apareixe ixes marques que abíe bist a la bora del pantano y rápidamen les ba relacioná en les barquetes, u en la barqueta. Eren marques recentes, per lo cual posibllemén la nit del crimen ixos forastés tamé ye ban está. Ban seguí chugán a cartes asta ya dos cuarts d’onze. A les dotze l’inspectó Ramón Frago se’n ba aná a misa. Lo mosen ere d’un lloc de la comarca. En acabá la celebració Frago se ba quedá a la pllaza l’esllesia arragonán en la chen. Totom fíe grupéts, roclles.

Frago se ba posá en lo primé roclle que’s ba formá. A la una pasada la pllaza’s ba quedá buida y la chen ba reculá a fé’l bermut als bars del lloc. Lo lloc tenibe dos bars apart de l’ostal. Frago se’n ba aná a fé’l bermut a l’ostal en lo grupet que abíe estat a la aixida de l’esllesia. A l’ostal no ba sé Frago qui ba sacá’l tema de l’asesinato, sinó que uno dels omes en qui charrabe l’inspectó ba sacá’l tema.

-¡Qué barbaridat, un asesinato al lloc ! -ba escllamá.

-¡Cun desfeit ! -ba contestá un antre-. ¡Qui gü’anabe a di ! PobrePaco.

-No sé per qué dimonis se sorprengueu tan. Totom sap que Paco Salat no sé quins trapicheos se dube entre mans, pero no ere erba cllara -ba añadí un tercé-. Paco ere un bon ome, pero estabe ficat a n’algún lío.

La conbersació se ba aná animán. Paix que la presencia del famós policía ya no impresionabe als becíns, y aixó que només abíen pasat unes cuantes ores dende que abíe arribat al lloc. Poc a poc se ba aná fen l’ora de diná y la chen ba aná despeján lo local y se’n ba aná enta casa. L’inspectó ba diná a l’ostal. Dimpués de diná ba beure un ratet la tele, lo tems chust del parte y, en acabá, se’n ba aná a fé un ratet de mesdiada. La mesdiada ere un costum sagrat pa Ramón Frago, un costum que abíe eredat dende la segua infancia a La Llitera.

Eren les cinc de la tardi cuan Frago aixibe de l’ostal. Al sé plle iber lo diya ere mol curt, per lo que no li quedabe mol rato de llum. Frago se’n ba torná al pantano y be seguí usmeán per allí. Continuaben ixes chafades fondes que ores antes abíe bist. Les ba torná a examiná y ba arribá a la concllusió de que les chafades teniben que sé d’ixa mateixa maitinada perquè abíe nebat tota la pasada nit asta les primeres cllarós del diya, per lo que si les chafades fosen anteriós la neu les agués borrat. Tamé los dos rastros allargáts teniben que sé de la pasada maitinada per la mateixa ragó. Frago ere apodat “El Sabueso” per los seus compáñs. No fa falta acllará lo perqué d’esta motada. Obserbán atentamén y buscán lo més mínim indici d’algo ba beure algo que brillabe semienterrat per la neu a una de les linies que acababen al pantano. Se i ba acercá y ba agarrá un bocí de papé brillán. Ñabíe una direcció. Estabe escrita a lápiz y se lechibe mol malamén. L’oficial se la ba apuntá a la segua achenda y ba guardáse lo paperet. La direcció fíe referencia a la ciudat de Balbastro. Ba seguí examinán les chafades y’ls rastros y ba comprobá que les marques perteneixiben a dos persones, posibllemén omes, per la grandaria de les mateixes. Eren chafades de botes u similás. Dimpués, seguiguén y obserbán cuidadosamén los dos rastros de linia que arribaben asta l’aigua, ba podre percatáse de que ñabíe una astilleta de coló azul enganchada a una pedra. Posibllemén, a l’arrastrá lo que fos -Frago tenibe clla que allí y’abíen arrastrat dos barques- abíen rascat en la pedra y un bocinet de fusta s’abíe soltat. Lo famós policía ba sacá la segua pipa, la ba encendre y, entre calada y calada, refllexionabe tranquilamén. ¿Per qué abíen tornat al llugá del crimen ? ¿Y reyalmén ere aquell lo lloc de l’asesinato ? A l’undemá se n’aniríe a fé una besita a la direcció que abíe trobat. Eren ya casi de les set de la tardi cuan Frago ba encaminás enta’l lloc. Una espesa boira tornabe a baixá y no se i bíe molla. L’inspectó Frago estabe cansat del biache de la nit pasada, anchí que ba fé un mos y se’n ba aná a dormí. A l’undemá tenibe que amaitiná y fé moltes coses.

Lo coche que baixabe a Balbastro aixibe a dos cuarts de nou del maití. Allí estabe lo nostre ome esperán lo coche de linia. A dos cuarts de deu estabe ya a Balbastro. Se ba encaminá enta la direcció del paperet que abíe trobat. Li ban indicá enta lo polígono industrial de la ciudat. Balbastro ere una ciudat petita u un lloc gran, depén coma se mire. Tindríe entre uns bin y uns benticincmil abitáns. Fíe més bo que a La Llitera, encá que’l fret calabe fondo. Frago ba arribá a la direcció que indicabe’l paperet. Ere una empresa de construcció de tubos d’ormigó. Ere una fábrica petita, en pocs treballadós. Lo directó de la fábrica lo ba reconeixe deseguida. Balbastro ya ere una ciudadeta. Frago ba podre parlá en tots y cada uno dels emplleáts, aquell diya y’estaben tots. No ba sacá re en clla ni res que pugués relacioná en l’asunto que a n’ell l’ocupabe. Dimpués de diná ba agarrá un antre autocar pero esta begada en destino a Huesca. Allí se tenibe que beure en lo forense que abíe feit l’autopsia al cadáber de Paco Salat. Lo forense ere un tipo alt y fort, de presencia seria, pero una begada entabllabes conbersació en ell adoptabe una actitut agradablle y distesa. Frago abíe lechit ya l’informe del forense, pero tenibe algunes preguntes que féli. Lo cos abíe sigut trobat lo dibendres, fíe tres diyes. Lo forense ba dictaminá que la mort s’abíe producit lo mateix dibendres entre les cuatre y les cinc de la maitinada. Tamé abíe dictaminat que la causa de la mort abíe sigut l’aufegamén al pantano (en les mostres d’aigua s’abíe pogut determiná sense duda que s’abíe aufegat al pantano). Frago ba interrogá al forense sobre unes marques que tenibe lo mort a les manuquelles y a l’asquena. Roberto Palacín, que ere coma se dibe’l forense, li ba di a l’inspectó que ixes marques abíen estat probocades, sense duda alguna, per algún tipo de lucha, ya que la marca més forta, que estabe a l’esquena, estabe feita en un ferri y ñabíe tamé algúns moratóns pel cos que confirmaben la ipótesis. Ademés, al coll de la bíctima se y’abíen pogut rechistrá marques de mans; probabllemén les mateixes mans que l’abíen enfonsat y aufegat al pantano. Frago se ba pasá tota la tardi en lo forense y, a última ora, ba agarrá l’últim coche que’l tornaríe a puyá al lloc. Ba arribá a les deu de la nit y se’n ba aná directamén enta l’ostal a sopá algo. Dimpués de sopá se’n ba aná al bar de la pllaza Mayó a fé la partida y a conbersá en algúns omes.

Lo Café de Mulet ere’l més antic del lloc. Cuan ba arribá l’inspectó los omes ya estaben chugán a les cartes, pero lo policía se ba asentá a una mesa agón ye faltabe uno pa fé la partida. A n’ixa mesa ban empezá la partida lo potacari, Miquelet de Casa’l Patués, Andrés y lo propio Ramón Frago. Chugaben a la botifarra, pero tamé fíen petá la charrada. Esta begada tampoc ba ñaure cap probllema en parlá del tema del crimen. Frago ba demaná per la torre de la bíctima, pus al diya siguién ye pensabe aná a inbestigá. A dos cuárts de dotze la partida se ba acabá y cada cual ba reculá capa casa d’ell. L’oficial lóchicamen se ba encaminá enta l’ostal.

Al maití siguién y, dimpués d’abé almorzat, Frago ba aná a besitá la torre del difún. Y’anabe en un Panda, en un Seat Panda. La nit d’antes lo potacari li abíe auferit lo cochet pa’ls despllazaméns del policía. La torre ya abíe sigut inspeccionada per l’oficial de turno sense abé trobat re, pero Frago s’estimabe més rechistrála personalmén. La torre ere mol majeta, no masa gran pero sí ben apañada. Tenibe alrededó unes cuantes ectaries de sembrat. A la bibienda no li ba gritá re l’atenció, anchí que ba decedí doná’s una güelta per lo terreno. Ba caminá mol rato; lo caminá lo relajabe y l’achudabe a refllexioná. Antes d’entornáse’n faríe una pipada. Al ná a encendre la pipa li ba caure al terra y al ná a agafála ba beure una lluentó azul a la terra. ¿Qué ere alló? Ba rechirá un poc la terra y tot estabe plle duna sustancia u, milló, d’uns bocinéts de coló azul que paixiben una mezclla de cristal y pedra. Frago ne ba agarrá uns bocinéts y se’n ba torná capa la torre. Ba torná a entrá y esta begada li ban gritá l’atenció unes figuretes azúls cristalines que y’estaben per tot arreu. Paixibe un material mol delicat, y la berdat, ixes figuretes eren mol majes. Se n’en ba emportá una. En lo seu Panda probisional ba encamináse sense pensagüe directamén enta Zaragoza. Ba du los bocinéts de pedra (u cristal) y la figureta als laboratoris policiáls de la capital aragonesa y los ba fé analizá. Per la tardi tenibe ya los resultáts. Los bocíns azúls y cristalosos que Frago abíe arropllegat de la terra de Salat eren un mineral mol preciat y mol poc abundán. No fíe guaires añs que s’abíe trobat per primera begada y se’l denominabe zusa. Ñabíe mines de zusa a Asturies, León y dende fíe cuatre añs que tamé n’abíen descubert a Aragó. Concretamén l’Estat a trabés de la D.Ch.A. -Diputació Cheneral d’Aragó- estabe espllotán una mina de zusa al Prepirineo oscense. A n’ixo yacimén ñabíe unes grans medides de seguridat. La figureta tamé se ba analizá y estabe feita de zusa, pero d’un zusa pu al 100%. Ere increíblle. A nibell mundial tamé existiben mol pocs yaciméns de zusa. Esto material s’emplleabe en aeronáutica per les segües particulás propiedáts pero cualquier país belicós pagaríe grans cantidáts de cuartos, al mercat negre, per esto material degut a la posiblle y impresionán apllicació al cam de l’armamentística, algo que dende la ONU ya s’abíe proibit y denunciat. Corriben beus de que algúns paísos tercemundistes, pero armamentísticamen parlán mol poténs, estaben detrás de conseguí zusa fos coma fos. ¿Cóma ere posiblle que a la torre de Salat n’estigués plle? Asta que no resolgués lo cas no enbiaríe a la policía científica al lloc, no conbenibe mobiméns espectaculás asta tancá’l cas. Ya ere de nit cuan Frago ba torná a apareixe pel lloc y se’n ba aná directamén a l’ostal a sopá y a dormí. A l’undemá continuaríe en les segües pesquises.

