Rimat / Rimau

divendres, de setembre 30, 2005

"Alcampell, mala pell" (Y buena chent tamién, no tos alticamez.)

Josep Antoni Duran i Lleida
Josep Antoni Duran i Lleida, naixiu a Alcampell (la Llitera, la Francha) y autual líder d'Unió Democràtica de Catalunya, partiu coaligau con Convergència Democràtica de Catalunya

Els bersez rezitaus

ÉL:
Bien ta aquí, quirrina, atenta:
diz que ayere en Catalunya
ban dixar-se pelo y uña
dica quedar-se sin chenta.

ELLA:
Ya el sé prou, per l'Estatuto;
pero tot ba acabar ben.

ÉL:
Con bels problemas tamién.

ELLA:
Charra claro, troz d'ixuto!

ÉL:
Pos que, a'l remate, Durán,
cuan l''alcuerdo s'eba preso,
ba llebar, ta fer bel mueso,
recau de carbaza y pan.

ELLA:
Ta que minchasen? Y qué?
No te parix buena traza?

ÉL:
Prou que sí, si la carbaza
ese siu de rabiqué.

ELLA:
Bai, no t'apercazo pon.

ÉL:
Pos que el mueso el ba fer él
demandant que en el papel
ie estase la relichión.

L'eba dito altra chornada
y firme el ba mantenir
dica que ba conseguir
ficar-ie ixa carbazada.

ELLA:
Talment ora sentirem:
"Si els Països Catalans
em de fer-los con 'durans',
la Francha no la querem".

dimarts, de setembre 27, 2005

El testament

Brassens i Joha Heymman ('Püppchen')
Georges Brassens et Joha Heymman ('Püppchen'), dont il a eu l'honneur de ne pas lui demander sa main. C'est à dire, qu'ils se sont toujours aimés, mais sans qu'il l'ait jamais epousé.

Ací està la cançó original, la lletra original i una sorprenent versió cantada pel mateix Brassens en castellà.

Els versets recitats

Estaré tan trist com un salze
quan Déu me diga fent l'amic:
"És el moment; apura el calze,
ves allà dalt, mira si hi sic".
Llavors, del cel i de la terra
faré un comiat trist i dolgut.
¿Encara lluca per la serra
el roure o pi del meu taüt?

Si cal que vaiga al cementeri,
prendré el camí de les Mencions;
veré la Torre Santiveri,
deixaré el món a reculons.
Me banyaré a Boca la Roca,
encara que no siga estiu;
covaré els ous com si fos lloca
del galliner de Talorriu.

Abans que puga dir floretes
a guapes dones de l'infern,
seré espeleòleg de faldetes
d'eixes que escalfen a l'hivern.
Diuint "m'estima"-"no m'estima",
esfullaré els meus crisantems:
no vull corona retxa o prima
quan el meu cos se'n vaiga als fems.

Vull que la viuda de ma casa
no se depile en tot un any,
que a mi les viudes cama rasa
m'agraden menys que un bon xampany.
Al cap d'un any ja pot casar-se
amb un xicot escanyolit
a qui li vaiga bé posar-se
els meus calçons i el meu vestit.

Que ell s'engoïsca de ma dona,
que ell de tot se'n faiga l'hereu;
però que no -no és cosa bona-
que no se faiga dir Guineu.
Encara que jo siga noble,
encara que jo sic tranquil,
si don Guineu li diu el poble
seré el dolent de Cantervil'.

Ací jau una fulla morta,
esta és la meua voluntat;
podeu decorar-me la porta:
amb un "Guineu ja l'ha palmat".
He mort sense odi, ni una engruna;
teniva ganes d'un nou llit.
Ve-te'm a la fossa comuna,
fossa comuna de l'oblit.

divendres, de setembre 23, 2005

Charrada matrimonial (u patrimonial)

Claustro de Roda d'Isabena
Foto mosical. La canzión que cuasi totas (u totas, per lo simbolico d'el llugar) las obras sacras que ora están en Lleida abrían de cantar dentrant en ixe claustro de Roda. Manimenos, ya diz Calvera que no.

Els bersez rezitaus

ÉL:
Bien ta aquí, quirrina, ascuita:
diz que de Lleida el bisbau
mos dará d'arte un grapau
llebau al chespe en la luita.

ELLA:
Ai qué goyo! Quiers matollos
ta el golloto d'el pochón?

ÉL:
No, si a Balbastro u Monzón
em de mirar torticollos.



Nota: Las parolas en royo son totas d'el repertorio de Francho Rodés incluyiu en el Bocabulario Monegrino (Rodés, Maza y Gavín, Publicazions d'o Consello d'a Fabla, Samianigo, 2005) y no están cuaternadas ni en el "Dizionario" d'Andolz ni en el "Vocabulario" de Martínez Ruiz.

quirrina voz para llamar a las ovejas y a otros animales
grapau m. puñado, lo que cabe en una mano
llebar al chespe expr. tratar las cosas descuidadamente
golloto m. ojal
torticollo, lla s. y adj. aplicado a quien padece tortícolis

dimarts, de setembre 20, 2005

Reviscola, Matarranya!