6:00 A.M. L’inspectó té una corazonada. Se llebante, se duche, fa un mos y agarre lo seu Panda y s’encamine enta’l pantano. S’acerque a la pedra agón abíe trobat diyes antes una astilla azul y se done cuenta de que no e fusta, ¡e zusa! Frago s’encamine allabontes capa la finca de Paco Salat, la corazonada continue. Una begada a la finca empece a caminá buscán qui sap qué per tot arreu. Són les buit del maití, la insistencia del “Sabueso” e infinita, pero no trobe re. Dimpués de rodá per tot lo terreno s’arrime asta la cas y la rechistre de dal abaix, inclluinye lo sótano. No trobe lo que busque, així que se’n torne a rodá per les ectáries d’alrededó. Re. Cuan ya está a pun de tocá retirada obserbe unes marques al terra que li llamen l’atenció. Paixen les rodes d’un tractó, pero... ¿qué á de fé un tractó per allí? Les obserbe be, les toque... Són les uelles d’un beículo, posibllemén d’un 4x4. Són relatibamén recentes, no tindrán més d’un diya. Pero, ¿qui boldríe rondá per allí? Les seguís, ña un momén que se perden a un barrizal pero... ¡Ña unes chafades! Primé ne ña dos, pero dimpués ne localice dos més. Les examine ben bé y li benen a la memoria les chafades que abíe bist a la zona del pantano, la grandaria e similar y tamé són chafades de bota. Intente seguí les uelles del 4x4 pero les perd. Lo sol á desfeit tota la neu. Tot són charcos, cllots y barrizáls. Lo cap del policía se ba iluminán y treballe al 200%. Recorr tota la zona, no trobe re. Només destaque un’antra marca per enterra. Note coma si una masa sólida agués apllanat part del terreno. Examine més be lo llugá y descubrís que per enterra se i pot beure algunes menudencies de algo paregut a zusa o incllús del propio mineral. Pero a n’algún sectó ña algo més, algo grisós. N’agarre un bocí azulós y uno grisós y enta los laboratoris de la capital aragonesa, aixó sí, esta begada, per correu policial dende Balbastro. Lo resto del diya Frago lo ba dedicá a descansá, paseyá y a cabilá. Pensabe que s’acercabe al final de l’enigma. Ixa nit la pasaríe bichilán la finca de Salat dende’l Seat Panda. Ba pasá tota la nit en bela, pero res de res. Allí no ba apareixe dengú. Desilusionat se’n ba torná enta l’ostal que ya eren les buit del maití, y directo al llit, estabe mort. No eren encara les deu cuan lo roído del teléfono al soná lo ba sobresaltá. Eren del laboratori policial de Zaragoza, abíen analizat lo material. Los bocíns azúls eren efectibamén zusa, pero los grisosos ern ormigó bulgar y corrén; ormigó... Sense tems ni a despedise casi l’inspectó encare Balbastro en lo coche del potacari y’s pllante a la fábrica que diyes antes abíe besitat. Esta begada no bolibe parlá en cap treballadó, sinó que se ba encaminá directamén enta la zona d’aparcamén. Una begada allí ba empezá a buscá 4x4s, ne ñabíe barios. A tots lis mirabe les rodes, uno per uno. Finalmén ba trobá lo seu obchetibo, ñabíe un Galloper en les rodes una mica tintades d’una especie de coló azulós. Dende’l laboratori li abíen comentat l’apego y lo desteñimén del zusa sobre materials pllastics. Ara tot li anabe cuadrán, pero no ú tenibe tot feit anchí que se’n ba aná sense arrestá a dengú, sense interrogá a l’amo del beículo y sense gritá l’atenció.

Frago ba esperá pacienmén la nit, a ver si abui ñabíe sort. De nou ba ocultá lo Panda pel terreno de Salat y a partí de les set de la tardi se ba posá a bechilá. Ixa maitinada faríe una semana chusta dende l’aparició del cos y del propio asesinato. Lo policía abíe dormit mol poc aquell diya. Les ores pasaben y no se i bíe re. Frago ba pegá alguna cabotada y ba ñaure un momén que lo somío lo bab bence. Eren les tres de la maitinada cuan un roído lo ba despertá. Arribabe un beículo, un Galloper. Ere lo mateix coche que abíe examinat a Balbastro. Dende la distancia lo ba seguí bisualmén, no s’atrebíe a enchegá lo coche y seguílo sobre rodes pa no sé descubert.

Tenibe localizada més u menos lo lloc concreto agón s’abíe derichit aquell coche. Y’anaben dos omes. Sobre dos cuarts de cinc de la maitinada lo coche tornabe, esta begada d'’na manera més lenta y mol cargat a tenor de lo baix que anabe la part posterior del beículo. Esta begada sí los ba seguí físicamen dende una distancia prudén y en les llums apagades, per lo que casi se ba tirá per una espona. Frago tenibe en men lo pantano y, efectibamén capa allí ban aná. A la bora del gran pantano ñabíe una barca. Los dos omes ban així del coche y ban empezá a cargá la barca d’un material del que totom pot imachiná qué ere, zusa. Una begada ban acabá de cargá se ban doná la ma y uno dels omes se’n ba aná en la barca y l’altre en lo coche. Frago se’n ba torná enta la terra de Paco Salat. Eren ya dos cuarts de sis y ya cllareabe. L’oficial se ba encaminá asta lo puesto dende agón abíe estat bechilán al totterreno. Tenibe a la men lo recorrido que abíe feit ixo beículo anchí que no li ba sé defícil trobá lo llugá; ademés, encá que no ñabíe neu, les marques de les rodes traseres de la güelta degut a la excesiba carga abíen dixat una mica de siñáls al terra. Una begada ba arribá asta lo puesto agón abíen arribat los sospechosos, no ñabíe cap rastro de zusa.

Dimpués de rechistrá durán una ora ixa zona, Frago només ba trobá mol tapat per la naturaleza un silo de gra. Se i podibe beure gran cantidat de gra, pero, ¿per qué estabe tan amagat? Frago ye ba entrá. Alló ere un silo espctaculá, mai n’abíe bist uno de tan gran. Llinterna en ma lo policía se i ba aná endinsán y ba resultá que alló tenibe un pall de pasadizos. Finalmén y, al final d’un dels pasaches, Frago ba descubrí una paret rocosa formada per roca y per zusa. Estabe clla. Adintro de les terres de Salat ñabíe zusa. Cuan l’inspectó se’n ba aná ba dixá tot tal cual gü’abíe trobat y ba borrá les escases marques que y’abíe dixat. Ere disapte. Frago ba aná a l’achuntamén y ba examiná los terrenos, propiedáts y les bogues. Ixo silo perteneixibe a Salat, estabe adintro de la segua terra, pero al rechistro no y’apareixíen ixes grans mides que Frago abíe comprobat. Lo que ere la montaña rocosa ya ere del terme municipal. L’alcalde ba espllicáli a Frago que li abíen donat permís p’agrandá lo silo y que no s’abíe rechistrat a cap puesto. Lo que no agués sospechat mai l’alcalde e la dimensió que abíe agarrat. L’oficial li ba demaná a l’alcalde que no parlés d’aixó en dengú, que estabe mol cerca de resoldre’l cas y que no conbenibe llebantá la llebre.

L’alcalde li ba doná la segua paraula. Frago ba contactá en dos omes de la segua confianza y’ls ba fé bindre de Huesca, no bolibe desmontá una operació policial importán que posés en alerta als sospechosos. Los dos policíes ban bindre de paisano. Ixa nit aniríen los tres achéns a bechilá’l silo. Cuna ba caure la nit, allá les deu, los policíes ban aná enta’l silo. Un dels achéns se ba colocá adintro del silo, y l’altre, chuntamén en Ramón Frago, se ban ocultá alrededó del llugá. Pasaben les ores y’s ban fé les tres, les tres y bin, dos cuarts de cuatre de la maitinada. Frago s’impacientabe, pensabe que tindríen que tornáye demá perque posibllemén ixa nit no apareixeríen los sospechosos. Cuan més intranquil estabe Frago uns focos ban iluminá lo terreno y ba apreixe lo 4x4. En lo momén en que’ls sospechosos s’encaminaben a peu ent’al silo Frago ba gritá:

- ¡Alto, policía! ¡No se moguen!

Uno dels omes se ba derichí apresuradamén enta’l silo, l’altre ba apretá a corre capa’l coche. De dintro’l silo ba saltá lo tercé policía barránli’l pas a l’indibiduo que intentabe fuyí. Los posiblles delincuéns no ban oposá, allabontes, resistencia alguna. Una begada esposáts se ban encaminá tots en ta’l pantano. Allí estabe la barqueta que anteriormén ya abíe bist l’oficial. Ixa mateixa maitinada policíes y sospechosos se ban derichí a Zaragoza. Allí los dos omes detingúts ya ban pasá a disposició chudicial.

Ixo disapte Frago no ba apreixe per La Llitera. Alló ba gritá l’atenció dels abitáns del lloquet protagonista d’esta abentura. No ba sé asta’l dumenche que la chen ba torná a beure a Frago a l’esllesia. Ixa mateixa tardi ñabíe conbocat un plle extraordinari a l’achuntamén agón Frago ba espllicá los feits y ba ahgradeixe a totom la segua colaboració. La bíctima, paco Salat, abíe engrandit lo seu silo, en permís de l’achuntamén, ocupán algo de terme muinicipal y, a una de les paréts rocoses, ba descubrí zusa, encá que ell no sabíe ni’l que ere. Coma ere mol mañós deseguida ba empezá a esculpí y fé figuretes en ixo material. Tems atrás Salat abíe estat embolicat en chen de l’ampa, chen que de cuan en cuan encá li abíen feit alguna besita a la torre intentán extorsionálo. A una de les besites ban descubrí les figuretes y rápidamen ban beure que ere zusa. Ixa chen ban oblligá a Salat a guardá silencio y poc a poc ban anán ampllián y espllotán ixo silo millonari. A Salat li tocabe una mínima part dels beneficis, la cual aceptabe pa no llebantá les sospeches dels delincuéns. Pero Paco tenibe la ideya de di la berdat algún diya; l’ai pribaben les amenaces dels delincuéns. No sol ell estabe amenazat, amenazaben d’asesiná a chen del propio lloc coma descubriguesen que se n’abíe anat de la llengua. La nit del crimen Paco Salat lis abíe dit que ya n’estabe fart, abíe descutit fortamén en los dos omes detingúts. Dimpués d’ixa descusió, los dos omes ban sospechá que Salata tenibe intenció de delatálos a la policía, anchí que cuan ixa maitinada ban aná a so d’en Salat pa sacá zusa del silo coma altres nits, ya teniben pensat eliminá a Salat. Una begada cargat lo zusa al totterreno, ban agarrá a Salat y se’l ban endú enta’l pantano en l’escusa de que tenibe que ahudá a uno dels omes a du la carga ixa maitinada, cosa que mai abíe feit. Una begada a la barca Salat ba empezá a sospechá al comprobá que eren los dos omes los qui tamé i puyaben. Una begada estaben algúns metros adintro del pantano Salat ba intentá tiráse a l’aigua y escapá pero uno dels delincuéns lo ba agarrá pel coll y se ba entabllá una dura riña. Finalmén l’altre ome li ba doná un fort golpe en una barra de ferri a l’esquena y Salat ba caure a l’aigua mol tocat. Allí ban sé los delicuéns los que lo ban afoná asta que’l ban aufegá. Dimpués lo ban du asta la ribera y’l ban dixá allí. Los bocinets d’ormigó trobáts alrededó del silo de Salat peteneixiben a un tubo ormigonat de gran diámetro utilizat, a modo de rodillo, per los acusáts, pa esbociná trosos excesibamén grans de zusa, y los restos de zusa que Frago abíe trobat a la terra de cultiu de Salat eren menudencies que no se podiben aprofitá y que los delincuéns mezcllaben en la terra pa amagálos. Apart dels dos omes detingúts la policía abíe desmantelat a Zaragoza y Huesca una ret mafiosa que comercializabe esto zusa en paísos asiatics.

Ramón Frago abíe dut lo cas en una gran profesionalidat y intuició. La única cosa cosa de la que abíe tingut dudes y de la que finalmén ba comprobá que ere tal cual s’abíe dit dende un primé momén ba sé la que fíe referencia al llugá del crimen.

Salat ba quedáse un pall de diyes més al lloc. Li ba torná lo Panda al potacari. Ba fé encara unes cuantes partides al guiñot y a la butifarra. En uns mesos tornaríe a rondá per la comarca, per lo que ba prometre torná a fé alguna partida. Antes de torná a Madrit ba anáse’n al Pirineo a besitá a son fill petit y, dimpués, se ba está uns diyes tamé a Zaragoza a casa de son filla. Ere ya fináls de mes cuan Frago, en la pipa encesa y fumán un tabaco aromátic se ba encaminá enta l’estació d’El Portillo.

Feu alguna petició, va, vinga...

Querellas de Guineu-Segismundo

2005-12-30T08:02:00.000+01:00

Guineu-Segismundo (Segismundo, como é de dar, é el personache de La vida es sueño)

Facao interpone tres querellas por presuntas calumnias y difamaciones

Guineu-Segismundo:

Només ficar-se a escribir
Genet las suyas nobelas
-u Fassbinder a fer pelas
filmant ixe malbibir-,
a l'inte beigo sallir
de la més fusca catella
que fa d'el mardano güella
querellas a camatons:
¿y, rimant yo perbersions,
no tiengo dreito a querella?

Només formar l'Academia,
els franzeses -tan rarizos
que ta éls, mesmo en cañizos,
la beta fiera é blasfemia-
a l'inte, como epidemia,
parten en dos la capiella
-traza nueba, traza biella-
con querellas d'estetica:
¿y -pos no discuto mica!-
no tiengo dreito a querella?

Només dir que els de FACAU
fan cultura de totón
y que si ban ta Monzón
el ferial ha empiyorau,
a l'inte está querellau
qui, ben p'el rete u per fuella,
ha mobiu la ramatiella
y, de paso, Manel Riu:
¿y yo, que els he perseguiu
no tiengo dreito a querella?

Y plegant a ista pasión,
un bolcán, un Etna feito,
querría arrincar d'el peito
a trozez el corazón;
¿cuála llei u cuál ragón
a ista Guineu ha proibiu
el que prou ha conzediu
ta ixa mezcla d'intereses:
Genet, Fassbinder, franzeses,
"Lo català" y Manel Riu?

Bersez en aragonés ribagorzán

"Un concurso alegre"

2005-12-27T00:02:00.000+01:00

Mosica y... a cantar!

Un, dos, tres...
Aquí estamos con usted otra vez;
le ofrecemos un concurso alegre,
destinado a probar su ingenio.
Por favor, arrincone usted su mal humor
y transforme en un [y 2] juguete su televisor...

Un, dos, tres...
Les rogamos presten atención,
ya que pronto se levantará el telón...

Fez las buestras demandas, desamoraus!

"¡Ese caballo que viene de Bonansa!"

2005-12-24T23:58:00.000+01:00

Sobre el retraso de la Ley de Lenguas, Iglesias comentó que “se va a retrasar para no hacerla coincidir con la tensión que se vive como consecuencia del debate del Estatuto de Cataluña”. El presidente del Gobierno de Aragón resaltó ayer que “todo el mundo tiene que entender que sería muy malo contaminar el debate de las lenguas”

"Molt pitjor que el plom o el plàstic",
diu el savi Marcel·lí,
"és l'Estatut, un purí
que ho deixa tot que fot fàstic".
Amb eixe criteri elàstic,
a partir d'ara direm
-fent paper de fill de Sem
que a la Llei de Llengües resa
lluny de la Terra Promesa-
"L'any que vine... ja verem!".

Versets en català ribagorçà

Una cançó sobre el tema

Peticions

Se fan bersions y bersez seguntes encomiendaSe fan versions i versets segons comanda

2005-12-19T23:54:00.000+01:00

Debuixo sonoro con un poquet d'slam, cosas d'els bersificadors de güe
Dibuix sonor amb un poquet d'slam, coses dels versificadors d'avui

Trigaz las buestras canzions
u proposaz metro y temas:
d'isto en faré bels poemas;
y de Brassens, las bersions.

& & & & & & & & & & &

Trieu les vostres cançons
o proposeu metre i temes:
d'açò en faré alguns poemes;
i de Brassens, les versions.

Versets de Nadal

2005-12-16T00:02:00.000+01:00

Taula Mare de Déu i quatre àngels de Bellcaire d'Urgell (Noguera), obra en què apareix la llegenda "Pere Garcia de Benavarre ma pintat", Museu Nacional d'Art de Catalunya

Voldria que enguany la xoca
mos portés, a més de vi,
molta sort i poc patir,
molta pau i guerra poca,
i que el Nadal, com la roca
on Benavarri s’estén,
donés a tota la gent
un poquet de perspectiva
per mirar-mos l’any que arriba
sense cap ressentiment.

Versets en català ribagorçà

(Enhorabona a l'esparra.cat, que acaba de tindre un "esparra.cadet". Esperem que siga tan tendre com son pare i no tan rondinaire, o sí, que també tine la seua gràcia.)

"¡Hola, Federico!" / "¡Hola, don Gabriel!" / "¿Pasó usted ya por casa?"...

2005-12-14T11:36:00.000+01:00

Fofó y Gaby -sosprendius pero goyosos- reziben a una parella d'imitadors el diya que se ba casar la filla d'Aznar

Ya mos ba pasar l'estadio
d'els "payasos de la tele",
y ora mos sulse el pelele
d'el "payaso de la radio".
Ziudadano, como Arcadio,
soneya el clown Federico
un Xanadú ben bonico
one, per mor de l'ambista,
la Francha cuasi no esista
y él seiga el sheriff d'el bico.

Bersez en aragonés ribagorzán

Aleluyas de Sietemo

2005-12-12T18:11:00.000+01:00

Portalada d'el llibre O manantial de Sietemo VII, replega d'els testos que ban ganar el concurso literario "Billa de Sietemo" de 2003

Cuan tos bague leyer ta iste Nadal,
astí teniz el llibre més plural:

si estimaz el bocable ben preziso,
Carmina tos n'amostra el Paraíso;

poliu, esbergoñau -fuyiz, beatas!-,
ansotaneya cados Óscar Latas;

muñeiras coixas -"Brutus, ixo fas?"-
abienta per las bals Chabier Tomás;

malinconico esprito d'el panal
s'ixambra per la prosa de Chazal;

con cantas d'autopista, nuebo Arión,
la placha baixo els ruellos busca Usón;

y estroliqueya -Dios de rayo y trueno
con zelos desfermaus- Chuan Carlos Bueno.

Cantals que fan muntón ben asentau,
encara que belún s'aiga eSLAbau.

Bersez en aragonés ribagorzán

"Avui me sinto Alonso de Ercilla" (Guineu)

2005-12-09T17:05:00.000+01:00

Si no podeu llegir bé les aventures araucanes d'Antonio Viudas Camarasa, punxeu sobre la imatge

De Amicis un miracle, per la Pampa,
va obrar fent que el bon Marco -qui ho diria,
després de puja-i-baixa nit i dia!-
pogués cridar: "La mare encara campa!".

Bruce Chatwin, per miracle, instants enxampa
d'un poble que eva orgull i és agonia;
i entén que un araucà tinga afonia
quan l'Home Blanc se lleva i crits escampa.

Però el miracle gran a l'Argentina
el fa l'il·lustre Viudas Camarasa
deixant la Pentecosta xiquirrina:

nou "Pedro (de Valdivia) por su casa",
a un indi que xarrava en llengua andina,
li toca bé els collons fins que l'abrasa.

Estrambot:
Déu de flama i espasa,
vas fer que el do de llengües s'estengués;
i Viudas, que aquell indi no parlés.

Versets en català ribagorçà

Una cançó de Les Luthiers sobre un altre indi emprenyat, però a l'altra punta de l'Argentina; en concret a Curuzú Cuatiá (Corrientes)

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (3)

2005-12-06T12:15:00.000+01:00

Blun, a cucha; Istebeta, a dreita. Personaches y nomes fitizios inspiraus en ista foto de niqmad

Blun: (Brincant de contento.)
Iste cabo de semana
he minchau constituzión
y en la Feria de Monzón
he feito la pilazana.

Istebeta: (Con somardería.)
No entiendo qué me quiers dir;
¿me'l repites, si te plaz?

Blun: (Sin apercazar la somardería.)
Te'l repito perque estaz
toz els hippys sin bullir...

Istebeta: (Aparti, fent-se-ne la mofla; y asinas dica el remate.)
Acebes, Rajoy, Zaplana,
Castro, Borrás y Naval
han estorziu el cabal...

Blun: (Sin ascuitar la burla; y asinas dica el remate.)
...iste cabo de semana...

Istebeta:
Con la manifestazión
que els tres d'el PP han ordiu
per lo que mai no han creyiu,...

Blun:
...he minchau constituzión...

Istebeta:
Una llengua de fizión
han boziau els altros tres
one la chent leye a'l bies...

Blun:
...y en la Feria de Monzón...

Istebeta:
Y yo en la miya cabana,
entre cols d'el miyo ortal
que puden a'l natural,...

Blun:
...he feito la pilazana.

Bersez en aragonés ribagorzán

Decimeta trisil·làbica, montisonenca i dolguda

2005-12-01T23:57:00.000+01:00

Monument de Dijous Sant. Després de la missa d'eixe dia, s'hi col·locava, amb tots els honors i guarniments, l'Eucaristia i astí s'hi quedava fins el Dissabte de Resurrecció, que eva quan se podeva tornar a celebrar missa. De Dijous Sant a Dissabte de Resurrecció, la tristor per la mort de Crist s'eva de demostrar mitjançant el silenci, fins i tot el silenci de les campanes (o el dels versets).

És dijous,
Dijous Sant,
i, per tant,
els cors tous
mos fem pous
fins dilluns
per alguns
que a Montsó
de raó
van dejuns.

La música del trasllat al Monument

Me cago en tu!

2005-11-27T19:34:00.000+01:00

"...feba el hippy fumant, feba bersos de tuna y aplegaba zien gatez perdius."

Yo en aquel inte bibiba en la lluna,
els plazers mundanals els teniba proibius:
feba el hippy fumant, feba bersos de tuna
y aplegaba zien gatez perdius.

Ah ah ah ah, me cago en tu!
Ah ah ah ah ah, seigo un zebú!

Plobeba firme, cuan siento que trucan;
m'apreziso ta ubrir -será un altro gatet-
y astí beigo un tigret (que tamién se trafucan):
ebas tu, felino muixadet.

Ah ah ah ah, me cago en tu!
Ah ah ah ah ah, seigo un zebú!

Güellos biesaus y color de pistacho,
dulzement m'has tendiu pateta de cotón;
m'afalaga trobar gatos sin de mostacho
y que el Sesto no respetan pon.

Ah ah ah ah, me cago en tu!
Ah ah ah ah ah, seigo un zebú!

El rebullón de la miya cabana
me l'han feito nobal las tuyas chobentuz
y ta els bersos, gatez y la grifota afgana
tu has estau simient d'aigua y de lluz.

Ah ah ah ah, me cago en tu!
Ah ah ah ah ah, seigo un zebú!

Pero s'esmuye el tiempo y en agosto
calorota y fezfez l'amor te ban pansir:
esgarrabas bersez, me cremabas el costo
y a'ls gatez no dixabas tartir.

Ah ah ah ah, me cago en tu!
Ah ah ah ah ah, seigo un zebú!

Ta rematar -bai qué fiel més negrizca!-,
cuan ya no ba quedar cosa en el minchador,
te'n bas ir ta buscar la més llustrosa pizca
entre garras de bel capador.

Ah ah ah ah, me cago en tu!
Ah ah ah ah ah, seigo un zebú!

Ya ñeba prou d'els cuernos de sanselo
y, per mor de fuyir la burla a cuatro mans,
m'he llebau els bersez, gatos, costo enta el zielo
y en la lluna pencho els chiracans.

Ah ah ah ah, putain de toi!
Ah ah ah ah ah, pauvre de moi!

Bersez en aragonés ribagorzán

La mosica orichinal

La mosica orichinal en una bersión ben rariza

La lletra orichinal

Prosas profanas y bersez sacros (u coxis)

2005-11-21T08:03:00.000+01:00

Prosas profanas

En la Feria de Monzón ie estará la FACAO y ie presentará, como Colectivo Amics de Tamarit, las suyas zagueras “creyazions”. Toz som llibres de dir, escribir y publicar el que mos pete, mesmo els facaoers, faltaría més; pero tamién ne som ta no achuntar-mos con els que son…

1. Faszistas (per isto, per isto altro 1, per isto altro 2, per isto altro 3, per iste, que escribiba aquí y astí y per ista plataforma , con istes altros 1 , con istes altros 2 , con istes altros 3, con istes altros 4, con istes altros 5)

2. Azientificos (per isto, per isto, per isto, per isto y per isto)

3. Capaluengas (per isto, per isto y per isto)

4. Astralers (per isto)

5. Odiadors (per isto y per isto)

Zinco ragons ta no ir a la Feria de Monzón y ta chilar ben fuerte dende casa: Chorche Paniello, tornaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Bersez sacros (u coxis)

Baixo a'l río, aparto cañas
y... se n'han iu, ai copón!,
enta el ferial de Monzón
con las suyas tararañas.
Bella mosca con llagañas,
que no bei palla ni biga,
u bella ziega forniga
encá i ficarán el naso
enlluzernadas de raso
per la ulor d'ixa moñiga.