Los Draps
Foto musical de Los Draps

Mos queden ben pocs veïns,
el català va en abarques
i a més a més... "Vols comarques?
Matarranya en tres bocins!"
¿Què s'hi verà pels camins
si ningú no s'hi afanya?:
Matarranya?
Terra, riu i montanya...


No nya joves que mosseguen?
Adéu comarca?, adéu gent?,
adéu idioma dolent?,
adéu, adéu, que tots pleguen?
Les soledats s'amunteguen
i la tornada no enganya:
Matarranya?
Terra, riu i montanya...


Xut! Qui ha canviat la tornada?
El riu parla en català!,
la montanya no es desfà!
i la terra està habitada!
Los Draps, joventut irada,
els besnéts del Tio Canya:
Matarranya!!!!
Terra, riu i montanya!!!!

divendres, de setembre 16, 2005

Els funerals d'antis més

Georges Brassens
Brassens y la suya pipa en el fosal marino de Sète, el "Cimetière Marin" de Paul Valéry (belatro "sétois"). Manimenos, Brassens ba ser enterrau a'l remate en el fosal interior, clamau "du Py", chusto a'l canto d'el molto emozionant Espace Georges Brassens. Ben, la mosica y la letra orichinal.

Els bersez rezitaus

D’un muerto toz els parients antis eban cumplius.
Cuan l’eban amortallau, diban a’ls conoxius:
“La tía Chuana ha moriu; si le cuaca a belún,
que se’n bienga ta plorar chuntos de mancomún”.
Per contra, güe els familiars tienen negras las fiels:
si pillan un calabret, se’l reserban ta éls.
É a causa d’ista ragón que, dende tiempo fa,
d’entierros no se’n bei ni aquí ni astí ni allà;
d’entierros no se’n bei ni aquí ni astí ni allà.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.


Ora els coches d’enterrar ban ascape al fosal
llebant-se-ne a’ls fallexius més luen de lo que cal.
Mesmo no tienen, pobrez!, el plazer de ninons
de beyer bels ereders chafant els cagallons.
Fa diyas uns fosalers que iban a més de zien
no feban més que pensar “Caba, enruna y amén”.
Cuan contra un árbel mediau se me ban estarnar,
en la illesia el finau estaba sin cargar;
en la illesia el finau estaba sin cargar.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.


Antis que bier-me enterrau de la traza més ful,
cuasi millor no tirar de nincho ni atabul;
cuasi millor ser cremau u afogar-se (prou, bai!);
u mesmo, molto millor, no aber de morir mai.
Que torne el tiempo pasau, one els muertos, redint,
diban al duelo “Prenez whisky con pippermint!”;
one, gastant més diners que tochos ñai per Viu,
moriban siempre toz, més ben que eban bibiu;
moriban siempre toz, més ben que eban bibiu.

One están els entierros pasaus?,
els carros toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos, toz fuscos
d’els nuestros lolos
que botiaban en zien mil foraus?,
els chicoz mortallons, mortallons, mortallons, mortallons
ronchos cual bolos?
Cuan ñeba ereders ben regostaus,
el mosen, el fosaler, l’escolano, els somers prou se
n’iban pifolos.
No digam “Ixo rai!”,
que están acotolaus
els polius fu, fu, fu, fu, fu, funerals d’antis.
Ya no se’n bierá mai,
y é triste que entre els praus
no ñaiga enterradors, ferraduras y claus.

dimecres, de setembre 14, 2005

Territorio nacional

Esperanza Aguirre
Foto sonora d'una d'aquelles celebracions "pujolenanohablaencastellanesques". (Bé, el so no és de cap enano)

Del Jarama al Manzanares,
territorio nacional;
allende El Pardo y Henares,
territorio de Pasqual.


Diu Esperanza al seu poble:
"Bons madrilenys, no patiu;
perquè este costat del riu
és espanyol, pur i noble.
D'Endesa no ix ni un sol moble
ni que el demanen els frares
agustins de L'Escorial:
del Jarama al Manzanares,
territorio nacional".

I Aguirre remata, encesa:
"Ni a Morata de Tajuña
-un lloc que ja és Catalunya-
se n'ha d'anar cap empresa.
Malfieu-vos de qui besa
tot sopant les vostres cares
i un 'Sic jo?' diu al final:
allende El Pardo y Henares,
territorio de Pasqual".