Bersez en aragonés ribagorzán

El descregut

2005-11-18T17:52:00.000+01:00

Georges Brassens (à gauche) et l'un de ses confesseurs (à droite) penchés sur la fenêtre en attitude pieuse; impasse Florimont, chez Jeanne.

Com Sant Pere o Jesús, jo tinc la meua creu:
estic desesperat perquè no crec en Déu.

Qui pogués tindre fe, la fe d'un carboner,
la fe per ser feliç i per ser ben somer.

Un veí d'astí baix, Monseñor Escrivá,
m'ha donat un consell per creure en Déu demà:

"Resa, prega, fill meu, mans juntes, de genolls;
si fas veri que creus, creuràs lego a borbolls"

Místic i agenollat, prego buscant remei
(en castellà, això sí): "Creo en el Opus Dei".

Als cafès i als carrers, al tren i a l'autobús,
crido: "Me entrego a Dios, no cataré parrús".

Un feit miraculós: penjada d'un trist clau,
me trobo una sotana; me la poso i... au!

La sotana pareix bragueta de coll alt,
però ixco a predicar per terra i per asfalt.

S'escunça que a un carrer nya iaies formant grup;
prenent-me per mossèn, volen de mi un scoop:

"Vós", me diuen a mi, "que n'esteu al corrent,
reciteu-mos pregàries d'eixes del jovent."

Repasso els meus versets i, amb misticisme gran,
"Dezima ferborosa" i "Llei de llengües" van.

Les molt bruixes, llavors, no volen comunió
volen donar-me al piu la santa extremunció.

Se'm llancen al damunt per cometre l'abús
de deixar-me capat: "No tastaràs parrús!"

Això ja ho diva jo, però no eva pensat
en fer-me escolanet del cor de Montserrat.

Sentint tot el soroll, tres monges del Carmel
s'apropen per plorar: "No li toqueu ni un pèl!

nya tants desorientats, tants metrosexuals,
tants que per ornament tinen els genitals,

tants, per parlar ben clar, que són mig maricons,
que patirà el figuer si anem podant collons."

Amb eixos arguments, amb eixe malparlar,
les iaies van pensant i me deixen marxar.

Però, ho juro per Déu, no penso resar mai:
si la fe vine, bé; si no vine, això rai!

No he matat, no he robat, no me mou l'interès,
i, a més, no dic "negrot" ni "orienaragonès".

Si per astí nya un Déu, segur que ja ha sabut
que no faig guaires mals, sent com sic descregut.

Versets en català ribagorçà

La músiga original

La lletra original

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (2)

2005-11-15T19:22:00.000+01:00

Blun, a cucha; Istebeta, a dreita. Personaches y nomes fitizios inspiraus en ista foto de niqmad

Istebeta: (Escandant els bersez mientres replega fuellas muertas ta adrezar d'agüerro la suya cambra.)
L'orache d'agüerro
é como un ziclón
destruye las fuellas,
las torna marrons.

Blun: (Sallint de dedaixo d'un buixo.)
Fa goyo sentir-te
de tan buena umor.

Istebeta:
Pos é un romazet
que he parodiau yo:
"Este Zapatero
es como un ciclón;
destruye familia,
nación y educación".
El zaguer berset,
que é llargo...

Blun: (Encarrañau.)
.................Copón!
No te'n burles gota,
que el ba dir Pastor!
Ana Pastor diz,
y talment Rajoy,
que la LOE enzeta
destruzions mayors.
Toz els catalans,
que son uns felons,
traman traidurías
ta...

Istebeta:
.....Qué bombolón!
Pos ñai més eslógans
que feban fortor.

Blun: (Més encarrañau.)
Si te'n fas la mofla
t'estripo el chipón.

Istebeta: (Escandant els bersez mientres fuye con la suya cullita de fuellas muertas.)
Jiménez Losantos
é como un ziclón:
Zyklon B que arrana
cualsiquier nazión.

"Que vine la Llei de Llengües!!!!!!"

2005-11-09T22:42:00.000+01:00

¿Com pot ser, pregunto jo,
que, quan la Llei eva incerta,
la tita mostrésseu erta
i ara amague el caparró?
Bai! Quina desil·lusió
que me n'he portat amb vatres!
Cinemes, shows i teatres
recorreu els cinc calents
i, com Landa, eixiu corrents
quan nya dona o Llei als catres.

Una cançó sobre el tema

Istebeta y Blun, no guaire dublineses (1)

2005-11-03T00:06:00.000+01:00

Blun, a cucha; Istebeta, a dreita. Personaches y nomes fitizios inspiraus en ista foto de niqmad

Blun:
Istebeta, l'has beyiu!?

Istebeta:
Que ya ha naixiu Alionor?

Blun:
No fateyes, per fabor!!

Istebeta:
Quemesió! Que tu és de CiU?

Blun:
¡¡Sí, tamién, y chugo y flechas
me'ls he ficau per repipi!!
Tu, a més de gafez de hippy,
¿tiens tozuelo entre las mechas?

¡¡Que te charro d'ista España,
que se chira, se trescola,
se remata, s'acotola
y s'ennebusquia sin traña!!

Istebeta:
La nieu caye y no biens tu
ni de tardis ni de nueis...

Blun:
Ixo é tot el que tu beis?
Tot s'amorta y tu ni mu?

Istebeta:
Alionor fará que el gris
que chela totas las flors
seiga simient de colors
ta un reinau de "love and peace".

Blun: (Aparti, encarrañau.)
¡Dende que han dixau sadetas
Aznar y Jorge Borrás,
iste partiu ya no é pas
el de las ringleras pretas!

Fossar de Fraga, 29 d'octubre de 2005, 10 del maití

2005-10-30T15:41:00.000+01:00

Josep Galan

Josep, nya molta gent avui astí:
polítics d'Aragó que, sempre en va,
t'han dit "La Llei de Llengües se farà"
fa un any i dos i quatre... "Sí, home, sí".

Josep, açò està ple, no sé qui és qui:
veig heralds que escriuran despús-demà
-mentre enrunen el nostre català-
que tu eves un històric franjolí.

Però, Josep, per sort hi estan també
companys de Catalunya i d'Aragó
a qui t'univa un ideal comú;

i, a més a més, Josep -ho saps, ja ho sé-
la gent que veva en tu bondat, passió:
la gent que t'estimava per ser tu.

Dels teus amics de la Ribagorça

Cap vida del passat no ha de morir, Josep

2005-10-28T01:03:00.000+02:00

Benavarri, 8 de juny de 2005, Pastorada, sonet recitat per l'AMO (Manuel Chesa)... Per a tu, Josep

Josep Galan

2005-10-26T21:55:00.000+02:00

Lo català a la Franja

Europa Press

Diario del AltoAragón

Vilaweb Fraga

La Mañana

Segre

Radio Huesca

Franjadeponet

L'homenet de la FACAO i The Man of La Mancha

2005-10-25T22:28:00.000+02:00

L'homenet de la FACAO

Baixo al riu, aparto canyes
i... me trobo a Luis Borrás
-l'altre ja no hi vine pas-
que me diu: "Diable amb banyes!".
I afegeix: "O açò ho apanyes
o te clavo un mastegot!
¿No me toca un homenot
d'eixos que -ai, en català!-
escrius "trobant leu o pla"
sent com sic segon Quixot?".

The Man of La Mancha (song) (chanson) (canción)

[...]

-Yo -dijo don Quijote- no sé si soy bueno, pero sé decir que no soy el malo; para prueba de lo cual quiero que sepa vuesa merced, mi señor don Alvaro Tarfe, que en todos los días de mi vida no he estado en Zaragoza; antes, por haberme dicho que ese don Quijote fantástico o Luis Borrás Dolz (*) se había hallado en las justas desa ciudad, no quise yo entrar en ella, por sacar a las barbas del mundo su mentira; y así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y, en sitio y en belleza, única. Y, aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, sólo por haberla visto. Finalmente, señor don Alvaro Tarfe, yo soy don Quijote de la Mancha, el mismo que dice la fama, y no ese desventurado Luis Borrás Dolz (*) que ha querido usurpar mi nombre y honrarse con mis pensamientos. A vuestra merced suplico, por lo que debe a ser caballero, sea servido de hacer una declaración ante el alcalde deste lugar, de que vuestra merced no me ha visto en todos los días de su vida hasta agora, y de que yo no soy el don Quijote impreso en la apócrifa segunda parte facaoera (*), ni este Sancho Panza mi escudero es aquél que vuestra merced conoció.

[...]

CAPÍTULO LXXII: De cómo don Quixote y Sancho llegaron a su aldea
Segunda parte del ingenioso cauallero Don Quixote de la Mancha
Por Miguel de Ceruantes Saauedra, autor de su primera parte
Año 1615

(*) Francisco Rico va demostrar fa temps que cap dels fragments que natres hem posat en negreta no va ser escrits per Cervantes, sinó per algun pèrfid editor guineuesc. Així i tot, hem considerat que eva adient mantindre'ls perquè són prou coherents amb l'autèntic esperit quixotesc.

L'edat no fa guaires chiradas

2005-10-23T00:19:00.000+02:00

Georges Brassens choben (a cucha) y Georges Brassens biello (a dreita)

La mosica orichinal

La lletra orichinal

Cuan son corderez
y encá no els beyez
de mardans,
toz ixes ninons
creyen que els tions
son fabans.
Cuan prou han creixiu
y els dients s'han cayiu
per galbans,
toz ixes baldaus
creyen que els dentaus
son fabans.
Yo, que chusto estigo en la güega,
le digo a qui coixeya u chuega:

L'edat no fa guaires chiradas:
si tu és fabán, és fabán.
Tiengas güeitanta u diez añadas,
si tu és fabán, és fabán.
No cal que enzetes un mal pleito
discutint qui seiga millor:
choben picau u fabán feito
de l'año de la picor.

Chóbens embalaus
con cuatro costaus
de fabans
que pensaz no más
que els buestros papás
son fabans,
biellos rocazers
rompius en quefers
de fabans
que ez dito asobent
que els chóbens perent
son fabans,
a qui no é pas coixo ni chuega
fez-le-ne caso astí en la güega:

L'edat no fa guaires chiradas:
si tu és fabán, és fabán.
Tiengas güeitanta u diez añadas,
si tu és fabán, és fabán.
No cal que enzetes un mal pleito
discutint qui seiga millor:
choben picau u fabán feito
de l'año de la picor.

Viudas Camarasa, recitador convidat

2005-10-20T23:03:00.000+02:00

Foto musical d'Antonio Viudas Camarasa, la darrera parella de ball de la FACAO

Rimat / Rimau se complau en obrir-se a la poesia i a la filologia mundials. Amb tots vatres, en directe des d'Extremadura, l'insigne director de l'Academia de la Lengua Aragonesa, el mai prou lloat Antonio Viudas Camarasa, hermeneuta, rapsoda i castrista (del castrisme més nostrat, no mos equivoquem):

L'àudio amb la veu d'Antonio Viudas Camarasa

La transcripció de l'àudio

…un congreso y nos encontramos unnn… un romance de esta época, del siglo XV.

Morito, si vas de ca[z]a;
morito, si vas de ca[z]a
a tierras de Andalu[z]ía;
morito, si vas de ca[z]a
a tierras de Andalu[z]ía...

“Morito, si vas de caza a tierras de Andalucía”, y habla del Camino de Santiago. Un señor que iba a Santiago y tal. “Morito, si vas de caza”, eh oh un esclavo moro o u... un moro residiendo en tierra ya medieval, “si vas de caza a tierras de Andalucía, rarara la princesa”, pero que se fue con una promesa a Santiago, ese Camino de Santiago. Pues... eeeeh Pilar Barrios, que hablará dentro de nada, me ofreció ese... ese rom romance, gg un montón de vídeos. Y, curiosamente, yo dije: “Por e... son palabras del siglo XIV-XV”. El resto arqueológico, eeehhh dialectal, euh arqueológico-dialectal, euh la arqueología dialectal; pero, curiosamente, me dijo que eran melismas... Esta música, yo se lo canté a mis alumnos, dijeron “Eso es música de... de curas, ¿eh?; eso es de curas”.

Morito, si vas de ca[z]a;
morito, si vas de ca[z]a...

¿Eh? Parece... No es gregoriano, pero es un... es un melisma, ¿eh? y... la pr... la doctora Barrios, ¿eh?, certifica que es totalmente... em me... em melodi... em melodía... eeehh... medieval. O sea que estamos... eeeh... por eso creo que surgió eeeeh la asociación, Patrimonio Lingüístico, donde el patrimonio está en la lengua, está el derecho, está en la tradición popular, la tradición oral y... y creo que va a ser muy productivo para los estudios extremeños el que sigamos con este tipo de reuniones.

Un suggeriment de Guineu

Morito, si vas de ca[z]a (bis)
a tierras de Extremadura, (bis)
dile a Viudas Camara[z]a (bis)
que lo suyo tiene cura. (bis)

"Yo sigo el millor!"

2005-10-18T14:23:00.000+02:00

Apegallo mosical

Qui a Mari Pau no da fe?
Marsé!

Qui mira que Luis no chente?
Clemente!

Qui a Carmen tien amargada?
Parada!

Con la lizión estudiada
d'el gran mayestro Legrá,
chilan "Sall-te-ne d'allá!"
Marsé, Clemente y Parada.

M'agrada el teu parrús! (Brassens parodiat)

2005-10-15T12:49:00.000+02:00

Funda del darrer disc de Les Snuls

La cançó ori(gi)nal de Les Snuls

La lletra ori(gi)nal de Les Snuls

Les foses nasaleres,
conductes auditius,
les dents ben bataleres,
tots els tubs digestius...
Te vull per qualsevol forat;
però he triat per fer l'estruç
el cau que tins més amagat:
"M'agrada el teu parrús!".

On se tinen galteres,
on els polls boten vius,
on baixen cagaleres,
on els mocs són massius...
Te vull per qualsevol forat;
però he triat per fer l'estruç
el cau que tins més amagat:
"M'agrada el teu parrús!".

Les botes xiruqueres,
els teus mugrons asprius,
les neures i deleres,
els teus fins subjuntius...
Te vull per qualsevol forat;
però he triat per fer l'estruç
el cau que tins més amagat:
"M'agrada el teu parrús!".

Chazilla Sextina (Habemus Aragoniam?)

2005-10-11T23:50:00.000+02:00

Foto mosical (Ixo cantaran plenas de goyo las monchas carmelitas de Viña del Mar si "Habemus Aragoniam" bel diya, prou que sí!)

"Sombras le avisaron / que no saliese / y le aconsejaron / que no se fuese"

2005-10-03T18:06:00.000+02:00

L'eclipsi d'avui (un senyal del cel?)

Versió 1

Versió 2

Zoroastre Hispano (Igualadina?):
Mireu el senyal de dol
que el Déu de l'Apocalipsi
mos mostra en forma d'eclipsi:
"En Madrid se ha puesto el Sòl?".
Els catalans, en estol,
han feit una Llei que put
i, com que Déu ho ha sabut,
penja un eclipsi anular
perquè servisca de far
i anul·lem eixe Estatut.

Hermes Trimegist Hispano (Suiza?):
T'equivoques, Zoroastre:
per l'eclipsi, que és un fum
romacer, lorquià o badum,
trobem el foc d'un desastre.
El govern, progre i sapastre,
fa entrar la negra morisma
i per això el Sol s'escrisma
y "reluce" per Castilla
quan els negrets, a Melilla,
prediquen l'aràbic cisma.

Guineu Poc Hispano (Olivetti?):
Mira que en sic, d'animal!
Tinc sovent malsons podrits
perquè pasto massa nits
molta arena i poca "cal".
Si els bruixots se fan pujal,
no "cal" molla que me dope:
"cal" que menge poc quan sope,
"cal" que camine un poquet,
"cal" que m'adorma promptet,
"cal" que apague, abans, la COPE.

"Alcampell, mala pell" (Y buena chent tamién, no tos alticamez.)

2005-09-30T11:32:00.000+02:00

Josep Antoni Duran i Lleida, naixiu a Alcampell (la Llitera, la Francha) y autual líder d'Unió Democràtica de Catalunya, partiu coaligau con Convergència Democràtica de Catalunya

ÉL:
Bien ta aquí, quirrina, atenta:
diz que ayere en Catalunya
ban dixar-se pelo y uña
dica quedar-se sin chenta.

ELLA:
Ya el sé prou, per l'Estatuto;
pero tot ba acabar ben.

ÉL:
Con bels problemas tamién.

ELLA:
Charra claro, troz d'ixuto!

ÉL:
Pos que, a'l remate, Durán,
cuan l''alcuerdo s'eba preso,
ba llebar, ta fer bel mueso,
recau de carbaza y pan.

ELLA:
Ta que minchasen? Y qué?
No te parix buena traza?

ÉL:
Prou que sí, si la carbaza
ese siu de rabiqué.

ELLA:
Bai, no t'apercazo pon.

ÉL:
Pos que el mueso el ba fer él
demandant que en el papel
ie estase la relichión.

L'eba dito altra chornada
y firme el ba mantenir
dica que ba conseguir
ficar-ie ixa carbazada.

ELLA:
Talment ora sentirem:
"Si els Països Catalans
em de fer-los con 'durans',
la Francha no la querem".

El testament

2005-09-27T06:01:00.000+02:00

Georges Brassens et Joha Heymman ('Püppchen'), dont il a eu l'honneur de ne pas lui demander sa main. C'est à dire, qu'ils se sont toujours aimés, mais sans qu'il l'ait jamais epousé.

Ací està la cançó original, la lletra original i una sorprenent versió cantada pel mateix Brassens en castellà.

Estaré tan trist com un salze
quan Déu me diga fent l'amic:
"És el moment; apura el calze,
ves allà dalt, mira si hi sic".
Llavors, del cel i de la terra
faré un comiat trist i dolgut.
¿Encara lluca per la serra
el roure o pi del meu taüt?

Si cal que vaiga al cementeri,
prendré el camí de les Mencions;
veré la Torre Santiveri,
deixaré el món a reculons.
Me banyaré a Boca la Roca,
encara que no siga estiu;
covaré els ous com si fos lloca
del galliner de Talorriu.

Abans que puga dir floretes
a guapes dones de l'infern,
seré espeleòleg de faldetes
d'eixes que escalfen a l'hivern.
Diuint "m'estima"-"no m'estima",
esfullaré els meus crisantems:
no vull corona retxa o prima
quan el meu cos se'n vaiga als fems.

Vull que la viuda de ma casa
no se depile en tot un any,
que a mi les viudes cama rasa
m'agraden menys que un bon xampany.
Al cap d'un any ja pot casar-se
amb un xicot escanyolit
a qui li vaiga bé posar-se
els meus calçons i el meu vestit.

Que ell s'engoïsca de ma dona,
que ell de tot se'n faiga l'hereu;
però que no -no és cosa bona-
que no se faiga dir Guineu.
Encara que jo siga noble,
encara que jo sic tranquil,
si don Guineu li diu el poble
seré el dolent de Cantervil'.

Ací jau una fulla morta,
esta és la meua voluntat;
podeu decorar-me la porta:
amb un "Guineu ja l'ha palmat".
He mort sense odi, ni una engruna;
teniva ganes d'un nou llit.
Ve-te'm a la fossa comuna,
fossa comuna de l'oblit.

Charrada matrimonial (u patrimonial)

2005-09-23T23:49:00.000+02:00

Foto mosical. La canzión que cuasi totas (u totas, per lo simbolico d'el llugar) las obras sacras que ora están en Lleida abrían de cantar dentrant en ixe claustro de Roda. Manimenos, ya diz Calvera que no.

ÉL:
Bien ta aquí, quirrina, ascuita:
diz que de Lleida el bisbau
mos dará d'arte un grapau
llebau al chespe en la luita.

ELLA:
Ai qué goyo! Quiers matollos
ta el golloto d'el pochón?

ÉL:
No, si a Balbastro u Monzón
em de mirar torticollos.

Nota: Las parolas en royo son totas d'el repertorio de Francho Rodés incluyiu en el Bocabulario Monegrino (Rodés, Maza y Gavín, Publicazions d'o Consello d'a Fabla, Samianigo, 2005) y no están cuaternadas ni en el "Dizionario" d'Andolz ni en el "Vocabulario" de Martínez Ruiz.

quirrina voz para llamar a las ovejas y a otros animales
grapau m. puñado, lo que cabe en una mano
llebar al chespe expr. tratar las cosas descuidadamente
golloto m. ojal
torticollo, lla s. y adj. aplicado a quien padece tortícolis

Reviscola, Matarranya!

2005-09-20T00:40:00.000+02:00

Foto musical de Los Draps

Mos queden ben pocs veïns,
el català va en abarques
i a més a més... "Vols comarques?
Matarranya en tres bocins!"
¿Què s'hi verà pels camins
si ningú no s'hi afanya?:
Matarranya?
Terra, riu i montanya...

No nya joves que mosseguen?
Adéu comarca?, adéu gent?,
adéu idioma dolent?,
adéu, adéu, que tots pleguen?
Les soledats s'amunteguen
i la tornada no enganya:
Matarranya?
Terra, riu i montanya...

Xut! Qui ha canviat la tornada?
El riu parla en català!,
la montanya no es desfà!
i la terra està habitada!
Los Draps, joventut irada,
els besnéts del Tio Canya:
Matarranya!!!!
Terra, riu i montanya!!!!

Els funerals d'antis més

2005-09-16T02:02:00.000+02:00

Brassens y la suya pipa en el fosal marino de Sète, el "Cimetière Marin" de Paul Valéry (belatro "sétois"). Manimenos, Brassens ba ser enterrau a'l remate en el fosal interior, clamau "du Py", chusto a'l canto d'el molto emozionant Espace Georges Brassens. Ben, la mosica y la letra orichinal.

D’un muerto toz els parients antis eban cumplius.
Cuan l’eban amortallau, diban a’ls conoxius:
“La tía Chuana ha moriu; si le cuaca a belún,
que se’n bienga ta plorar chuntos de mancomún”.
Per contra, güe els familiars tienen negras las fiels:
si pillan un calabret, se’l reserban ta éls.
É a causa d’ista ragón que, dende tiempo fa,
d’entierros no se’n bei ni aquí ni astí ni allà;
d’entierros no se’n bei ni aquí ni astí ni allà.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.

Ora els coches d’enterrar ban ascape al fosal
llebant-se-ne a’ls fallexius més luen de lo que cal.
Mesmo no tienen, pobrez!, el plazer de ninons
de beyer bels ereders chafant els cagallons.
Fa diyas uns fosalers que iban a més de zien
no feban més que pensar “Caba, enruna y amén”.
Cuan contra un árbel mediau se me ban estarnar,
en la illesia el finau estaba sin cargar;
en la illesia el finau estaba sin cargar.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.

Antis que bier-me enterrau de la traza més ful,
cuasi millor no tirar de nincho ni atabul;
cuasi millor ser cremau u afogar-se (prou, bai!);
u mesmo, molto millor, no aber de morir mai.
Que torne el tiempo pasau, one els muertos, redint,
diban al duelo “Prenez whisky con pippermint!”;
one, gastant més diners que tochos ñai per Viu,
moriban siempre toz, més ben que eban bibiu;
moriban siempre toz, més ben que eban bibiu.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.

Territorio nacional

2005-09-14T00:24:00.000+02:00

Foto sonora d'una d'aquelles celebracions "pujolenanohablaencastellanesques". (Bé, el so no és de cap enano)

Del Jarama al Manzanares,
territorio nacional;
allende El Pardo y Henares,
territorio de Pasqual.

Diu Esperanza al seu poble:
"Bons madrilenys, no patiu;
perquè este costat del riu
és espanyol, pur i noble.
D'Endesa no ix ni un sol moble
ni que el demanen els frares
agustins de L'Escorial:
del Jarama al Manzanares,
territorio nacional".