Alguns -a sou de Ferraz?-
li amollen que presideix
un gran Madrid amb escreix
que se diu "Comunidaz".
I Aguirre solta: "Paz! Paz!
La Tierra y los siete mares,
territorio nacional;
cualquier planeta de Antares,
país de Gas Natural"
.

diumenge, de setembre 11, 2005

Conzierto chuzón

La Ronda de Boltaña
Foto mosical de la Ronda de Boltaña, con un trozet d'una de las suyas millors canzions

Cal que sepas, quiesta Inés,
que ñai per Estremadura
un misache caradura
que fa una llengua de tres.

Y, completant el "monstruario",...
Pero callem, que ubren traña
els rondadors de Boltaña
fent camín ta l'eszenario.

Ya beis tu qué compromiso
trasladar l'autuazión;
mira que plobe, copón,
en iste Balbastro griso!

No sé si isto tan tancau
fará soniu... Ah, que afinan!
Pos te diba que m'indinan
els amiguez... Qui ha plegau?

Mia-te tu, dentra y aspera
ta sentar-se aquel mayestro
que eba en costodias ben diestro
si charrabas llengua fiera.

Guarda tu qué fará si
"Baxando t'a escuela" siente.
¿Aplaude y ta él se miente?
¿No aplaude y se'n ba d'aquí?

Sigo. Viudas Camarasa...
¡Pere! ¡Puya aquí, ninón!
Inés... Ui! "Tiembla porrón"?
Ora sí. Te'l cuento en casa.

dimarts, de setembre 06, 2005

Homenots de la FACAO (coda): cinc contra un

Els cinc i l'un

Els cinc homenots de la FACAO:
1 Castro, 2 Borrás, 3 Vallés, 4 Naval i 5 Hernández

L'un:
Sovint causa estralls a les granges d'aviram

La música:
"Cinc contra un"

La lletra:
Quan s'omple el xiringuito,
es desperta el "pakharitu".
Quan s'omple el xiringuito,
el "pakharitu" fa piu piu.
Piu piu piu pi pi pi piu piu,
piu pi pi pi piu piu,
piu piu piu pi pi pi piu piu,
a l'estiu tota cuca viu.

Tots anem a la platja
amb la canya de pescar.
Pica, pica, pica, pica "l'ançuelu",
bocaterrosa "todos al suelu".
Piu piu piu pi pi pi piu piu,
piu pi pi pi piu piu,
piu piu piu pi pi pi piu piu,
a l'estiu tota cuca viu.

Quin estiuet "s'avessina"
entre "almekhes" i petxines.
Balla, balla el ball del "pakharitu"
i canta, canta sense parar.
Piu piu piu pi pi pi piu piu,
piu pi pi pi piu piu,
piu piu piu pi pi pi piu piu,
a l'estiu tota cuca viu.

L'estiu s'està acabant
i el xiringuito s'està tancant.
Si no has sucat el "pakharitu"
estrangula una mica el... mico.
Escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
cinc contra un.

Escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
escanya el mico, escanya el mico, escanya el mico,
cinc contra un.

I un final (de les Pastorades de 2004 i 2005):
Si a vells volem arribar,
no hem de saltar-mos cap enta;
deixarem, per tant, la qüenta,
que ja é hora de dinar.
No nya res més que explicar
i res més no sentireu.
Aplaudiu-mos si voleu,
que acaba la Pastorada;
i, si l'heu trobat pesada,
faigau soroll i xiuleu.

diumenge, de setembre 04, 2005

Homenots de la FACAO (i 5): Ángel Hernández


Fragment de l'article que Ángel Hernández, president de la FACAO, va publicar en "blavencià" (ortografia valenciana secessionista) al número de desembre de 2003 de la revista SOM, òrgan del GAV. Si punxeu sobre el fragment, també nya musiqueta.

¡Hernández, home, no vaigues
amunt-avall-puja-corre
amb Sentandreu i Latorre,
perquè és possible que caigues!
I, si més no, no te faigues
apòstol d'eixa tendència,
que un president perd presència
si, mostrant dents i queixals,
imita els seus historials
i se'n riu de la violència.

dijous, de setembre 01, 2005

Chorche Paniello (soneteyau)

Chorche Paniello, d'Estadilla-Monzón
Foto musical (cal un poquet de pazenzia) de Chorche Paniello (molto més choben que ora, no tos creigaz!)

Per Artieda te ba(i) beyer, Paniello,
y bam ablar de Cleto Torrodellas
-u d'els Cletos: un trallo y dos astiellas-,
y en guardo tres recuerdos con benzello:

ba(i) descubrir que tu ebas el martiello
que claba per Monzón prosas maziellas
-¡te piarem con bentigüeito armiellas
si quiers dixar la Feria antis de biello!-,

ba(i) descubrir que un nino d'Estadilla
podeba replegar mil apegallos
como qui saca a'l Zinca pedreguilla,

ba(i) descubrir que fas ben els estallos
cuan mos dibas: "Qui quier guardar la silla
que seiga onrau, encá que tienga fallos".