I Aguirre remata, encesa:
"Ni a Morata de Tajuña
-un lloc que ja és Catalunya-
se n'ha d'anar cap empresa.
Malfieu-vos de qui besa
tot sopant les vostres cares
i un 'Sic jo?' diu al final:
allende El Pardo y Henares,
territorio de Pasqual".

Alguns -a sou de Ferraz?-
li amollen que presideix
un gran Madrid amb escreix
que se diu "Comunidaz".
I Aguirre solta: "Paz! Paz!
La Tierra y los siete mares,
territorio nacional;
cualquier planeta de Antares,
país de Gas Natural".

Conzierto chuzón

2005-09-11T22:46:00.000+02:00

Foto mosical de la Ronda de Boltaña, con un trozet d'una de las suyas millors canzions

Cal que sepas, quiesta Inés,
que ñai per Estremadura
un misache caradura
que fa una llengua de tres.

Y, completant el "monstruario",...
Pero callem, que ubren traña
els rondadors de Boltaña
fent camín ta l'eszenario.

Ya beis tu qué compromiso
trasladar l'autuazión;
mira que plobe, copón,
en iste Balbastro griso!

No sé si isto tan tancau
fará soniu... Ah, que afinan!
Pos te diba que m'indinan
els amiguez... Qui ha plegau?

Mia-te tu, dentra y aspera
ta sentar-se aquel mayestro
que eba en costodias ben diestro
si charrabas llengua fiera.

Guarda tu qué fará si
"Baxando t'a escuela" siente.
¿Aplaude y ta él se miente?
¿No aplaude y se'n ba d'aquí?

Sigo. Viudas Camarasa...
¡Pere! ¡Puya aquí, ninón!
Inés... Ui! "Tiembla porrón"?
Ora sí. Te'l cuento en casa.

Homenots de la FACAO (coda): cinc contra un

2005-09-06T20:01:00.000+02:00

Els cinc homenots de la FACAO:
1 Castro, 2 Borrás, 3 Vallés, 4 Naval i 5 Hernández

L'un:
Sovint causa estralls a les granges d'aviram

La música:
"Cinc contra un"

La lletra:
Quan s'omple el xiringuito,
es desperta el "pakharitu".
Quan s'omple el xiringuito,
el "pakharitu" fa piu piu.
Piu piu piu pi pi pi piu piu,
piu pi pi pi piu piu,
piu piu piu pi pi pi piu piu,
a l'estiu tota cuca viu.

Tots anem a la platja
amb la canya de pescar.
Pica, pica, pica, pica "l'ançuelu",
bocaterrosa "todos al suelu".
Piu piu piu pi pi pi piu piu,
piu pi pi pi piu piu,
piu piu piu pi pi pi piu piu,
a l'estiu tota cuca viu.

Quin estiuet "s'avessina"
entre "almekhes" i petxines.
Balla, balla el ball del "pakharitu"
i canta, canta sense parar.
Piu piu piu pi pi pi piu piu,
piu pi pi pi piu piu,
piu piu piu pi pi pi piu piu,
a l'estiu tota cuca viu.

L'estiu s'està acabant
i el xiringuito s'està tancant.
Si no has sucat el "pakharitu"
estrangula una mica el... mico.
Escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
cinc contra un.

Escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
cinc contra un.

I un final (de les Pastorades de 2004 i 2005):
Si a vells volem arribar,
no hem de saltar-mos cap enta;
deixarem, per tant, la qüenta,
que ja é hora de dinar.
No nya res més que explicar
i res més no sentireu.
Aplaudiu-mos si voleu,
que acaba la Pastorada;
i, si l'heu trobat pesada,
faigau soroll i xiuleu.

Homenots de la FACAO (i 5): Ángel Hernández

2005-09-04T21:31:00.000+02:00

Fragment de l'article que Ángel Hernández, president de la FACAO, va publicar en "blavencià" (ortografia valenciana secessionista) al número de desembre de 2003 de la revista SOM, òrgan del GAV. Si punxeu sobre el fragment, també nya musiqueta.

¡Hernández, home, no vaigues
amunt-avall-puja-corre
amb Sentandreu i Latorre,
perquè és possible que caigues!
I, si més no, no te faigues
apòstol d'eixa tendència,
que un president perd presència
si, mostrant dents i queixals,
imita els seus historials
i se'n riu de la violència.

Chorche Paniello (soneteyau)

2005-09-01T03:55:00.000+02:00

Foto musical (cal un poquet de pazenzia) de Chorche Paniello (molto més choben que ora, no tos creigaz!)

Per Artieda te ba(i) beyer, Paniello,
y bam ablar de Cleto Torrodellas
-u d'els Cletos: un trallo y dos astiellas-,
y en guardo tres recuerdos con benzello:

ba(i) descubrir que tu ebas el martiello
que claba per Monzón prosas maziellas
-¡te piarem con bentigüeito armiellas
si quiers dixar la Feria antis de biello!-,

ba(i) descubrir que un nino d'Estadilla
podeba replegar mil apegallos
como qui saca a'l Zinca pedreguilla,

ba(i) descubrir que fas ben els estallos
cuan mos dibas: "Qui quier guardar la silla
que seiga onrau, encá que tienga fallos".

Homenots de la FACAO (4): Julián Naval

2005-08-26T16:22:00.000+02:00

Introducció de Mauricio Molho a la seua edició crítica del Fuero de Jaca (Saragossa, Escuela de Estudios Medievales, 1964)

¡Mira, Julián, que remiro,
llisco, tallo i escorcollo
l'edició del senyor Molho...
i el que pretens no ho albiro!
Dic jo que algun tiroliro
provençal del "trobar leu"
t'ha feit confondre la veu
com quan, fugint de la Norma,
presentes la Plataforma
amb Caja i amb Sentandreu.

Balbastro, Lo Grau, L'Aínsa...

2005-08-23T20:31:00.000+02:00

Foto musical (churaría que ye una cobla qui toca)

One ban ixes zagals?
Balbastro, Lo Grau, L'Aínsa...
y astí Boltaña s'esguinsa
como si fese siñals.

Como si mos indicase
que un diya esdebenidero
dará candeleta a'l biero
ta que enta Escalona pase.

Encá no han plegau els mals,
encá per Bielsa no é mayo,
encá está sin sangre el bayo...
One ban ixes zagals?

Homenots de la FACAO (3): Raúl Vallés

2005-08-19T09:15:00.000+02:00

Foto musical de Raúl Vallés (el "Himno de la Escuela Naval", com correspon -i la lletra-)

A Quintana (o a Sistac)
me'l tractes com si fos ruc,
i tu pies en un nuc
tres mil faltes de patac.
També redactes opac
per a gent de la Belgiqu';
i Carmen, en l'embolic,
te segueix a gust el joc
-amagant Moncada un poc-
de Bellmunt fins a Beric.

Silba zaragozana y encarrañada

2005-08-15T20:32:00.000+02:00

Zaragoza fa bellas añadas (u no, seguntes lo que se diz en ista silba)

Eba de l'año l'estazión florida,
florida no per flors,
antis per lo que flore con calors
a'ls que per caso fem bella sallida;
u siga, que eba agosto
-un mes que está pensau ta bel llangosto,
y no ta la Guineu-
cuan la Guineu, pansida,
ba ir enta Zaragoza;
y no perque querise bier la Seu
-l'esmo, si ñai retors, se me le boza-,
sino buscar llibrez en sobatida.
Le daba igual chicoz, grans u mediaus,
pero els queriba en llengua aragonesa
y, siñors,... la sorpresa!:
toz els puestos trancaus.
La Cálamo, l'Antígona y Central,
con güeito claus trancadas!;
y, súmmum de chanadas,
tamién la General!
Sí..., prou que ba trobar
ubierto el Corte Inglés
-"estante aragonés",
y bienga rechirar:
els Suenios y altros tres-.
Sí..., prou que ba trobar
ubierta la F(e)nac
-"estante de turismo", achoca y... crac!,
l'espalda t'has d'asclar
ta bier pe'l rinconet
solenco el Prenzipet-.
Y ban acabar duelos
ta Guineu cuan dixaba la zaguera,
que chusto a l'altra azera
ie benden carambelos.
Ba mercar un adoquín,
ba desfer l'embolico
y a'l papel del lamín
ba leyer, ba leyer... "Chufla, mañico"!
Y é ta yo disencusa no almitida
que "eba de l'año l'estazión florida".

Homenots de la FACAO (2): Jorge Borrás

2005-08-10T21:24:00.000+02:00

Foto falangista sonora i resposta amb gest "falangista"
NOTA: On se sinte "Tú te nos vas", quedaria millor "Tú, Borrás, te nos vas del partido"

"Nosotros no pertenecemos a ningún partido político... Nosotros somos... Nosotros pedimos... Nosotros no estamos... Nosotros no falsificamos... Nosotros no compramos... Nosotros no simplificamos... Nosotros..." (Jorge Borrás, firma de l'Associació Cultural Lliterana “Lo Timó” -ara-, firma d'una Falange -fa cinc anys- i firma d'una altra Falange-fa sis anys-)

Baixo al riu, aparto canyes
i... , Borrás, no t'entenc molla:
dius que has canviat de cadolla,
però en "Nosotros" te banyes.
Els tolls -per això t'enganyes-
són d'aspecte similar;
ara bé, quan vas a un bar
i a la pell tins gotes retxes
de "Nosotros", jous i fletxes,
¿què te diu la gent del PAR?

Sin de notizias d'Antón Lleonardo Collada

2005-08-09T20:27:00.000+02:00

Foto musical (cal punchar en o puntet d'a zaguera d'as cuatro canzions: La Tronada de La Ronda de Boltaña)

Un "amplo mar" que soneya,
y que costas griegas baña,
els rondadors de Boltaña
mos trayen de l'Edat Meya.
Y tu, Toni, ixa epopeya
l'has contau, y ara... ¡chitón!:
sin de notizias d'Antón.

Beluns em feito El biache
amagaus en la nau Guara,
y, ya beis!, mos tiens encara
aguardant nuebo mensache.
No se puet ser personache
-Toño, Lluis, Chorche u Ramón-
sin de notizias d'Antón.

Mos darás segunda parte,
per cuentos u per rapsodias,
u a l'inte ñabrá costodias
dica que cadielle l'arte.
Almogabars ñai per Marte
que enduran, luen d'Aragón,
sin de notizias d'Antón.

Homenots de la FACAO (1): Héctor Castro

2005-08-08T22:47:00.003+02:00

Foto musical (cal tindre uns minutets de paciència / cal tenir uns minutez de pazenzia)

Héctor, que sigues filòleg
i que no n'entengues res
de Tagliavini i Valdés
més que savi te fa ufòleg.
Ara bé, escriure un apòleg
"lliterari" en lliterà
i premiar-te'l amb ta mà
és de tan disPAR saviesa
que "Lo Timó", per puresa,
de l'accent se desprendrà.

Pastorada de pastorades a Benavarri

2005-08-05T00:26:00.002+02:00

Cartell musical (L'arrastrat, dels Palitrocs de Benavarri, interpretat per Hato de Foces)

Breu història

La Pastorada de Benavarri és una més de les moltes que nyeva a molts llocs de la Ribagorça i de la Llitera als segles XVIII i XIX. A principis del segle XX se va anar perdent el costum de representar-les, però al 1954 a Benavarri se va recuperar esta tradició que s’eva perdut cap al 1920. Des de llavors, el 8 de juny, després de la processó i la missa, se recita davant de la imatge de Sant Medardo la Pastorada nova de cada any. Encara que des dels anys 80 s’ha reprès a alguns altres llocs la tradició de representar pastorades, podem dir que la de Benavarri és l’única que pot celebrar 50 anys de continuïtat.

Estructura de la Pastorada

La Pastorada és una xica peça teatral: l’amo d’un ramat d’ovelles i el pastor que en tine cura se retroben a la plaça Major de Benavarri i comenten en vers les anècdotes que han passat al lloc durant l’any precedent i, si convine, també se comenten els esdeveniments mundials. Algunes parts de l’obra són fixes: brindis, lloances al sant, comiat...; però tant el text d’eixes parts com el de les anècdotes és nou cada any. I, sobretot, és un text secret fins al dia 8 de juny; d’astí que un dels encants de l’acte siga descobrir qui del lloc “ix a la Pastorada”.

Cinquanta anys de Pastorada

En motiu dels cinquanta anys de pastorades (1954-2004), se representarà el dissabte 20 d’agost una “Pastorada de pastorades” en textos procedents de tots els anys passats i comptant en actors que l’han interpretat en diferents moments de la història. Així mateix, se publicarà un llibret, que estarà a la venda a partir del dissabte 20, en tots els fragments recitats a la “Pastorada de pastorades”.

El futur de la Pastorada de Benavarri

AMO:
Fa un any que no sentim la Pastorada,
fa un any que els palitrocs no hem vist llucir.
Com sempre, bé ha calgut toda una anyada
per podre tornar a tindre avui ací
els totxos de madera ben pintada
i els versos que entre bromas hem de dir.
Si algun any mos faltessen las dos cosas,
seria com si un ram no tingués rosas.

Els palitrocs sempre voldran ballar
els joves, si mos queda població;
però, si more el nostre català,
¿qui a la plaça estarà d’espectador
per sentir narracions que no entendrà?
¿I qui voldrà fer d’Amo i de Pastor
recitant versos d’una llengua morta
que un atre temps va tindre vida forta?

Segur que Sant Medardo per molts anys
aidarà perquè vigan gent i llengua,
si comprenem que està en las nostras mans
intentar que no nyaiga cap més mengua.
I deixem estas cosas importants
(qui no ho ha entès, difícil que ho entenga),
que toca començar a contar la història
de las feitas que el temps deixa en memòria.

(De la Pastorada de 2005)

La Pastorada de 2004

La Pastorada de 2005

Algunes explicacions sobre els usos lingïístics a la Pastorada

Chobillo de don Manuel Fraga Iribarne

2005-08-04T00:33:00.000+02:00

Foto mosical. A cucha, Francisco Franco; en o zentro (churant os Prenzipios Fundamentals), Manuel Fraga

Qui ha dixau el protocolo?
Don Manolo.
A qui le han baixau la paga?
Pos a Fraga.
Qui no é Dios y é güeso y carne?
Iribarne.

Un enfuelgo els carrers guarne
dimpués d'un camín ben llargo:
"Ha salliu del zaguer cargo
Manolo Fraga Iribarne!!!".

Un clasico que no i podeba faltar (La Trinca, "Alça Manolo!" y... a ascuitar!)

Y la lletra

Chávez, Chaves, Chávez, Chaves, Chávez...

2005-08-03T02:13:00.000+02:00

Hugo Chávez: cara-de-pau (caradura, en portuguès)

Foto musical (11. Shabes Shabes 1:54)

Ricardo Chaves: per la cara!

Foto musical (en fitxer zip)

SEXTA-FEIRA
No fim da tarde de sexta-feira,
se o tempo não mudar,
nos bares da cidade inteira
as coisas vão rolar.
Aí quem ficar de bobeira
por certo vai dançar
e pode ter um final de semana
sem ter nada pra contar.
Toda menina que quer namorar
sexta-feira vai rodar;
o cara-de-pau que só quer paquerar
sexta-feira vai rodar;
o cara-de-pau que só quer descansar
sexta-feira vai rodar;
até quem casou e não quer se acomodar
sexta-feira vai rodar.

Entre els dos no dubto guaire:
Chávez queda descartat,
perquè mantine amistat
amb un cert caiman manaire.
I és que, quan sinto la flaire
d'un castrisme qualsevol,
tota l'ànima me dol
i se fa bocins el dia;
o siga, que he feit la tria:
per a Ricardo ix el Sol!

Non è un affare di soldi, ma di lire

2005-08-02T01:05:00.000+02:00

Foto musical

Detto da Romano (Marcello Mastroianni) nel film Oci Ciornie -1987- (Ochi neri, Os güellos negros, Els ulls negres, Les Yeux noirs, Ojos negros, Dark Eyes):

"Ho vissuto ogni giorno come se fosse una parodia, una cattiva imitazione. Ho avuto tutto e nulla: né una vera casa, né una vera famiglia, né anche mia figlia, che ci somigliamo come due gocce d'acqua. Non mi ricordo di niente. Se morissi a questo momento ed il Padre Eterno mi dicesse "Romano, che cosa ricordi della tua vita?"... La ninnananna che mia madre mi cantava quando ero piccolo... Il viso di Elisa nella prima notte... E le nebbie della Russia."

Eppure io, io...
come se fosse adesso mi ricordo:
maitinada en el río,
fuyida sin somordo,
árbels que tallará el progreso sordo,

y els mosicos chitanos,
y aquel bidre que mai no se crebaba,
y els baños italianos,
y el cocho que enzetaba
el tremolar d'una pasión eslaba.

Anna, llarimas rusas;
tu, Romano, y el tuyo torno presto;
ta Elisa, disencusas
-"a denguna altra he quiesto"-,
creyent-te que la bida fará el resto.

Y, Romano, la bida...
la bida é cosa molto esllisadera,
é un barco -la pudrida!-
an ña belún que espera
y belaltro que plora cuan remera.

"Que mos coneguen tots!"

2005-07-31T14:58:00.000+02:00

Foto musical (Chariots of Fire?)

Rudi destacó que con la inauguración de la sede de Tamarite [del PP] se da un importante paso hacia delante, “para certificar nuestra presencia en esta comarca”.

Luisa Fernanda Rudi als lliterans
gira visita en plenes vacacions,
tot perpetrant allà inauguracions
com les que feva Paco amb els pantans.

Amb la benedicció dels capellans,
la seu pepera naix entre ovacions
i Rudi fa unes breus declaracions:
"Que mos coneguen tots els comarcans!".

"Ja els coneixem -comenten fluix alguns-;
al món ribagorçà... que en són de fins!,
en saben més de llengües que els mossens!

Si tot fos com L'Estall -llocs buits i bruns,
runes de català sense veïns-
feliç viuria el gran Toni Lagüens."

José Antonio Lagüens, portaveu del PP ribagorçà: "En La Ribagorza sólo hablan catalán los catalanes".

Dézima ferborosa y francholina

2005-07-29T00:13:00.000+02:00

Foto musical

Yurena, antes Tamara, quiere volver a triunfar

Tamara-Ámbar-Yurena,
Deus vobiscum, en gutiámbar;
Yurena-Tamara-Ámbar,
birchen triple, gratia plena.
Si un altro nome d'eszena,
Ámbar-Yurena-Tamara,
nezesitaz dimpués d'ara,
que tos clamez Francha imploro
ta que toz digan a coro:
"La Francha resiste encara!"

Seguidilles de don Baldragas

2005-07-28T00:38:00.000+02:00

Vos vull contar la història
de don Baldragas.
Si algú ja la coneix,
coneix la Franja.

Va nàixer a Vall-de-roures,
Areny o Fraga:
"I cent generacions
han feit ma casa!".

És ell l'únic que vine
de bona raça:
"Aquell teniva el iaio
a una altra pàtria".

La "pàtria" forastera
comença clara:
"Allà on jauen les bogues
de la contrada!".

Baldragas és tan pur
que prou se'n vanta:
"Conec des que eva xic
la llengua plana!".

És clar que vol la llengua
ben batejada:
"La cosa que parlem
no és catalana!"

És clar que va a la ràdio
i no la parla:
"Jo hi parlo en espanyol,
açò és Espanya!".

És clar que és regidor
en llengua estranya:
"Al nostre Ajuntament
se parla en plata!".

És clar que parla fi
amb sa canalla:
"La dona és de Candasnos,
cal respectar-la!".

És clar que sap com cal
fer l'ensenyança:
"Mostrar la nostra llengua?,
llengua alemanya!".

És clar que tot sovent
diu a la Plaça:
"La meua llengua more,
quina desgràcia!".

I ací acaba la història
de don Baldragas.
Ara la coneixeu,
açò és la Franja.

Les Seguidilles de Lecinyena en midi. Si voleu cantar, l'ordre per cantar els versos de cada estrofa és 1r, 2n, 2n, 3r, 4t, 3r, 4t

As Seguidillas de Leziñena en midi. Si queriz cantar, l'orde ta cantar os bersos de cada estrofa é 1º, 2º, 2º, 3º, 4º, 3º, 4º

Cuatro cosetas (ditas con la zella en Arkada)

2005-07-27T00:17:00.000+02:00

A canzión Aragón / La cançó Aragó

A letra d'a canzión / La lletra de la cançó

Primera: charraz de fabla
cuan a Fraga, é ben sabiu,
fez catalán de corriu
cual Machinet con la tabla.
Francis, Hugo, Buil y Ramos:
melampos furtamarchamos.

Segunda: d'els cromañons
no teniz que dir-ne mal;
digaz-ne d'el neanderthal,
d'el que els cuatro soz uns clons.
Ramos, Francis, Hugo y Buil:
buenos cantals ta el branquil.

Terzera: me fez redir;
¿"Aragón ye nazión" cuela
y "Aragó és nació" amuela
perque é molto fragatí?
Buil y Ramos, Francis y Hugo:
iste?, panto; aquel?, tarugo.

Cuarta: no ñai més bersez,
que ni siñora ni mula
no me fan la rima chula
y furos tos posarez.
Hugo, Buil, Ramos y Francis:
no ñai faltada con "-anzis".

Himne oficiós de la FACAO

2005-07-26T00:12:00.000+02:00

Una manifestació de la FACAO a Saragossa amb Democracia Nacional.
Una manifestazión d'a FACAO en Zaragoza con Democracia Nacional.

Música i a cantar / Mosica y a cantar

Que nyaiga Llei de Llengües no pot ser!
No pot ser!
Que nyaiga tres idiomes no pot ser!
No pot ser!
Que siguen els tres dignes no pot ser!
No pot ser!
Fem manis amb els fatxes?
Això sí que pot ser!

El curaçao,
el curaçao,
el curaçao inspira idees de FACAO.

El curaçao,
el curaçao,
el curaçao inspira idees de FACAO.

El curaçao,
el curaçao,
el curaçao inspira idees de FACAO.

Fem manis amb els fatxes?
Això sí que pot ser!

Lalà lalalalà,
no pareixem ja una secta;
lalà lalalalà,
perquè som mig centenar.

Lalà lalalalà,
esta cançó no és perfecta;
lalà lalalalà,
en castellà cal cantar.

Els tanques al carrer u els tanques en el bar?

2005-07-24T21:12:00.000+02:00

A bier si l'aclaram:
¿els tanques a'l carrer
u els tanques en el bar?

Mos dize Boadella
que é molto menister,
sacar bieras granizas
de pubs, bars y cafés.
Yo l'he entendiu prou claro:
els tanques?, a'l carrer.

Leyent, me trobo lluego
guardias munizipals
que fican a'ls baretos
els carros militars.
Que el sepan els pistolos:
els tanques?, en el bar.

Dimpués mos torna a dir
usía el coronel
que cal paseyar bieras,
de a litro, si puet ser.
Sallgam con aigua d'ordio:
els tanques?, a'l carrer.

Y, per si isto ha siu poco,
mos multan si mostram
per plazas de Nabarra
els pánzers de l'Irak.
Ya ñai aparcamiento:
els tanques?, en el bar.

A bier si l'aclaram:
¿els tanques a'l carrer
u els tanques en el bar?

Fray Josepho

2005-07-22T18:01:00.000+02:00

És un frare que creu que el gai és tifa,
que a la SER qualsevol programa atufa,
que Espanya no mereix portar cap llufa
i que és art català el de l'enganyifa.

És un monjo abstemiós -no sé si esnifa-,
encisat pel Nadal -"¡La fe s'arrufa!"-,
martell de disidents -"Si encenc l'estufa..."-,
misogin ferm -patir-lo no és tarifa?-.

Amb rítmics peus i alguna sinalefa,
la ploma d'este llec mai s'escarxofa
si pot traure la fel i dir: "Me'n befo".

I, encara que els guarnisca de sanefa,
els versos, saltirons de vil baldofa,
mos mostren que és un carca Fray Josepho.

No te'n faigas, Rubalcaba

2005-07-21T17:01:00.000+02:00

"Yo es que te pego, leche, que te pego!",
diz embotau el rei de l'abelleta
entre que bandoleya la maneta
con trazotas d'amante en el buñego.

Y en Chile bel dreitano plega lluego
a fer gala de rasmia pinocheta
mirant d'esboldregar la fiera jeta
del fato que ta Augusto no fa el chuego.

La custión é chirar sin fin la taba
ta que siempre el "rezibe" caiga chusto
en meyo d'una cara sozialista;

per ixo, no te'n faigas, Rubalcaba,
si estarnar-te han queriu la cara a gusto:
es cara de soziata?, l'amenista.

Jesús Moncada

2005-07-20T07:05:00.000+02:00

Camins on nyeva matxos dia i nit,
matxos que adés tibaven sirgues muts,
sirgues que arrossegaven vells llaüts,
llaüts que transportaven el lignit,

lignit que l'Ebre duva en un sentit,
Ebre que s'ensopiva en els assuts,
assuts que avui ja són pantans crescuts,
pantans que dels camins n'han feit oblit;

oblit que Nelson fa que s'esvaïsca,
Nelson que viu records a dins d'un llibre,
llibre que del passat diu vida densa,

passat que empeny perquè l'idioma vibre,
idioma que un Jesús escriu i arrisca,
Jesús que eva Jesús i és Mequinensa.

"Se respetará, aceptará y no se restringe el uso del chapurriau... aunque..."

2005-07-19T02:11:00.000+02:00

A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.

¿Que viu a La Codonyera
l'estudiós Artur Quintana
i diu, ves quin tarambana,
que és llengua catalanera?
A jo que me deixe en pau,
que jo sé com s'ha de dir.
A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.

¿Que els mestres diuen ben clar
que per aprendre matèria
no convé llengua poc sèria
i hem de parlar en castellà?
Molt bé; només pel sarau
la llenguota ha de servir.
A l'Estudi del Mesquí
natres parlem "chapurriau",
i qui ho nega és un babau
que té ben buido el tupí.

Morir per l'ideyal

2005-07-18T00:23:00.000+02:00

Brassens de nou. Ací teniu la música.
Brassens de nuebo. Aquí teniz a mosica.

Morir per l'ideyal, la ideya é sobrebuena;
qué sofoco, mozet, per no aber-la teniu!
Els que en ixo han estau, infinita cadena,
gritant "Dica morir!" enzima m'han cayiu.
Tanto me ban gritar, que, fent del pasau cuenta,
fico els miyos bersez a chornal d'ixa fe.
Con una salbedat; si no, isto no puet ser:
Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerte lenta
puestar, si é muerte lenta.

Pensant que no ñai pas periglo en qui s'espera,
im enta el més allá paseyant pe'l camín;
pos, si el trango forzam, puestar que uno se muera
per ideyotas que se morirán maitín.
Morir tristura da, pero lego s'abienta
si cuan plegam a Dios podem berificar
que en las ideyas, co, mos bam entibocar.
Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta;
puestar, si é muerte lenta.

Crisóstomos bierez que a'l martirio mos lleban,
pero éls continan prou con bida per astí.
Morir per l'ideyal, si beluns no el sabeban,
é la suya ragón ta eternament bibir.
Ixos suplantarán, si siguen ixa espienta,
lluego a Matusalén en la lonchebidat.
Ta yo que se dirán, si están en soledat:
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta
puestar, si é muerte lenta."

Sectas ñai per astí que mos reclaman fuerte
ta que enta el paredón per ideyas baigam.
Y salle la custión ta els que im dica la muerte.
Morir per l'ideyal? Sí, ben; de cuál ablam?
Y como iguals son toz, u fan traza parienta,
cuan els beye benir con banderoz ben pinchos,
dudant, l'espabilau, chira alredol d'els ninchos:
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta;
puestar, si é muerte lenta."

Si calguese només que ñabese barucas
ta que cambiase el mon, ta tenir-lo apañau;
dimpués d'ixos "Luitem!" que fan cayer pelucas,
a un mon como un Edén ie abríam ya plegau.
Pero, bienga atrasar l'inte en que tot s'asienta,
els dioses tienen set de muerto renobau
y astí está el mal, el mal, siempre recomenzau.
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta
puestar, si é muerte lenta."

Toz els trafucadors, busatros chent charraire,
ya tos podez morir con prisa si querez;
pero a la buena chent no mos incordiez guaire:
alto u baixo, bibir mos cuaca a toz, chiquez.
La muller de la falz no pasa ni una chenta
sin comer-se a beluns, no le cal aduyar.
Danzes de muerte, prou!, solez querem danzar.
"Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta
puestar, si é muerte lenta."

I ací, la lletra original.
Y aquí, a letra orichinal.

Ràbia Positiva

2005-07-15T00:07:00.000+02:00

A les parets
s'obre el teló
i s'escriu un nou guió

La Ràbia, per un preu mòdic,
proposa Un altre camí
i diu -no sé què vol dir-
que fan "hardcore melòdic".
Per ràdio i per tub catòdic,
mos diran estos xiquets:
A les parets
s'obre el teló
i s'escriu un nou guió

No canten dels sants els goi(g)s;
però, per poc que ho parega,
jo asseguro a qui no ho crega
que són de sucre estos nois.
I, com que són un poc roi(g)s,
taguegen fort els seus drets:
A les parets
s'obre el teló
i s'escriu un nou guió

No deixez morir a mía boz, Ánchel, Raúl, Xavier, José Antonio...

2005-07-14T00:22:00.000+02:00

Ixa boz tamién é mía,
encara que no la charre,
y per molto que desbarre
cuan escrigo poesía.

Y el digo ben orgulloso,
perque creigo en la banqueta,
de tres garras, chicoteta,
que fan Aragón goyoso.

Si s'escunza que la fabla
se mos rompe per la inquina,
el banquet cruixe y s'inclina
y del fuego se fa tabla.

Orgullo y filolochía
no fan buen recau d'abiento;
fez-tos iste pensamiento,
que ixa boz tamién é mia.

Trompetes de fames totals

2005-07-13T00:03:00.000+02:00

Música i... a cantar! / Mosica y... a cantar!

Viuiva jo apartat de festes i tiberis;
serè, contemplatiu, com fan als monasteris.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.
Els amics assenyats han sabut fer-me entendre
que a l'home del carrer ma vida eva de vendre
i que, per no tombar en un oblit complet,
deueva anar contant fins el més xic secret.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Ben lluny de contencions, silencis necessaris,
¿caldrà que, per raons de jocs publicitaris,
vaja contant amb qui, i en quina posició,
me dedico a l'estupre i la fornicació?
Si faig públics els noms, quantes Santes Bernardes
seran ràpidament les porques més petardes!,
quants grans amics veré mirar-me de gairó!,
quants bous dispararan contra mi el pistoló!

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Passant d'exhibicions, tancat sense frontisses,
tinc unes actituds guairebé malaltisses
i no ensenyo els meus picarols reproductors,
si no és a les amants o també als meus doctors.
I ara, per desfermar soroll i escandalera,
he de tocar el tambor fent servir ma manguera?;
ara l'he d'ensenyar més ostensiblement?,
com fa un escolanet amb el Sant Sacrament?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Una dona afamada, i que sovent me deixa
fer-li quatre refrecs al seus jardins amb reixa,
prou me va encomanar, sobre uns sofàs ben cars,
bestioles com mosquits, però molt més vulgars...
I ara, per fer merder, per podre guanyar fama,
¿he de tacar l'honor de l'esmentada dama
cridant des del teulat i a les televisions:
"Per la Ministra tinc ladilles als collons!"?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Encara rai -per Déu!- que visco en harmonia
amb mossèn Delavall, xantre de canongia:
ell se fa l'indolent, i jo sic el dolent;
ell me deixa dir "cony", per mi pot dir l'"amén".
I ara, d'acord amb ell, ¿diré que una vesprada
vaig trobar-lo amorrat al pou de ma estimada
cantant un Laudes dolç, mentre ella amb les dos mans
buscava santament pulces de capellans?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

¿Amb qui -me cago en tot!- muixaré la titola
per tal que poc després la Fama vinga sola?
¿Caldrà, de tant en tant, que un afamat pendó
se pose al mateix lloc on tinc el guitarró?
Per excitar la gent i la premsa rastrera,
qui me voldrà deixar que puge al seu darrera?
¿I qui me deixarà, tenint-me compassió,
el mont de Venus seu per fer d'escalador?

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

¿I si fos molt millor, per fer sonar trompetes,
que jo fes, com fan molts, la vida dels marietes?
¿I si mogués el cul com les xicotes fan:
cap ací, cap allà, i mariconejant?
Però, pel que jo sé, tampoc això aprofita
als pobres maricons que ajunten tita amb tita;
la seua glòria, en fi, no hi guanya guaire més:
obrir tots els forats avui ja no val res.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Un cop he feit el tomb dels trucs més remarcables
que per fer-se famós són ben recomanables,
preferisco seguir tancat entre parets
i gratar-me el panxot fent el blog dels versets.
Si a la gent li fan goig, n'escriuré tants com siga;
i si no en volen més, ja no cal que n'escriga.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.

{Tornada:}
Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

La lletra original, ací / A letra orichinal, aquí

Dézima cretense

2005-07-12T00:08:00.000+02:00

Juaristi y Arcadi Espada,
s'han iu els dos d'escursión
ta trobar repercusión
a la suya gran cruzada.
Ta tenir-la asegurada,
en la FAES han ablau.
Y, ablant, ablant, han contau
que ablar cuasi no podeban,
y ta yo que parixeban
un cretense duplicau.

"Juan vio el número de los redimidos"

2005-07-11T02:41:00.000+02:00

Nya cançons que, va de veres,
soletes van comentant
certes notícies peperes
si canviem "Josep" per "Juan".

Estigo como mai

2005-07-10T02:53:00.000+02:00

Estigo como mai m'eba trobau,
tan ben que, entre barucas de bersez,
m'atribo a fer un soneto, sí, chiquez,
con música d'Ochoa aquí al costau:

"Els que guerra asobent m'han procurau
y ya me ban creyer feito trozez
con yo s'han trafucau, prou que el beyez;
estigo como mai, ixo ha pasau."

Ascuito ixas palabras y m'animo,
y pienso que, anque baigan criticant,
no el faigo pas tan mal cuan bersos rimo,

ben que l'aragonés ribagorzán
s'escapa contra més me ie aproximo.
Y prou, que iste soneto está acabant.

Estrambote:
Els cucos charrarán;
sí, Diago, no mos sallgas fuyidero,
que Elíades te'l diz ben esclatero.

Corrandes (amb tornada) del peu ranquet

2005-07-09T03:01:00.000+02:00

Dansants de palitrocs (amb catxirulo) i actors de la Pastorada: AMO (a l'esquerra, barret amb cintes) i PASTOR (a la dreta, barret sense cintes). Benavarri, anys 50.
____________________________
Danzantes de palotiau (dan cachirulo) y actors d'a Pastorada: AMO (á cucha, somrbrero dan zintas) y PASTOR (á dreita, sombrero sin de zintas). Benabarri, añadas 50.

Va inventar Jorge Manrique
alguna "copla quebrada"
amb molt art i molt palique;
i a la nostra Pastorada,
a peu ranquet (no és cap pique),
se va escriure una tornada.
Ranca o coixa, eixa girada
bé la puc aprofitar:
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.

¿A la Franja, i no faig broma,
tenim micros embruixats
que mos fan canviar d’idioma
quan nya més de quatre gats
fent del corcó una “carcoma”
i “agujeros” dels forats?
¿Mos creurem més refinats
si parlem en castellà?
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.

Mos anuncia Federico
que quan passe el mes d'agost
Ussía, oi que bonico!,
farà que el vi siga most,
que Carod siga "mañico"
i el Pol Sud siga "no frost".
Post-franquisme de poc "post"
per la ràdio difondrà.
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.

A Francha amaga parlaches;
Ussía, feitos cutianos;
pero bi-ha camuflaches
que no ie son parellanos,
que recreyan personaches
sobrios u calamocanos.
Os chemecos no son banos
si sirben ta protestar.
Qui camina china-chana,
fendo camín sin parar,
plega siempre allá an le agana.